Callosa de Segura
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Capital | Callosa de Segura | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 19.988 (2025) (799,52 hab./km²) | ||||
| Gentilici | callosí, callosina | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 25 km² | ||||
| Altitud | 27 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Oriola | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francisco Javier Pérez Trigueros | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 03360 (Núcleo y barrios); 03361 (huerta y pedanías); 03362 (Camino Rafal y Mudamiento); 03363 (Callosilla); 03364 (El Palmeral); 03365 (Los Dolores). | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03049 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03049 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | callosadesegura.es | ||||
.svg)
Callosa de Segura és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.
Geografia
[modifica]El terme de Callosa abraça 24,9 km² i està dividit en dues zones perfectament diferenciades. En primer lloc la Serra de Callosa, on s'hi troben diferents llocs d'esbarjo, com l'Ermita de la Pilarica o la Cova Fumada, així com els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio. D'altra banda hi ha l'horta, amb els barris i masos que s'hi poden trobar passejant-hi.
Dins el terme es troben els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. El terme municipal de Callosa limita amb els de Coix, la Granja de Rocamora, Albatera, Sant Isidre, Catral, Rafal, Redovà i Oriola.
Història
[modifica]
Ja en els temps d'Abd-ar-Rahman III els habitants de Qalyusa es van revoltar per no pagar imposts al califat. Va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la Guerra dels Dos Peres passà a dependre del Regne de Castella, més tard va pertànyer, entre d'altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent Anys, Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial; durant els segles XVIII i xix l'oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d'espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesió de la població; el 4 d'abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l'acte.
Economia
[modifica]Callosa és una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d'arts de pesca. Així mateix, també té importància la indústria del calçat. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.
Demografia
[modifica]Segons el cens de l'INE de 2014, Callosa té 18.079 habitants. Com a la majoria del Baix Segura s'hi parla majoritàriament castellà; segons el cens de 2001, un 5,21% parlen valencià, en contraposició a fa uns segles, quan era la llengua dominant, segons remarca Martí de Viciana el segle xvi.[1]
| Evolució demogràfica de Callosa de Segura | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1877 | 1900 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2005 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | |
| 3.876 | 4.203 | 5.275 | 7.130 | 9.343 | 10.599 | 12.603 | 12.966 | 11.692 | 14.183 | 14.589 | 15.230 | 15.573 | 16.866 | 17.425 | 17.924 | 18.008 | 17.979 | 18.034 | |
Política i govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular |  |
Manuel Martínez Sirvent | 3.935 | 45,32% | 8 ( ) | |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Francisco José Maciá Serna | 2.207 | 25,42% | 5 () | |
| Esquerra Unida-Seguim Endavant |  |
Rubén Manresa Mira | 1.168 | 13,45% | 2 ( -1) | |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  |
José Manuel Amorós Solá | 981 | 11,30% | 2 ( +2) | |
| Altres candidatures[a][b] |  |
345 | 3,97% | 0 ( -1) | ||
| Vots en blanc | |
47 | 0,54% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 8.681 | 100 % | 17 | |||
| Vots nuls | 115 | 1,32% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 8.798 | 72,10%** | ||||
| Abstenció | 3.404* | 27,90%** | ||||
| Total cens electoral | 12.202* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Manuel Martínez Sirvent (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 8 de PP i 2 de Cs[2]) | ||||||
| Fonts: JEC,[3] JEZ Oriola,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
[modifica]Des de 2019 l'alcalde de Callosa de Segura és Manuel Martínez Sirvent de PP.[7]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Francisco Pina Pina | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Pascual Gómez Rodríguez | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Guilló Sáez | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Franco Martínez | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Franco Martínez | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Pina Iñigo | DSPV[c] | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Francisco Javier Pérez Trigueros | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Francisco Javier Pérez Trigueros | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Francisco Javier Pérez Trigueros | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Fran Maciá Serna | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Manuel Martínez Sirvent | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[7] | ||||
Monuments
[modifica]
La població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més:
- Església Arxiprestal de Sant Martí, construïda en el segle xvi en estil renaixentista conserva, però, elements del gòtic. És un dels temples més notables de les comarques del sud.
- Santuari de Sant Roc. Construït en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Bega del Segura.
- Castell de Callosa. Conegut com El Castillico. D'època islàmica, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d'Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccessibilitat del lloc.
- Ermita de la Mare de Déu del Rosari.
- Ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
- Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
- Capella de Sant Francesc. És l'únic edifici que es conserva de l'antic Convent de la Puríssima, que va ser enderrocat el 1978.
- Reial Pòsit de Callosa de Segura. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
- Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, hui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueológico "Antonio Ballester Ruiz"; el Museo Etnológico del cáñamo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.
Tradicions
[modifica].jpg)
Per Sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de "subir el farolico de Venancio"; la Setmana Santa callosina és important i el dimecres que parteix la quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja" en què ninots de cartó són vestits i exposats a les portes de les cases. També abasten notorietat les festes de l'horta.
La gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de glòria, almohabanas, mantecàs, escaldás o relentás.
Notes
[modifica]- ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Somos-Podemos Callosa de Segura (Somos-Podemos) (297 vots, 3,42%) i Falange Española de las J.O.N.S. (48 vots, 0,55%).
- ↑ Somos Callosa perdé el regidor obtingut el 2015.
- ↑ DSPV són les sigles de Democràcia Socialista del País Valencià.
Referències
[modifica]- ↑ de Viciana, Martí. Cronica de la insigne y coronada ciudad de Valencia y su reyno. Tercera parte (en castellà), 1564.
- ↑ Redacció «El popular Manuel Sirvent es el nuevo alcalde de Callosa de Segura». www.diariodelavega.com, 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, p. 72.521 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona d'Oriola «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, p. 19-25. 4533/2019 [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Callosa de Segura», 26-05-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- 1 2 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Callosa de Segura. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].
Enllaços externs
[modifica]
- Lloc web de l'Ajuntament Arxivat 2011-03-10 a Wayback Machine.
- País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- El portal de la Vega Baja.
