Juan Poveda García
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1854  Alacant |
| Mort | 5 juliol 1919 (64/65 anys) La Plata |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 setembre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Alacant | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 4 maig 1903 – 17 agost 1905 ← Federico Arredondo y Ramírez de Arellano – Alejandro Saint Aubin Bonnefon → Circumscripció electoral: Villena | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 29 abril 1899 – 27 març 1903 ← Manuel Sáenz de Quejana y Toro – Carlos O'Donnell Vargas → Circumscripció electoral: Llucena | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 18 abril 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: Alacant | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 11 març 1893 – 11 juliol 1894 – Arturo de Pardo Inchausti → Circumscripció electoral: Alacant | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Conservador |
Juan Poveda García (Alacant, 1854 - La Plata, Argentina, 5 de juliol de 1919) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia[modifica]
Estudià el batxillerat a Alacant i es llicencià en dret a la Universitat de València. El 1869 fou director del diari monàrquic El Eco de Alicante, encara que després simpatitzà amb els republicans d'Eleuterio Maisonnave Cutayar. Advocat de prestigi, a la mort de Maisonnave el 1890 va ingressar en el Partit Conservador sota la protecció de José de Rojas Galiano, marquès de Bosch d'Ares. Fou elegit diputat per Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1893, 1896 i 1905, pel districte de Llucena (Castelló de la Plana) a les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1901, i pel de Villena a les 1903. Posteriorment fou nomenat senador per Ciudad Real el 1907.
Com a diputat, va donar suport a les corts a la realització d'obres d'infraestructura a la seva circumscripció (construcció de carreteres, instal·lació de telèfon i telègraf, dragat del port d'Alacant, etc.). Quan va morir el marquès del Bosch es va unir a la facció del duc de Tetuán i es va instal·lar a Madrid. Posteriorment va donar suport Antoni Maura i Montaner, però des de 1905 el seu lideratge fou qüestionat i el 1907 es retirà de la política.
Biografia[modifica]
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.452. ISBN 9788495484802.
Enllaços externs[modifica]
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Fitxa del Senat
Jerónimo Antón Ramírez (1876) · Victorino Fabra Adelantado/Ramón Lorite Sabater (1879) · José María Tuero y Madrid/Emilio Sánchez Pastor (1881) · Juan Muñoz Vargas (1884-1891/1896) · Cristóbal Aicart Moya (1893) · Manuel Saenz de Quejana y Toro (1898) · Juan Poveda García (1899-1901) · Carlos O'Donnell Vargas (1903) · Vicent Cantos Figuerola (1905/1910-1923) · Salvador Guinot Vilar (1907) |  | |
Gregorio Cruzada Villaamil (1876-1879) · Federico Bas Moró (1881/1886) · Agustín Girón y Aragón (1884) · Trinitario Ruiz Valarino (1886) · José Soler y Aracil (1891) · Federico Arredondo y Ramírez de Arellano (1893/1898/1901) · Federico Arrazola Guerrero (1896) · José María Santonja y Almella (1896/1899) · Juan Poveda García (1903) · Alejandro Saint Aubin Bonnefon (1905/1910) · Federico Escario García (1907) · Gabino Bugallal Araújo (1914) · Carlos Regino Soler Mora (1916-1918) · Luciano López Ferrer (1919) · Salvador Amorós Martínez (1920) · Antonio Hernández Pérez (1923) |  | |