Callosa de Segura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCallosa de Segura
Bandera de Callosa de Segura Escut de Callosa de Segura
Sierra de Callosa.jpg
La Serra de Callosa, amb el poble als peus

Localització

38° 07′ 21″ N, 0° 52′ 47″ O / 38.1225°N,0.87972222222222°O / 38.1225; -0.87972222222222
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Baix Segura
Població
Total 18.497 (2016)
• Densitat 746,75 hab/km²
Gentilici Callosí, callosina
Llengua Castellà
Geografia
Superfície 24,77 km²
Altitud 247 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Organització i govern
Ajuntament 8 PPCV, 5 PSPV, 3 EUPV i 1 Som Callosa
• Alcalde Francisco Javier Pérez Trigueros
Economia
Pressupost 12781554.57 (2003)
Indicatius
Codi postal 03360 (Núcleo y barrios); 03361 (huerta y pedanías); 03362 (Camino Rafal y Mudamiento); 03363 (Callosilla); 03364 (El Palmeral); 03365 (Los Dolores).
Fus horari UTC+01:00
codi INE 03049
Codi ARGOS 03049
Altres dades
Agermanament País Valencià Torrevella (País Valencià)
País Valencià El Campello (País Valencià)
França Sommières (França)

Web www.callosadesegura.es
Modifica dades a Wikidata

Callosa de Segura és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme de Callosa abraça 24,9 km² i està dividit en dues zones perfectament diferenciades. En primer lloc la Serra de Callosa, on s'hi troben diferents llocs d'esbarjo, com l'Ermita de la Pilarica o la Cova Fumada, així com els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio. D'altra banda hi ha l'horta, amb els barris i masos que s'hi poden trobar passejant-hi.

Dins el terme es troben els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. El terme municipal de Callosa limita amb els de Coix, la Granja de Rocamora, Albatera, Sant Isidre, Catral, Rafal, Redovà i Oriola.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora

Ja en els temps d'Abd-ar-Rahman III els habitants de Qalyusa es van revoltar per no pagar imposts al califat. Va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la Guerra dels Dos Peres passà a dependre del Regne de Castella, més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent Anys, Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial; durant els segles XVIII i XIX l'oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d'espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesió de la població; el 4 d'abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l'acte.

Economia[modifica | modifica el codi]

Callosa és una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d'arts de pesca. Així mateix, també té importància la indústria del calçat. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de l'INE de 2014, Callosa té 18.079 habitants. Com a la resta del Baix Segura s'hi parla castellà; segons el cens de 2001, un 5,21% parlen valencià.

Evolució demogràfica de Callosa de Segura
1857 1877 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2005 2008 2009 2010 2011 2012
3.876 4.203 5.275 7.130 9.343 10.599 12.603 12.966 11.692 14.183 14.589 15.230 15.573 16.866 17.425 17.924 18.008 17.979 18.034

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francisco Pina Pina UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Pascual Gómez Rodríguez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Guillo Sáez AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Franco Martínez PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Franco Martínez PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Pina Iñigo DSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco Javier Pérez Trigueros PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Javier Pérez Trigueros PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Francisco Javier Pérez Trigueros PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Francisco José Macià Serna PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Resultats electorals - Callosa de Segura, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Francisco Javier Pérez Trigueros 6162 12
Partit Socialista del País Valencià María del Mar Martínez Cortés 2396 4
Esquerra Unida del País Valencià Manuel Amorós Macià 535 1
Total 9093 17

Monuments[modifica | modifica el codi]

Portada gòtica de l'església de Sant Martí.

La població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més:

  • Església Arxiprestal de Sant Martí, construïda en el segle XVI en estil renaixentista conserva, però, elements del gòtic. És un dels temples més notables de les comarques del sud.
  • Santuari de Sant Roc. Construït en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Bega del Segura.
  • Castell de Callosa. Conegut com El Castillico. D'època islàmica, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d'Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccessibilitat del lloc.
  • Ermita de la Mare de Déu del Rosari.
  • Ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
  • Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
  • Capella de Sant Francesc. És l'únic edifici que es conserva de l'antic Convent de la Puríssima, que va ser enderrocat el 1978.
  • Reial Pòsit de Callosa de Segura. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
  • Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, hui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueológico "Antonio Ballester Ruiz"; el Museo Etnológico del cáñamo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Per Sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de "subir el farolico de Venancio"; la Setmana Santa callosina és important i el dimecres que parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja" en què ninots de cartó són vestits i exposats a les portes de les cases. També abasten notorietat les festes de l'horta.

La gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de glòria, almohabanas, mantecàs, escaldás o relentás.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Callosa de Segura Modifica l'enllaç a Wikidata