Trinitario Ruiz Valarino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTrinitario Ruiz Valarino

Trinitario Ruiz Valarino, fotografiat per Manuel Compañy. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1862 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
8 d'abril de 1889 – 29 de desembre de 1890
CircumscripcióVillena

12 de març de 1893 – 31 de desembre de 1912
CircumscripcióDolors
  Ministre de Gràcia i Justícia
9 de febrer de 1910 – 3 d'abril de 1911

14 d'abril de 1917 – 11 de juny de 1917
  Ministre de Governació
3 d'abril de 1911 – 29 de juny de 1911
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitLiberal
Membre de
Família
PareTrinitario Ruiz Capdepón Modifica el valor a Wikidata
Premis

Trinitario Ruiz Valarino (València, 21 d'octubre de 1862 - † Madrid, 12 de desembre de 1945) fou un advocat i polític valencià, fill de Trinitario Ruiz Capdepón i germà de Manuel Ruiz Valarino i Vicente Ruiz Valarino.

Biografia[modifica]

Estudià dret a la Universitat de València i exercí com a advocat a Madrid. Treballà com a membre del Consell d'Administració d'algunes empreses. Milità en el Partit Liberal, amb el que fou elegit diputat al Congrés dels Diputats pel districte de Villena a les eleccions de 1886, pel de Dolors a les de 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903, 1905, 1907, i 1910.

A la mort de Práxedes Mateo Sagasta va formar de la fracció liberal-demòcrata dirigida per José Canalejas. El 1901 fou nomenat fiscal de la Sala Contenciosa i del Tribunal Suprem d'Espanya (1905-1907). Fou Ministre de Gràcia i Justícia dos cops: entre el 9 de febrer de 1910 i el 3 d'abril de 1911 en el govern de Canalejas, i entre el 14 d'abril i l'11 de juny de 1917 en el govern de Manuel García Prieto. També fou ministre de Governació entre el 3 d'abril i el 29 de juny de 1911. El 1912 fou designat senador vitalici i es va implicar plenament en les lluites polítiques alacantines entre conservadors i liberals, i acordà amb el conservador José Jorro Miranda el pacte del Barranquet.

Quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera el 1923 deixà el seu escó al Senat i abandonà la política. Arran de les eleccions municipals espanyoles de 1931 va intentar reorganitzar el Partit Liberal i hi col·laborà amb Joaquín Chapaprieta Torregrosa.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Martínez del Campo y Acosta
Juan Alvarado y del Saz
Ministre de Gràcia i Justícia

1910 - 1911
1917
Succeït per:
Antonio Barroso y Castillo
Manuel de Burgos y Mazo
Precedit per:
Demetrio Alonso Castrillo
Ministre de Governació

1911
Succeït per:
Antonio Barroso y Castillo