Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Manuel González Hontoria.JPG
Nom original (es) Manuel González-Hontoria y Fernández-Ladreda
Biografia
Naixement 31 de gener de 1878
Trubia, Oviedo
Mort 26 d'octubre de 1954(1954-10-26) (als 76 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
17 d'abril de 1916 – 2 d'octubre de 1920
Circumscripció Alcoi
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
15 d'abril de 1919 – 20 de juliol de 1919
President Antoni Maura i Montaner

14 d'agost de 1921 – 8 de març de 1922
President Antoni Maura i Montaner
Activitat
Ocupació Diplomàtic
Partit Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (Trubia, Oviedo, 31 de gener de 1878 - Madrid, 1954) fou un advocat i polític asturià, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia[modifica]

Nascut el 31 de gener de 1878 a Trubia, era fill del Mariscal de Camp i Brigadier de l'Armada Espanyola José González Hontoria. Fou diputat per Alcoi pel sector romanonista del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918 i 1919, on vencé el republicà Juan Botella Asensi amb suport dels carlins i integristes. A les eleccions generals espanyoles de 1920 es presentà pel Partit Conservador maurista, però fou vençut pel romanonista Joaquim Salvatella i Gibert. En 1921 va passar al Senat com a senador vitalici. Va ser també Gentilhome de cambra amb exercici del Rei Alfonso XIII.

Va ser ministre d'Estat entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919,[1] en un govern presidit per Antoni Maura cartera que tornaria a ocupar entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de març de 1922[1] en un nou gabinet Maura.

Com a diplomàtic va participar en la Conferència d'Algesires (1906), i en la negociació del tractat hispanofrancès de 1912. És autor d'un Tratado de Derecho Internacional i El protectorado francés en Marruecos.

Després de la Guerra Civil Espanyola va formar part del comitè monàrquic fundat al març de 1943 per promoure la causa del pretendent al tron Joan de Borbó enfront del general Franco que es negava a abandonar el poder i donar pas a la restauració de la monarquia..[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 De Urquijo y Goitia, 2008, p. 248.
  2. Heine, Hartmut. La oposición política al franquismo. De 1939 a 1952. Grijalbo: Crítica, 1983, p. 268. ISBN 84-7423-198-1. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda Modifica l'enllaç a Wikidata
Càrrecs públics
Precedit per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg

(abril-setembre) 1919
1921-1922
Succeït per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Joaquín Fernández Prida
Premis i fites
Precedit per:
Rafael Marín Lázaro
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 29

1927-1959
Succeït per:
Pablo Garnica y Echevarría