Rojals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a la població de la Conca de Barberà vegeu Rojals (Montblanc).
Infotaula de geografia políticaRojals
Rojales (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Rojals Escut de Rojals
Bandera de Rojals Escut de Rojals
1920. Rojales. Vista.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Rojals respecte al País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 05′ 19″ N, 0° 43′ 25″ O / 38.088611111111°N,0.72361111111111°O / 38.088611111111; -0.72361111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesel Baix Segura Modifica el valor a Wikidata

CapitalRojales Modifica el valor a Wikidata
Població
Total16.963 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat615,49 hab/km²
GentiliciRojaler, rojalera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície27,56 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud8 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialTorrevella
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio Pérez García Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03170, 03177 (partidas) Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03113 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03113 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webrojales.es Modifica el valor a Wikidata

Rojals (oficialment i en castellà Rojales) és un municipi del País Valencià situat al Baix Segura, a la vora del riu Segura, que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres. Té 10.681 habitants, que habiten majoritàriament a Ciutat Quesada i també al nucli de Las Heredades.

De tradicional economia basada en l'agricultura i en l'artesania del cànem, el lli i l'espart ha vist aquesta reforçada amb el turisme en les darreres dècades. Els monuments més importants són l'església, la sénia i el pont de pedra sobre el riu Segura. Aquest pont consta de tres ulls i va ser construït baix el regnat de Carles III, finalitzat el 23 d'octubre de 1790.

Geografia[modifica]

Rojals es troba al sud del País Valencià, a la comarca del Baix Segura. El riu Segura travessa el nucli tradicional al llarg de dos quilòmetres en el seu últim recorregut abans de desembocar al Mediterrani, fet que justifica l'existència d'un pont de cadirat construït en temps del rei Carles III, al segle XVIII.

Història[modifica]

Ja del neolític podem trobar testimonis de poblament; del Bronze trobem vestigis en el Cabeçó de les Particions i en el de Soler, el qual fortificaren els musulmans i hi fundaren l'alqueria d'Al-Mudawwar (Almodòvar); des de la seua fundació fins al 1602 va pertànyer a Oriola i des d'aquesta data fins al 29 de maig de 1773 en què compra la seua independència al rei a Guardamar del Segura; el 21 de març va perdre gran part del patrimoni i 30 veïns en el terratrèmol que va assolar les terres del Baix Segura; en febrer de 1833 fou escenari d'un avalot a favor de l'Arxiduc Carles; durant la guerra civil es va formar una col·lectivitat agrícola de la CNT que el 1938 fou amenaçada per l'ajuntament en pretendre aquest la devolució de les terres confiscades per la col·lectivitat a llurs antics propietaris; des del darrer terç del passat segle la tendència poblacional ha estat contínuament alcista.

El municipi va pertànyer a Guardamar del Segura fins al 29 de maig de 1773. Ha viscut les riuades del Segura en especial les de 1879 (6,54 metres), 1946, 1948, 1973 (5,60 metres), 1982, 1987 i 1989. També el terratrèmol del 21 de març 1829, de 6,2 en l'escala de Richter que va causar 30 morts a Rojals a més de 34 ferits, 319 cases destruïdes i 81 danyades.

La població, de parla castellana, el 2004, arriba a les 11.657 persones, la majoria dels quals resideixen a Ciutat Quesada, amb 6.312, que ha superat al centre històric que compta amb 4.052. Un altre nucli de població és "Las Heredades" amb 193.

Economia i demografia[modifica]

L'economia estava basada tradicionalment en l'agricultura i en l'artesania del cànem, el lli i l'espart, que en les darreres dècades s'ha vist aquesta reforçada amb el turisme. Actualment és un municipi amb fort increment d'activitats del sector serveis. Disposa d'una destacada activitat cultural entorn dels seus diversos museus (Arqueològic, Museu de l'Horta, de la Setmana Santa, entre altres) i teatre, seu del Certamen Nacional de Nanas i Nadales, un dels més longeus i importants del país. Paral·lelament s'ha desenvolupat una gran labor rehabilitadora del Barri de les Cuevas constituint actualment un hàbitat per a la pràctica artesana. L'existència de diverses i veteranes urbanitzacions residencials de gran qualitat ha originat importants col·lectius poblacionals d'altres països europeus, sent majoria anglesos i alemanys. Rojales compta amb el camp de golf La Marquesa, un dels més antics de la província d'Alacant. També destaquen les coves al marge esquerre del riu, habitades per pintors i bohemis.

