Federico Escario García

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFederico Escario García
Biografia
Naixement25 de setembre de 1854
Mort1 de febrer de 1913(1913-02-01) (als 58 anys)
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
26 d'abril de 1907 – 14 d'abril de 1910
CircumscripcióVillena
Activitat
OcupacióMilitar
PartitPartit Conservador

Federico Escario García Agüero y Molina (25 de setembre de 1854 - 1 de febrer de 1913) fou un militar i polític espanyol, fill del general de brigada Luis Escario y Molina, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica

Biografia[modifica]

Participà activament en la tercera guerra carlina, on fou ferit greument a Puente la Reina (1873), pel que fou ascendit a tinent, i participà en els combats de Lácar i Lorca (3 de febrer de 1875) i en el setge de Bilbao.[1] Ascendit a comandant, en recuperar-se de les ferides fou destinat a Matanzas (Cuba) en 1895.

Lluità a la guerra hispano-estatunidenca com a coronel del Regiment Isabel la Católica núm 75 a la zona entre Manzanillo i Santiago de Cuba sota les ordres de Valerià Weyler i Nicolau i Arsenio Martínez-Campos Antón, amb els quals arribà a general de brigada.[2]

El 1900 fou nomenat governador militar de la província d'Alacant i a les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat pel districte de Villena del Partit Conservador.[3][4] Es casà amb Rafaela Pasqual de Bonanza y Pasqual de Bonanza.

Referències[modifica]

  1. Federico Escario García a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
  2. Spencer C. Tucker. The Encyclopedia of the Spanish-American and Philippine-American Wars, Volum 1. ABC-CLIO LLC, 2009, p.207. 
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  4. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.189. ISBN 9788495484802.