Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

Nom original	(es) Manuel González-Hontoria y Fernández-Ladreda
Biografia
Naixement	31 gener 1878 Trubia (província d'Astúries)
Mort	26 octubre 1954 (76 anys) Madrid
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
14 agost 1921 – 8 març 1922 ← Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor – Joaquín Fernández Prida →
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
15 abril 1919 – 20 juliol 1919 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor →
Diputat al Congrés dels Diputats
17 abril 1916 – 2 octubre 1920 ← Augusto González-Besada y Mein – Joaquim Salvatella i Gibert → Circumscripció electoral: Alcoi
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Diplomàtic
Partit	Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Consell Privat del Comte de Barcelona Unió Ibero-Americana
Família
Fills	Guadalupe González-Hontoria
Pare	José González Hontoria

Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (Trubia, Oviedo, 31 de gener de 1878 - Madrid, 1954) fou un advocat i polític asturià, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

Nascut el 31 de gener de 1878 a Trubia, era fill del Mariscal de Camp i Brigadier de l'Armada Espanyola José González Hontoria. Fou diputat per Alcoi pel sector romanonista del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918 i 1919, on vencé el republicà Juan Botella Asensi amb suport dels carlins i integristes. A les eleccions generals espanyoles de 1920 es presentà pel Partit Conservador maurista, però fou vençut pel romanonista Joaquim Salvatella i Gibert. En 1921 va passar al Senat com a senador vitalici. Va ser també Gentilhome de cambra amb exercici del Rei Alfonso XIII.

Va ser ministre d'Estat entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919, en un govern presidit per Antoni Maura cartera que tornaria a ocupar entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de març de 1922 en un nou gabinet Maura.

Com a diplomàtic va participar en la Conferència d'Algesires (1906), i en la negociació del tractat hispano-francès de 1912. És autor d'un Tratado de Derecho Internacional i El protectorado francés en Marruecos.

Després de la Guerra Civil Espanyola va formar part del comitè monàrquic fundat al març de 1943 per promoure la causa del pretendent al tron Joan de Borbó enfront del general Franco que es negava a abandonar el poder i donar pas a la restauració de la monarquia.

Bibliografia

• De Urquijo y Goitia, José Ramón. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. Madrid: Editorial CSIC - CSIC Press, 2008. ISBN 978-84-00-08737-1. 
• Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.264. ISBN 9788495484802. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor	Ministre d'Estat (abril-setembre) 1919 1921-1922	Succeït per: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor Joaquín Fernández Prida
Premis i fites
Precedit per: Rafael Marín Lázaro	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 29 1927-1959	Succeït per: Pablo Garnica y Echevarría