Rojals

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a la població de la Conca de Barberà vegeu Rojals (Montblanc).
Infotaula de geografia políticaRojals
Rojales
Bandera de Rojals Escut de Rojals
Bandera de Rojals Escut de Rojals
1920. Rojales. Vista.JPG

Localització
Localització de Rojals respecte al País Valencià.png
38° 05′ 19″ N, 0° 43′ 25″ O / 38.088611111111°N,0.72361111111111°O / 38.088611111111; -0.72361111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Baix Segura
Capital Rojales
Municipis 1
Població
Total 17.622 (2016)
• Densitat 639,4 hab/km²
Gentilici Rojaler, rojalera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 27,56 km²
Altitud 8 m
Limita amb
Partit judicial Torrevella
Organització i govern
• Alcalde Antonio Pérez García
Economia
Pressupost 9346213 (2003)
Indicatius
Codi postal 03170, 03177 (partidas)
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03113
Codi ARGOS 03113
Altres dades

Web www.rojales.es
Modifica dades a Wikidata

Rojals (oficialment i en castellà Rojales) és un municipi del Baix Segura a la vora del riu Segura que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres. Té 10.681 habitants, que habiten majoritàriament a Ciutat Quesada i també al nucli de Las Heredades.

De tradicional economia basada en l'agricultura i en l'artesania del cànem, el lli i l'espart ha vist aquesta reforçada amb el turisme en les darreres dècades. Els monuments més importants són l'església, la sínia i el pont de pedra sobre el riu Segura. Aquest pont consta de tres ulls i va ser construït baix el regnat de Carles III, finalitzat el 23 d'octubre de 1790. També destaquen les coves al marge esquerre del riu, habitades per pintors i bohemis.

Història[modifica]

Ja del neolític podem trobar testimonis de poblament; del Bronze trobem vestigis en el Cabeçó de les Particions i en el de Soler, el qual fortificaren els musulmans i hi fundaren l'alqueria d'Al-Mudawwar (Almodòvar); des de la seua fundació fins al 1602 va pertànyer a Oriola i des d'aquesta data fins al 29 de maig de 1773 en què compra la seua independència al rei a Guardamar del Segura; el 21 de març va perdre gran part del patrimoni i 30 veïns en el terratrèmol que va assolar les terres del Baix Segura; en febrer de 1833 fou escenari d'un avalot a favor de l'Arxiduc Carles; durant la guerra civil es va formar una col·lectivitat agrícola de la CNT que el 1938 fou amenaçada per l'ajuntament en pretendre aquest la devolució de les terres confiscades per la col·lectivitat a llurs antics propietaris; des del darrer terç del passat segle la tendència poblacional ha estat contínuament alcista.

El municipi va pertànyer a Guardamar del Segura fins al 29 de maig de 1773. Ha viscut les riuades del Segura en especial les de 1879 (6,54 metres), 1946, 1948, 1973 (5,60 metres), 1982, 1987 i 1989. També el terratrèmol del 21 de març 1829, de 6,2 en l'escala de Richter que va causar 30 morts a Rojals a més de 34 ferits, 319 cases destruïdes i 81 danyades.

La població, de parla castellana, el 2004, arriba a les 11.657 persones, la majoria dels quals resideixen a Ciutat Quesada, amb 6.312, que ha superat al centre històric que compta amb 4.052. Un altre nucli de població és "Las Heredades" amb 193. L'ajuntament està compost per 7 regidors del PSPV i 6 del PP segons els resultats de les votades de 2003. El gentilici és rojaler.

Patrimoni[modifica]

El patrimoni rojaler, com veurem tot seguit, s'articula al voltant de la hidrologia:

  • Pont de Carles III. Pont de pedra, acabat el 23 d'octubre de 1790, que uneix els nuclis modern i antic del poble.
  • L'Atzud. Bastit en el segle xvi, actualment conserva la seua funció.
  • La Sénia. Del Segle XIX i també en funcionament a hores d'ara.
  • Aljubs de Gasparito. Donaven aigua als pobles de la contrada. Actualment un continua sent dipòsit d'agua i l'altre ha esdevingut Museu Etnològic i sala d'exposicions.
  • Ecomuseu d'Hàbitat Soterrani. Antic barri de les Coves rehabilitat per allotjar activitats artesanals en el Soc Artesanal creat a l'efecte.
  • Museu Arqueològic.
  • Museu de l'Horta.
  • Museu de la Setmana Santa.
  • Jaciments fóssils del Cabezo Soler.
  • La llegenda de "La Encantá". No és un patrimoni físic però, no obstant a això es tracta d'un relat.

popular molt interessant.

  • Relat de l'aparició de la Verge del Rosari al poble.

Gastronomia[modifica]

La cuina, apegada al terreny, està farcida de plats confeccionats amb els productes de l'horta i els animals de granja: arròs amb conill i caragols, truita de creïlla, carabasseta, carxofa i faves tendres; putxero amb pilota, etc. De dolç: flam de taronja, toñas de repulgo, coca de Sant Pere, dolç de raïm, bunyolers rojalers, migues amb xocolata i més encara.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) n'obtingué 10 regidors, el Partit Popular (PP) 4 i el Partido Demócrata de Rojales (PADER) 3.

Escudo de Rojales.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Rojals

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Antonio Pérez García 2.180 56,98% 10 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Alberto Ros Martín 965 25,22% 4 (Red Arrow Down.svg-5)
Partido Demócrata de Rojales Partido Demócrata de Rojales.png Desiderio Aráez Clemente 632 16,52% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 49 1,28%
Total vots vàlids i regidors 3.826 100 % 17 (Red Arrow Down.svg-4)
Vots nuls 82 2,1%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.908 56,7%**
Abstenció 2.984* 43,3%**
Total cens electoral 6.892* 100 %**
Alcalde: Antonio Pérez García (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots de PSPV-PSOE[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona d'Elx.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2011 l'alcalde de Rojals és Antonio Pérez García del Partit Socialista del País Valencià-PSOE qui ja fou alcalde el 2003.[5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Antonio Martínez García Independents 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Martínez García AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio Martínez García AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Martínez García PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Antonio Martínez García PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Antonio Martínez García PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antonio Pérez García PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Antonio Martínez Cánovas PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antonio Pérez García PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Antonio Pérez García PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Referències[modifica]

  1. «Antonio Pérez (PSOE) consigue la mayoría absoluta en Rojales» (en castellà). Diario de la Vega, 24-05-2015. [Consulta: 20 juliol 2017].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 15 juny 2017].
  3. Junta Electoral de la Zona d'Elx «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Elx], 80, 28-04-2015, pàg. 24-25. de la inserció 7.758/2015 [Consulta: 5 juliol 2016].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Rojales», 24-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Rojales. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rojals Modifica l'enllaç a Wikidata