José Francos Rodríguez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Francos Rodríguez
Francos Rodríguez.JPG
Biografia
Naixement 5 d'abril de 1862
Madrid
Mort 30 de juliol de 1931(1931-07-30) (als 69 anys)
Madrid
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid
12 de febrer de 1910 – 6 de febrer de 1912

26 de desembre de 1917 – 30 d'abril de 1918
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
19 d'abril de 1917 – 11 de juny de 1917
President Manuel García Prieto
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
14 d'agost de 1921 – 8 de març de 1922
President Antoni Maura i Montaner
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
24 de maig de 1901 – 27 de març de 1903

29 de setembre de 1905 – 30 de març de 1907
Circumscripció Almansa

27 d'abril de 1907 – 6 d'abril de 1923
Circumscripció Alacant
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional Consultiva
10 d'octubre de 1927 – 6 de novembre de 1927
Apartat Representants de la vida nacional
Dades personals
Religió Square compasses.svg Francmaçoneria
Activitat
Ocupació Diplomàtic
Partit Partit Liberal
Gènere Dramatúrgia
Premis
Modifica les dades a Wikidata
José Francos vist per Ramon Casas (MNAC).

José Francos Rodríguez (Madrid, 5 d'abril de 1862 - 13 de juliol de 1931), periodista, escriptor, mèdic i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Metge, maçó, amic del periodista i escriptor assassinat Antonio Rodríguez García-Vao, amb qui va compondre algunes obres teatrals, afiliat al partit demòcrata, va ser diputat per primera vegada per aquest partit en 1898 representant Comao (Puerto Rico), i, successivament, Almansa (1901 i 1905) i Alacant (de 1907 a 1920), fins a maig de 1923, que va ser nomenat senador vitalici.

Es va distingir com periodista i va ser director d'El Heraldo de Madrid. Com a periodista va adoptar el pseudònim de Juan Colom. Va ser col·laborador d'ABC, on va publicar la sèrie "Memorias de un gacetillero", i director de La Justícia (1894) i El Globos (1896-1902). Cèlebre pel seu oratòria, va ser alcalde de Madrid dos cops, el primer entre 1910 i 1912 i el segon entre els anys 1917 i 1918, i va donar nom a un carrer d'aquesta capital. També va ser governador civil de Barcelona, càrrec en el qual va intentar intervenir en els conflictes entre empresaris tèxtils i obrers, i Director de Correus i Telègrafs, en la comesa dels quals va encarregar un pla per a fer un projecte de llei pel qual es crearia un Institut Nacional de Telefonia sota la supervisió de Telègrafs, projecte que, malgrat no ser promulgat, fou l'antecedent més directe de la unificació portada a terme en 1924 en la CTNE o Companyia Telefònica Nacional d'Espanya.

El 1917 va ser ministre d'Instrucció Pública en un Gabinet presidit per Manuel García Prieto, i en 1921 de Gràcia i Justícia en un Gabinet presidit per Antoni Maura. Va ser també escollit tresorer en 1903 i president de l'Associació de la Premsa, rellevant a Miguel Moya, des de 1920 fins a la seva mort, ja que no es va acceptar la seva dimissió per malaltia en aquest càrrec va ser l'impulsor de la construcció de la Casa de la Premsa, edifici situat en la plaça de Callao, que va inaugurar el 7 d'abril de 1930; els seus companys li van reconèixer escollint-lo president perpetu.

Va ser nomenat acadèmic de l'Espanyola en 1924. Va ser un dels vicepresidents de la Companyia Iberoamericana de Publicacions fundada en 1924 i dirigida per Ignacio Bauer. Va viatjar a l'Argentina amb un càrrec diplomàtic, i va escriure'n un llibre de viatges. Al desembre de 1930 va rebre la medalla d'Or del Treball. Va escriure nombroses obres de medicina (especialment sobre higiene), teatre, literatura i assajos en defensa de la igualtat de la dona com La mujer y la política españolas (1920). Entre els seus escrits polítics figuren Esceptismo político de la clase obrera, Las subsistencias i la sèrie de cròniques que va recollir sota el títol general de Memorias de un gacetillero, a la qual pertanyen entre altres els volums Contar vejeces, En tiempos de Alfonso XIII, Días de la Regencia i Cuando el rey era niño, importants per a estudiar la vida menuda de llavors. Amb Félix González Llana va realitzar nombroses adaptacions i traduccions teatrals.

