Joaquim Salvatella i Gibert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoaquim Salvatella i Gibert
Joaquín Salvatella.JPG
Nom original (es) Joaquín Salvatella
Biografia
Naixement 1881
Barcelona
Mort 1932
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de novembre de 1905 – 16 de març de 1916
Circumscripció Figueres

9 de novembre de 1916 – 2 d'octubre de 1920
← -
- →
Circumscripció Granada

24 de desembre de 1920 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Alcoi
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
7 de desembre de 1922 – 15 de setembre de 1923
President Manuel García Prieto

5 de desembre de 1918 – 15 d'abril de 1919
President Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Activitat
Ocupació Polític
Partit UFNR
Partit Liberal
Modifica les dades a Wikidata
Salvatella vist per Ramon Casas (MNAC).

Joaquim Salvatella i Gibert (Barcelona 1881 - Madrid 1932) fou un advocat i polític català.

Biografia[modifica]

Va treballar com passant de Josep Maria Vallès i Ribot i es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou elegit diputat per Figueres en representació del Partit Republicà Federal a les eleccions de 1905 i 1907. En 1910, va presidir la minoria de la conjunció entre republicans i socialistes i va ser un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana amb la qual concorrerà a les eleccions de 1910 i 1914 per la mateixa circumscripció territorial (província de Girona); com a tal va signar el 1914 el Pacte de Sant Gervasi, que va suposar la derrota del partit i perdre l'acta de diputat. En 1916 s'instal·la a Madrid i s'uní al Partit Liberal (fracció del comte de Romanones) amb el qual novament serà diputat en les eleccions de 1916, per Granada, 1918 i 1919, per Guadalajara, i 1920 i 1923, pel disctricte d'Alcoi.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en el govern que va presidir el Comte de Romanones. Entre el 7 de desembre de 1922 i el 15 de setembre de 1923 tornaria a ocupar la cartera ministerial sota la presidència de Manuel García Prieto. En 1923, a l'instaurar-se la dictadura del general Primo de Rivera va abandonar la política. El 1930 fou jutjat pel fet d'haver acusat Alfons XIII d'ésser l'instigador del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.[1]

Referències[modifica]

  1. Mendoza 1995: p. 194

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, pp. 282 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Julio Burell y Cuéllar
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Escudo de España 1874-1931.svg

1918 - 1919
Succeït per:
César Silió y Cortés
Precedit per:
Isidoro de la Cierva y Peñafiel
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Escudo de España 1874-1931.svg

1922 - 1923
Succeït per:
Alfonso Pérez Gómez-Nieva