Dolores

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per la ciutat de l'Uruguai vegeu Dolores
Infotaula de geografia políticaDolores
Escut de Dolores

Localització
Localització de Dolors respecte al País Valencià.png
38° 08′ 20″ N, 0° 46′ 12″ O / 38.138888888889°N,0.77°O / 38.138888888889; -0.77
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Baix Segura
Municipis 1
Població
Total 7.264 (2016)
• Densitat 388,45 hab/km²
Gentilici Dolorenc, dolorenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 18,7 km²
Altitud 4 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Organització i govern
• Alcalde Gabriel Gascón Abadía
Economia
Pressupost 4252400.00 (2003)
Indicatius
Codi postal 03150
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03064
Codi ARGOS 03064
Altres dades

Web http://www.dolores.es
Modifica dades a Wikidata

Dolores és una vila i municipi situat a la part més baixa de la Baix Segura, al País Valencià. Pertany a la zona de predomini lingüístic castellà i el gentilici dels seus habitants és dolorenc. La població, segons cens de 2012, és de 7.362 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

El poble va sorgir el 1732 arran del projecte de les Pies Fundacions, com a nucli principal de les terres pantanoses que Felip V, mitjançant compra de terrenys a Oriola i Guardamar del Segura, havia concedit al polèmic cardenal Belluga en agraïment pels serveis prestats en la Guerra de Successió, i que el cardenal de Múrcia-Cartagena va drenar i transformar en terres productives; fet que donà lloc a la creació de Dolores (aleshores conegut com La Majada), Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (Crevillent).

Les noves terres foren repoblades donant als nous colons tota mena de privilegis, incloent el d'exempció de penes; segons Reial Cèdula de 13 de setembre de 1724 i les rendes obtingudes foren destinades a les Pies Fudancions que el bisbe mantenia en el veí regne murcià; amb la desamortització passà a propietat dels Villamanuel i Cheles els quals mantingueren part dels privilegis de Les Pies Fundacions.

En estar situada en una zona que abans era pantanosa l'ha fet patir les riuades del Segura malgrat de trobar-se allunyada del seu llit, en especial les de 1879, 1946, 1948, 1973 i 1987.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia és purament agrícola amb predomini del regadiu sobre el secà i dels productes d'horta sobre els fruiters. La superfície del terme és de 18,25 km2, salpicats de cases d'horta i finques d'esbarjo. L'únic patrimoni artístic ressenyable són les imatges de Salzillo i les talles de Roc López, que es conserven en l'església neoclàssica de Nostra Senyora dels Dolors.

Política[modifica | modifica el codi]

La política de l'última dècada ha vingut marcada per tres grups polítics: PP, PSOE i Renovación. L'any 1999 encara hi havia un regidor d'UV i un altre del Partido Independiente de Dolores (PID). A les eleccions municipals espanyoles de 2011 de 6 regidors del PP, 5 del PSOE i 2 de Renovación.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dolores» (en castellà). Resultados electorales 2011. El País. [Consulta: 22 setembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolores Modifica l'enllaç a Wikidata