Trinitario Ruiz Valarino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTrinitario Ruiz Valarino
Trinitario Ruiz Valarino, de Compañy.jpg
Trinitario Ruiz Valarino, fotografiat per Manuel Compañy.
Biografia
Naixement 21 d'octubre de 1862
València
Mort 12 de desembre de 1945(1945-12-12) (als 83 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
8 d'abril de 1889 – 29 de desembre de 1890
Circumscripció Villena

12 de març de 1893 – 31 de desembre de 1912
Circumscripció Dolors
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
9 de febrer de 1910 – 3 d'abril de 1911
President José Canalejas y Méndez

14 d'abril de 1917 – 11 de juny de 1917
President Manuel García Prieto
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Governació
3 d'abril de 1911 – 29 de juny de 1911
President José Canalejas y Méndez
Dades personals
Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Advocat
Partit Liberal
Família
Pare Trinitario Ruiz Capdepón
Modifica les dades a Wikidata

Trinitario Ruiz Valarino (València, 21 d'octubre de 1862 - † Madrid, 12 de desembre de 1945) fou un advocat i polític valencià, fill de Trinitario Ruiz Capdepón i germà de Manuel Ruiz Valarino i Vicente Ruiz Valarino.

Biografia[modifica]

Estudià dret a la Universitat de València i exercí com a advocat a Madrid. Treballà com a membre del Consell d'Administració d'algunes empreses. Milità en el Partit Liberal, amb el que fou elegit diputat al Congrés dels Diputats pel districte de Villena a les eleccions de 1886, pel de Dolors a les de 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903, 1905, 1907, i 1910.

A la mort de Práxedes Mateo Sagasta va formar de la fracció liberal-demòcrata dirigida per José Canalejas. El 1901 fou nomenat fiscal de la Sala Contenciosa i del Tribunal Suprem d'Espanya (1905-1907). Fou Ministre de Gràcia i Justícia dos cops: entre el 9 de febrer de 1910 i el 3 d'abril de 1911 en el govern de Canalejas, i entre el 14 d'abril i l'11 de juny de 1917 en el govern de Manuel García Prieto. També fou ministre de Governació entre el 3 d'abril i el 29 de juny de 1911. El 1912 fou designat senador vitalici i es va implicar plenament en les lluites polítiques alacantines entre conservadors i liberals, i acordà amb el conservador José Jorro Miranda el pacte del Barranquet.

Quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera el 1923 deixà el seu escó al Senat i abandonà la política. Arran de les eleccions municipals espanyoles de 1931 va intentar reorganitzar el Partit Liberal i hi col·laborà amb Joaquín Chapaprieta Torregrosa.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Martínez del Campo y Acosta
Juan Alvarado y del Saz
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1910 - 1911
1917
Succeït per:
Antonio Barroso y Castillo
Manuel de Burgos y Mazo
Precedit per:
Demetrio Alonso Castrillo
Ministre de Governació
Escudo de España 1874-1931.svg

1911
Succeït per:
Antonio Barroso y Castillo