Severiano Martínez Anido

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSeveriano Martínez Anido
Martinez Anido.png
Martínez Anido el 1912
 Governador civil de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg
20 de novembre de 1920 – 24 d'octubre de 1922
 Ministre de Governació
Escudo de España 1874-1931.svg
23 de setembre de 1923 – 30 de gener de 1930
President Miguel Primo de Rivera y Orbaneja
 Ministre d'Ordre Públic
COA Spain 1945 1977.svg
30 de gener de 1938 – 24 de desembre de 1938
Ramón Serrano Suñer
Ministre de la Governació
President Francisco Franco
Dades biogràfiques
Naixement 21 de maig de 1862
Ferrol
Mort 24 de desembre de 1938(1938-12-24) (als 76 anys)
Valladolid
Sepultura cementerio del Carmen
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Militar
Rang General
Batalles/guerres Guerra Civil Espanyola i Guerra del Rif
Modifica dades a Wikidata

Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938). Militar espanyol i Ministre de la Governació amb la Dictadura de Primo de Rivera.

Carrera militar[modifica | modifica el codi]

Fou alferes d'infanteria el 1884, comandant per mèrits de guerra a Filipines el 1897 i coronel per mèrits de guerra al Marroc el 1909. El 1911 es converteix en ajudant personal del rei Alfons XIII, per passar a ésser nomenat el 1912 director de l'Acadèmia d'Infanteria i el 1914 general. El 1917 fou nomenat governador militar de Guipúscoa.

Governador Militar de Barcelona[modifica | modifica el codi]

El 8 de novembre de 1920, el president del govern espanyol Eduardo Dato el nomenà governador civil de Barcelona, càrrec que ocupà de 1920 a 1922 i des del que va dirigir la repressió contra les organitzacions obreres amb una actuació molt discutida, coneguda com a Llei de Fugues, i caracteritzada per la brutalitat que va acabar amb la seva destitució.

Es va estrenar en el càrrec dictant una ordre el dia 30 de novembre prohibint els sindicats i deportant una trentena de dirigents sindicalistes al castell de la Mola a Maó. La seva actitud durant els anys del pistolerisme que enfrontà obrers anarquistes i delinqüents contractats pels empresaris lligats als Sindicats Lliures, juntament amb l'Inspector Superior d'Ordre Públic, el general Miguel Arlegui, recolzant la violència patronal i aplicant la Llei de fugues va concloure amb la seva destitució a 1922, en plena crisi del sistema polític de la restauració. Després de la seva destitució fou enviat per José Sánchez Guerra com a comandant general a Melilla.

Dictadura de Primo de Rivera[modifica | modifica el codi]

El 22 de setembre de 1923, set dies després que el general Miguel Primo de Rivera instituís el Directori Militar, començant així la dictadura, el designà funcionari encarregat del Ministeri de la Governació, lloc que va ocupar fins al 3 de desembre de 1925 quan va ser nomenat Ministre de Governació de l'acabat de crear Directori Civil, posició en la que es mantingué fins al 30 de gener de 1930.

República i Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

En proclamar-se la República a l'abril del 1931 s'exilià a França, va ésser expulsat de l'exèrcit sense cap dret, malgrat amb la victòria de la CEDA va recuperar la percepció dels seus drets passius com a Tinent General, però no es va reincorporar a l'exèrcit ni va retornar a Espanya fins a l'esclat de la guerra civil espanyola el juliol de 1936, per unir-se al bàndol insurrecte.

En esclatar la Guerra Civil va prestar els seus serveis com a president del Patronat Nacional Anti-tuberculós i a l'octubre de 1937, el president de la Junta Tècnica de l'Estat (una de les primeres institucions governamentals de les que es va dotar el bàndol insurrecte), Francisco Gómez-Jordana Sousa el va posar al front de la Seguretat Interior .[1] El 30 de gener de 1938, el General Franco el va incloure en el seu primer govern a Burgos com a ministre d'ordre públic, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 24 de desembre del mateix any.

Honors i premis[modifica | modifica el codi]

Gran Creu Vermella al Mèrit Militar.

Gran Creu de Carles III.

L'actual carrer del Passeig de Maragall de Barcelona dugué anteriorment el nom de General Martínez Anido en honor seu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Manuel Rubio Cabezas Diccionario Básico de la guerra civil española, Plaza y Janés, Barcelona 1996, ISBN 84-01-37568-1, páginas 315-316


Càrrecs públics
Precedit per:
Federico Carlos Bas Vassallo
Governador civil de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg

1920-1922
Succeït per:
Julio Ardanaz y Crespo
Precedit per:
Millán Millán de Prego
Ministre de Governació
Escudo de España 1874-1931.svg

1923-1930
Succeït per:
Enrique Marzo Balaguer
Precedit per:
Julián Zugazagoitia
Ministre d'Ordre Públic
COA Spain 1945 1977.svg

1938
Succeït per:
Ramón Serrano Suñer