Evolució demogràfica de Rojals [1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2009 2017 2018
Población 2.218 2.015 2.542 2.761 3.124 3.584 3.895 4.511 4.365 3.863 4.117 5.227 7.954 20.510 16.231 16.560

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partido Demócrata de Rojales (PADER), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 del Partit Popular (PP).

Escut de Rojals.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Rojals

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Antonio Pérez García 1.834 51,21% 9 (Red Arrow Down.svg-1)
Partido Demócrata de Rojales Partido Demócrata de Rojales.png Desiderio Aráez Clemente 665 18,57% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Alejandro Bernabé Viudes 635 17,73% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular Logo PP 2019.png José Enrique Cartagena Cházara 416 11,62% 2 (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 31 0,87%
Total vots vàlids i regidors 3.581 100 % 17
Vots nuls 34 0,95%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.615 58,18%**
Abstenció 2.599* 41,82%**
Total cens electoral 6.214* 100 %**
Alcalde: Antonio Pérez García (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de PSPV[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Elx,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2011 l'alcalde de Rojals és Antonio Pérez García del Partit Socialista del País Valencià-PSOE qui ja fou alcalde el 2003.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antonio Martínez García Independents 19/04/1979 --
1983–1987 Antonio Martínez García AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Antonio Martínez García AP 30/06/1987 --
1991–1995 Antonio Martínez García PP 15/06/1991 --
1995–1999 Antonio Martínez García PP 17/06/1995 --
1999–2003 Antonio Martínez García PP 03/07/1999 --
2003–2007 Antonio Pérez García PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Antonio Martínez Cánovas PP 16/06/2007 --
2011–2015 Antonio Pérez García PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Antonio Pérez García PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Antonio Pérez García PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments i llocs d'interés[modifica]

El patrimoni rojaler s'articula generalment al voltant de la hidrologia. Entre els monuments i llocs d'interés de Rojals hi destaquen:

  • Pont de Carles III. Pont de pedra, acabat el 23 d'octubre de 1790, que uneix els nuclis modern i antic del poble.
  • L'Assut. Bastit en el segle XVI, actualment conserva la seua funció.
  • La Sénia. Del Segle XIX i també en funcionament actualment.
  • Aljubs de Gasparito. Donaven aigua als pobles de la contrada. Actualment un continua sent dipòsit d'agua i l'altre ha esdevingut Museu Etnològic i sala d'exposicions.
  • Ecomuseu d'Hàbitat Soterrani. Antic barri de les Coves rehabilitat per allotjar activitats artesanals en el Soc Artesanal creat a l'efecte.
  • Museu Arqueològic i Paleontològic.
  • Museu de l'Horta.
  • Museu de la Setmana Santa.
  • Museu Etnogràfic de l'Horta.[8]
  • Jaciments fóssils del Cabezo Soler.

Entre la cultura popular hi destaca la llegenda de "L'Encantà" i el relat de l'aparició de la Mare de Déu del Rosari al poble.

Gastronomia[modifica]

La cuina, apegada al terreny, està farcida de plats confeccionats amb els productes de l'horta i els animals de granja: arròs amb conill i caragols, truita de creïlla, carabasseta, carxofa i faves tendres; putxero amb pilota, etc. De dolç: flam de taronja, toñas de repulgo, coca de Sant Pere, dolç de raïm, bunyols rojalers, migas amb xocolata, entre altres.

Referències[modifica]

  1. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya.Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  2. «Sesión Plenaria - Extraordinaria, sábado 15 de junio de 2019». Actes del Plens, 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.512 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona d'Elx «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 28-30. inserció 4555/2019 [Consulta: 12 abril 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019».
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Rojales», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Rojales. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].
  8. «De paseo por la huerta histórica de Rojales». Diario de La Vega, 18-09-2014 [Consulta: 30 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rojals