Obres[modifica]

Cròniques periodístiques i articles[modifica]

  • Cuando el Rey era niño. De las memorias de un Gacetillero. 1890-1892 (Madrid, 1895)
  • Contar vejeces. De las memorias de gacetillero (1893 - 1897) 1928.
  • El Año de la Derrota 1898. De las memorias de un gacetillero (Madrid, 1930)
  • Días de la regencia; recuerdos de lo que fue, 1886-1889, Madrid: Saturnino Calleja, 1922
  • Sanos y enfermos: historietas (Madrid, 1897)
  • Vida postal española: artículos y discursos (Madrid, 1916)

Assaigs i discursos[modifica]

  • La mujer y la política espanolas, Madrid: Librería de los Sucesores de Hernando, 1920
  • El periódico y su desenvolvimiento en España. Discurso leído ante la Real A. Española (Madrid, 1924)
  • El delito sanitario. Madrid, 1920.
  • El teatro en España 1908. (Crónicas teatrales aparecidas en El Diario Español de Buenos Aires) (Madrid, 1909).
  • La hora feliz. Episodios de la vida teatral. (Madrid: Prensa Moderna, 1920)
  • Las subsistencias. Carnes y demás alimentos. Sustitutivos de consumos e impuestos Municipales. La salud en Madrid.
  • La vida de Canalejas (Madrid, 1918)
  • Sobre las penas e historia y vida penitenciaria. Discurso leído por D... Ministro de Gracia y Justicia en l'obertura de los Tribunales (1921)
  • Cuestiones antropológicas, Madrid : Librería Gutenberg de J. Ruíz y Compañía, 1895

Narrativa[modifica]

  • El espía (Madrid, 1914).
  • El primer actor (Madrid, 1909).
  • La novela de Urbesierva (narraciones) (1887)

Llibrds de viatges[modifica]

  • Huellas españolas: impresiones de un viaje por América (Madrid, circa 1920)

Teatre[modifica]

  • El catedrático, 1904.
  • El señorito, (1908) sarsuela.
  • Varios sobrinos y un tío (1911).
  • Amb Félix González Llana, Los plebeyos (1897)
  • Amb Félix González Llana, De México a Villacorneja (1895)
  • Amb Félix González Llana, El intruso (1900)
  • Amb Félix González Llana, El pan del pobre (1895)
  • Amb Félix González Llana, Blancos y negros (1893]
  • Amb Félix González Llana, el lujo, (1897)
  • Amb Félix González Llana, Los pobres de Madrid.
  • Amb Antonio García-Vao, La encubridora (1887)

Altres[modifica]

  • Proyecto de telefonía nacional: presentado al Ministro de la Gobernación Madrid, 1917.

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  • BLEIBERG, Germán et alii: Diccionario de Historia de España. (1979). Madrid: Alianza Editorial. 910, 2 ed., 3 vols.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Francos Rodríguez
Càrrecs públics
Precedit per:
Alberto Aguilera y Velasco
Fernando Barón y Martínez de Agulló
Alcalde de Madrid
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg

1910-1912
1917-1918
Succeït per:
Joaquín Ruiz-Giménez
Luis Silvela y Casado
Precedit per:
Juan Sánchez Anido
Governador Civil de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg

(juny-octubre) 1913
Succeït per:
Rafael Andrade Navarrete
Precedit per:
Julio Burell y Cuéllar
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Escudo de España 1874-1931.svg

(abril-juny) 1917
Succeït per:
Rafael Andrade Navarrete
Precedit per:
Julio Wais Sanmartín
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1921-1922
Succeït per:
Josep Bertran i Musitu
Premis i fites
Precedit per:
Jacinto Octavio Picon Bouchet
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira d

1924-1931
Succeït per:
Niceto Alcalá-Zamora y Torres