José María Yanguas y Messía

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé María Yanguas y Messía
Nom original (es) José de Yanguas Messía
Biografia
Naixement 25 de febrer de 1890
Linares
Mort 30 de juny de 1974(1974-06-30) (als 84 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
3 de desembre de 1925 – 20 de febrer de 1927
Escudo de España 1874-1931.svg  President de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 d'octubre de 1927 – 6 de juliol de 1929
← Nou òrgan
Melquíades Álvarez (president de les Corts)
Òrgan dissolt
Julián Besteiro (president de les Corts)
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
30 d'octubre de 1920 – 15 de setembre de 1923
- →
Districte Baeza
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 2 d'octubre de 1943
Apartat Consellers Nacionals
Dades personals
Educació Universidad Central
Activitat
Camp de treball Dret internacional
Ocupació Jurista i diplomàtic
Ocupador Universitat de Valladolid
Universitat Catòlica de Lovaina
Universitat de Madrid
Universitat de Bolonya
Partit Partit Liberal Conservador
Altres
Títol Vescomte
Parents José Luis Messía (nebot)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

José María Yanguas y Messia (Linares, 25 de febrer de 1890 - Madrid, 30 de juny de 1974) fou un polític, diplomàtic i jurista espanyol, que va arribar a ser Ministre d'Estat durant la dictadura de Primo de Rivera i també president de l'Assemblea Nacional Consultiva durant la Legislatura 1927-1929.

Diputat[modifica]

Vescomte de Santa Clara de Avedillo, va obtenir acta de diputat per la Província de Jaén a les eleccions generals espanyoles de 1920 a les quals es va presentar com a independent, i en les eleccions generals espanyoles de 1923 a les quals va concórrer en el si del Partit Conservador.

Ministre[modifica]

Va ser ministre d'Estat entre el 3 de desembre de 1925 i el 20 de febrer de 1927, per passar a ser President de la taula de l'Assemblea Nacional entre el 10 d'octubre de 1927 i el 6 de juliol de 1929.

Posteriorment, tornaria a obtenir acta de diputat, primer el 1927 durant la dictadura de Primo de Rivera per "Dret Propi". Va ser condemnat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques del Congrés dels Diputats constituït després de la proclamació de la Segona República per la seva col·laboració amb la dictadura primoriverista, i es refugià a Lisboa. Després durant el franquisme com Procurador en Corts nat per la seva condició de Conseller Nacional durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).[1]

Ambaixador[modifica]

Partidari dels revoltats en la Guerra Civil, en acabar aquesta va ser nomenat ambaixador d'Espanya al Vaticà on va gestionar la recuperació del concordat de 1851. Ocupa el càrrec fins a 1942.

Jurista[modifica]

Com a jurista, va obtenir primer la Càtedra de Dret internacional a la Universitat de Valladolid (1918), per ocupar posteriorment la de la mateixa disciplina en la Universitat Central de Madrid. En 1931 i a conseqüència de l'adveniment de la Segona República Espanyola donats els seus antecedents polítics conservadors va ser desposseït de la seva càtedra, a la qual es va incorporar de nou el 1934. Va ser autor de nombroses obres de dret i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Referències[modifica]

  1. Apartat b), article 2 de la Lle de Creació de les Corts Espanyoles. Decret de 23 de novembre de 1942 pel que es modifica la composició del Consell Nacional de FET y de las JONS i es nomenen els membres del III Consell Nacional

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Fernando Espinosa de los Monteros y Bermejillo
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg

1925-1927
Succeït per:
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Premis i fites
Precedit per:
Julio Puyol y Alonso
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 20

1939-1974
Succeït per:
Fernando María Castiella