Almoradí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlmoradí
Escut d'Almoradí
Escut d'Almoradí
Vista aerea Almoradi.jpg
Vista aèria d'Almoradí

Localització
Localització d'Almoradí respecte al País Valencià.png
38° 06′ 35″ N, 0° 47′ 22″ O / 38.109722222222°N,0.78944444444444°O / 38.109722222222; -0.78944444444444
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Baix Segura
Municipis 1
Població
Total 20.138 (2016)
• Densitat 471,4 hab/km²
Gentilici Almoradienc, almoradienca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 42,72 km²
Altitud 9 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Organització i govern
• Alcalde Jaime Pérez Pacheco
Economia
Pressupost 11.954.118,30 (2015)
Indicatius
Codi postal 03160
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03015
Codi ARGOS 03015
Altres dades
Agermanament
Condezaygues (França)
Fumel (França)
Monsempron-Libos (França)
Montayral (França)
Saint-Vite (França)

Web www.almoradi.es
Modifica dades a Wikidata

Almoradí és una localitat valenciana situada a la comarca del Baix Segura. Té 20.138 habitants (INE 2016).

Geografia[modifica]

Situada al centre geomètric del Baix Segura compta amb paratges com ara les serres de Callosa i Oriola, esquerpes i ideals per a la pràctica del senderisme; el pantà del Fondó, i el Fondó del Serrà, petit enclavament de bosc mediterrani verge.

Està situat en el centre de la gran plana al·luvial del riu Segura, que voreja el casc urbà a poc més d'un quilòmetre. El relleu és totalment pla, per la qual cosa les crescudes del riu Segura poden arribar a cobrir la totalitat de la seua horta, com va ser el cas en 1987. La majoria del casc urbà, no obstant això, està elevat uns tres metres sobre el nivell de l'horta, la qual cosa el lliura de les inundacions.​ Tot i això, algunes zones de l'entorn urbà (com Gabato) i sobretot, les pedanies, es troben a la mateixa altura que l'horta i estan, per tant, exposades a les inundacions.[1]

Pedanies[modifica]

Almoradí compta amb un nombre considerable d'habitants que resideixen en entitats locals menors fora del nucli urbà, conegudes com pedanies. Aquestes pedanies disposen de les seues pròpies instal·lacions esportives, educatives o de culte i celebren les seues pròpies festes patronals. A nivell veïnal estan representades a través dels seus alcaldes pedanis. L'Ajuntament d'Almoradí les divideix en vuit:[2]

  • El Saladar
  • Heredades (administrada conjuntamente por los municipios de Almoradí y Rojales)
  • La Cruz de Galindo
  • Puente Don Pedro
  • La Eralta
  • La Erica
  • El Raiguero
  • Lomas de la Juliana

Història[modifica]

Es coneixen antecedents de grecs; cartaginesos, romans i visigots. Segons una llegenda, va ser fundada pel rei Brigo l'any 1196 abans de Crist, el seu nom era Amarion. L'origen del nom d'Almoradí és àrab i són els àrabs qui hi introdueixen el regadiu, com ho prova l'assut d'Alfaitami, que encara canalitza les aigües del Segura per al reg.

Els musulmans arribaren, l'any 713, de la mà d'Abd-al-azis que va pactar amb Teodomir, que al seu torn havia expulsat els romans. Malgrat això els cristians mantenen els privilegis sobre la zona i perviuen en una mena de petit estat anomenat Tudmir fins que, a principis del segle IX, Abd al-Rahman imposa ja la dominació musulmana, que durà fins a 1256 en què Jaume el Conqueridor va envair el terreny. En la seua nova condició de moriscs continuaren realitzant llurs activitats econòmiques fins a l'expulsió del 1609 que tan greus conseqüències carrejaria tant des del punt de vista econòmic com demogràfic. Fins a 1583 depèn a tots els efectes d'Oriola, aleshores Felip II de Castella concedeix el títol de Vila Il·lustre i tres anys després (1586) el d'Universitat la qual cosa comporta la segregació de la municipalitat d'Oriola. En 1609 s'hi fundà el monestir dels Pares Mínims. En el segle XVIII, durant la guerra de Successió es va mantenir fidel al borbó Felip V de Borbó.

En 1829 un terratrèmol acabà amb la prosperitat de la vila en destruir-la totalment.[3] Sobre les seues deixalles es va alçar la ciutat moderna actual, seguint els esquemes de l'enginyer José Agustín de Larramendi.

Economia[modifica]

Actualment es basa en construcció i servicis, sobretot mobles. Econòmicament la seua economia es diversifica en: agricultura de secà (blat, oliveres i raïm) i regadiu (cànem, taronges, llimes, hortalisses, cotó, entre altres), ramaderia (vacuna, llanar, porquina i cabria) i indústria, sobretot, de conserves vegetals i molins de pebre roig.

