Eduardo Callejo de la Cuesta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduardo Callejo de la Cuesta
Biografia
Naixement 21 de setembre de 1875
Madrid
Mort 21 de gener de 1950(1950-01-21) (als 74 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
3 de novembre de 1928 – 30 de gener de 1930
COA Spain under Franco 1938 1945.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 21 de gener de 1950
← -
Dades personals
Formació Universitat de Valladolid
Activitat
Ocupació Advocat
Ocupador Universitat de Valladolid
Partit Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Eduardo Callejo de la Cuesta (Madrid, 21 de setembre de 1875 - 21 de gener de 1950) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la dictadura del general Primo de Rivera i president del Consell d'Estat d'Espanya durant el franquisme.

Biografia[modifica]

Doctor en Dret per la Universitat de Valladolid, n'obtindrà la càtedra de Dret Natural el 1912.

Dictadura de Primo de Rivera[modifica]

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 3 de desembre de 1925 i el 31 de desembre de 1930 període en el qual va reformar tant l'ensenyament secundari com la superior.

En l'àmbit de l'ensenyament secundari, el 1926, va estructurar el batxillerat en dos nivells: Elemental i Superior, va reduir la seva durada a sis anys i va establir dues especialitats: Ciències i Lletres.[1]

En l'àmbit superior, el 1928 mitjançant el conegut com a "Pla Callejo" introduí una reforma universitària que va concedir, entre altres mesures, certa independència respecte als estudis a cada centre universitari, es van establir assignatures obligatòries i optatives establint un sistema de titulació uniforme arreu del país i, la més conflictiva de totes, l'adequació de l'educació universitària estatal al sistema establert per les universitats privades gestionades per jesuïtes i agustins que van provocar un fort rebuig entre professors i estudiants, amb nombroses vagues i que va ser una de les causes que provocarien la caiguda del règim.

Franquisme[modifica]

Després de la seva etapa ministerial, tornaria a la Universitat de Valladolid i amb l'adveniment de la dictadura del general Franco aconseguiria la càtedra de Filosofia del Dret, seria nomenat conseller permanent del Consell d'Estat aconseguit el 1945 la presidència d'aquest organisme.[2]

Procurador en Corts designat pel Cap de l'Estat durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).[3] Repetí càrrec el 1946 i 1949 en qualitat de president del Consell d'Estat d'Espanya.

Referències[modifica]

  1. Alberto Luis Gómez. La geografía en el bachillerato español: (1836-1970). Universitat de Barcelona, p.71-73. 
  2. Eduardo Callejo a mcn.biografias
  3. Apartat j), article 2º de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942
Càrrecs públics
Precedit per:
Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Escudo de España 1874-1931.svg

1925 - 1930
Succeït per:
Joaquim Salvatella i Gibert