Pablo Garnica y Echevarría
  | |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1876 Madrid | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 12 desembre 1959 (82 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||
 Ministre de Proveïments | |||||||||||||||||||||||
| 9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918 | |||||||||||||||||||||||
| Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||||||||||||
| 12 de desembre de 1919 – 5 de maig de 1920 | |||||||||||||||||||||||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||
| 24 de març de 1902 – 15 de setembre de 1923 | |||||||||||||||||||||||
| - → | |||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Cabuérniga | ||||||||||||||||||||||
 Procurador en Corts | |||||||||||||||||||||||
| 16 de març de 1943 – 21 de febrer de 1946 | |||||||||||||||||||||||
← - - → | |||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític, advocat | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Liberal | ||||||||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Fills | Pablo Garnica Mansi | ||||||||||||||||||||||
| Pare | José de Garnica (en)  | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Pablo Garnica y Echevarría (Madrid, 28 de desembre de 1876 - Madrid, 12 de desembre de 1959) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia i de Proveïments durant el regnat d'Alfons XIII. Sempre vinculat a Cantàbria,[1] va ser membre del Partit Liberal i va obtenir acta de diputat per Santander a totes les eleccions celebrades entre 1901 i 1923. El 1943 va passar a ser procurador a Corts per designació del cap de l'Estat.
En l'elecció parcial celebrada el 9 de març de 1902 és triat diputat per la circumscripció de Santander, districte de Cabuérniga, obtenint 6.933 vots (tots els emesos) substituint José de Garnica y Díaz.[2] Va repetir a les eleccions de 30 d'abril de 1903, obtenint 6.702 vots dels 6.808 emesos.[3] Resulta escollit durant vuit eleccions més per aquesta circumscripció fins a les de 29 de març de 1923, abandonant el seu càrrec el 15 de setembre del mateix any.[4]
Va ser ministre de Proveïments entre el 9 de novembre i el 5 de desembre de 1918 en un gabinet presidit per Manuel García Prieto. Va ser també ministre de Gràcia i Justícia entre el 12 de desembre de 1919 i el 5 de desembre de 1920 sota la presidència de Manuel Allendesalazar.
Va ser Procurador en Corts, designat pel cap de l'Estat, durant la I Legislatura, constituïdes el 16 de març de 1943.[5]
Va ser un dels disset procuradors que juntament amb altres deu personalitats signen el Manifest dels Vint-i-set, promogut pel també procurador Joan Ventosa i Calvell amb l'esperança d'una restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó i Battenberg i la reconstrucció del seu vell partit la Lliga Catalana.[6]
Referències[modifica]
- ↑ TRAS LA HUELLA DE... ALFONSO OSORIO / «Cantabria será campo cultural de España antes que un foco industrial»: ...Pablo Garnica (aunque nació en Madrid, ejerció siempre de montañés) en los gobiernos de Alfonso XIII;... Arxivat 2019-02-23 a Wayback Machine. El Diario Montañés (a santander-mediterraneo.net).
- ↑ Fitxa històrica del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa històrica del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa històrica del Congrés dels Diputats
- ↑ B. de Riquer. El último Cambó, 1936-1947. Barcelona 1997, página 225
Bibliografia[modifica]
- Gran Enciclopedia de Cantabria. Volumen IV.. 2002, p.110.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Ventosa i Calvell |
Ministre de Proveïments (novembre-desembre) 1918 |
Succeït per: Baldomero Argente del Castillo |
| Precedit per: Pascual Amat y Esteve |
Ministre de Gràcia i Justícia 1919 - 1920 |
Succeït per: Gabino Bugallal Araujo |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda |
 Medalla 29 1945-1959 |
Succeït per: Pío Ballesteros Álava |