Fins al segle XX el principal motor econòmic d'Almoradí era l'agricultura, per la qual cosa la indústria que va començar a aparèixer va estar lligada a aquesta, centrant-se en les conserves, les exportacions i els transports. A partir de 1960 la branca del moble va tenir un gran auge gràcies a la construcció d'apartaments en les platges (Santa Pola, Torrevella, etc.), encara que unes dècades més tard el sector va entrar en crisi.[1]​ En l'actualitat existeixen a Almoradí tres polígons industrials, el d'Eralta en la carretera de Dolors, el de les Maromas en la carretera d'Algorfa i el de la Fàbrica en la de Rojals. Els principals sectors en 2008 eren el moble, el tèxtil, l'alimentació, la maquinària i els transformats del plàstic.[1]

L'agricultura, encara que amb una importància reduïda, segueix marcant el paisatge del municipi. Es conreen 2.800 ha de regadiu, en les quals destaca la producció de cítrics: 984 ha de llimoner, 971 ha de taronger i 271 de mandarí. Finalment, la seua posició central en l'horta del Segura li ha permès desenvolupar una notable funció terciària,[1]​ i en l'actualitat més del 50% dels empleats d'Almoradí treballen en el sector serveis, una de les vies de promoció més importants del municipi. De fet, el d'Almoradí és un dels sectors hostalers més importants de la Vega Baixa, només per darrere de les localitats costaneres.[4]

Lingüística[modifica]

A Almoradí, igual que la majoria de la Vega Baixa, es va parlar valencià fins a l'entrada en vigor dels Decrets de Nova Planta, imposats pel Cardenal Belluga en totes les terres de la Corona d'Aragó, pels quals es prohibia l'ús de qualsevol llengua diferent al castellà i s'abolia el sistema legislatiu i judicial del Regne de València.

Actualment a Almoradí parlen un castellà molt paregut al panotxo dialecte del murcià, farcit d'arrels del valencià antic. Jordi Colomina i Castanyer ha estudiat la influència del català en aquestes terres i ha trobat gran quantitat de lèxic d'origen valencià a l'agricultura, la pesca, la construcció o el tèxtil, com ara amagar, crilla (creïlla) o leja (lleixa).[5][6]

Monuments i llocs d'interés[modifica]

Façana de l'Església parroquial de Sant Andreu

La gran majoria de la ciutat, inclosos els seus edificis més importants van quedar arrasats pel terratrèmol de 1829. No obstant això, van poder rescatar-se alguns objectes d'importància, com l'òrgan de l'església, que data del segle XVII i es va instal·lar en la nova església.[7]

  • Església parroquial de Sant Andreu. Va ser construïda entre 1829 i 1861 lleugerament a l'est del lloc que va ocupar la seua antecessora, que havia sigut inaugurada en 1732. La seua façana, flanquejada per dues torres, recorda l'estil colonial.[1] De les campanes que es van recuperar de l'antiga església, només es conserva una, atès que les altres van ser destruïdes durant la Guerra Civil.[8]​ L'església original tenia una sola torre, a la qual se li va afegir una altra en la dècada de 1960. En aquesta última es va instal·lar el rellotge que havia estat en la torre de l'antic Ajuntament. En aquesta mateixa dècada es va col·locar el Sagrat Cor de Jesús a la part alta de la portada.[7]
  • Teatre Cortés. Data de principis de segle XX, però no hi ha constància de l'autor ni del plànol. Va ser successor d'un altre teatre que ja existia almenys en 1889, segons les Ordenances Municipals d'aqueix any.[9]​ L'edifici es va construir sota el finançament de Mariano Cortés Práxedes, que pretenia així augmentar les dotacions culturals i socials de la ciutat. Va tancar les seues portes en 1971, encara que va ser remodelat i reobert ja en 1988 i des de llavors ha seguit en actiu.[10]
  • Casino. Està situat en un dels edificis més antics de la ciutat. Inaugurat en el segle XIX, segueix organitzant debats, xarrades, jornades i exposicions de diferent tipus.[7]
  • Antic Hospital. Va ser inaugurat en la dècada de 1930.[7]​ Destaca la seua capella (coneguda com a Capella dels Girona), que ha sigut restaurada recentment. En ella es poden observar unes vidreres emplomades artesanalment, obra d'un vidrer local, en les quals apareixen l'escut de la vila i altres motius locals.
  • Museu Etnológic i de l'Horta. Compta amb les típiques recreacions dels costums del passat d'aquest tipus de museus.

Demografia[modifica]

A finals del segle XVIII, quan comencen els primers registres de població, Almoradí tenia 3.121 habitants. Després dels efectes del terratrèmol de 1829 (en el qual van morir 192 persones), va ascendir a uns 3.900 en 1857 i a quasi 5.000 en 1910. La industrialització va permetre aconseguir els 10.500 habitants en 1940, encara que el creixement es va ralentir fins a la dècada de 1990. No obstant això, l'influx del turisme en el litoral i el desenvolupament econòmic va provocar un ràpid augment de la població en la primera dècada del segle XXI, especialment a causa de l'arribada de població estrangera. A partir de la crisi econòmica de 2008, la població ha tingut un creixement mantingut, però molt menor que en anys anteriors, rondant actualment una població total de prop de 20.000 habitants.

Evolució demogràfica d'Almoradí [11][a]
Any 1787 1857 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950
Població 2.196 3.905 3.629 4.162 4.960 4.986 7.189 8.864 10.459 10.930
Any 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2011 2013 2016
Població 11.141 11.576 13.398 12.304 13.479 13.995 17.494 19.371 19.788 20.138

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) n'obtingué 7 regidors, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 4, Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà (EUPV-AC) 3 i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 3.

Aquests resultats de 2015 van suposar la pèrdua de la majoria absoluta del Partit Popular, que l'ostentava des de feia 28 anys. PSPV-PSOE i Esquerra Unida van acordar formar un govern municipal de coalició, que va ser recolzat en la investidura del 13 de juny de 2015 per Ciutadans, partit que finalment no entraria en el govern municipal.[12] El 16 de gener de 2017 es va produir una moció de censura impulsada per PP i Ciutadans, que va atorgar de nou l'alcaldia al Partit Popular.[13]

Escudo de Almoradí.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Almoradí

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png María Gómez García 3.465 38,01% 7 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Jaime Pérez Pacheco 1.797 19,71% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png María Jesús Pérez Galant 1.718 18,85% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg María Quiles Bailén 1.718 18,85% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Vecinos Independientes Almoradí Vecinos Independientes Almoradí.png José Ramón Navarro Rodríguez 335 3,67% 0
Vots en blanc Transparent.gif 83 0,91%
Total vots vàlids i regidors 9.116 100 % 17
Vots nuls 130 1,41%**
Participació (vots vàlids més nuls) 9.246 72,52%**
Abstenció 3.504* 27,48%**
Total cens electoral 12.750* 100 %**
Alcalde: Jaime Pérez Pacheco (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 4 de PSPV-PSOE, 3 d'EUPV-AC i 3 de C's[14])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[15] Junta Electoral de la Zona d'Oriola.[16] Diari Ara.[17]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2017 l'alcaldessa d'Almoradí és María Gómez García del Partit Popular qui governa amb el suport de Ciutadans.[18]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Guillermo Morales Pertusa UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Manzanera Martínez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio Alonso Gutiérrez AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Alonso Gutiérrez
José Antonio Andújar Alonso
PP
PP
15/06/1991
23/09/1993
Renúncia[19]
--
1995 - 1999 Antonio Alonso Gutiérrez PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Antonio Ángel Hurtado Roca PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antonio Ángel Hurtado Roca PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Antonio Ángel Hurtado Roca PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antonio Ángel Hurtado Roca PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Jaime Pérez Pacheco
María Gómez García
PSPV-PSOE
PP
13/06/2015
16/01/2017
Moció de Censura PP+C's
--
Fonts: Generalitat Valenciana[18]

Festes i celebracions[modifica]

Almoradí celebra la seua Fira i Festes en honor als Santicos de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senèn, el 30 de juliol. Es tracta de deu dies d'actes en els que la població rep milers de persones de tota la comarca. Dins de les mateixes, se celebren les festes de Moros i Cristians, amb 30 anys d'història i més 500 festers, encara que el nombre de participants ascendeix a més de 4000 persones. El 30 de novembre, amb motiu de la festivitat de Sant Andreu, se celebra el Mig Any Fester de Moros i Cristians, data doblement important ja que aquest és el patró del municipi. També existeixen altres festes religioses, com la Setmana Santa i les festes patronals (El Crist de les Campanes i la Mare de Déu del Perpetu Socors).

Personatges destacats[modifica]

Notes[modifica]

  1. Les xifres inclouen, fins al cens de 1981 inclòs, al municipi de Los Montesinos, que es va independitzar d'Almoradí en 1990.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Almoradí». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. http://www.almoradi.es/es/ayuntamiento/pedanias
  3. (castellà) José Giner, Sergio Molina, Sismicidad y riesgo sísmico en la C.A.V.
  4. «Almoradí». A: Juan Piqueras Haba. Geografia de les comarques valencianes (en valenciano). 6. València: Foro, 1995, p. 348. 
  5. (castellà) Revista de filología española, Volum 40, p.96
  6. «El dialecto murciano como resultado del contacto lingüístico medieval castellano-catalán». Estudios de Sociolingüística. Universitat d'Alacant, 1, 2000, pàg. 153-172 [Consulta: 28 setembre 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Edificios o conjuntos arquitectónicos». Federación Valenciana de Municipios y Provincias. [Consulta: 19 febrer 2010].
  8. «El seísmo de 1829 (12ª parte)». Almoradí 1829. [Consulta: 19 febrer 2010].
  9. «El seísmo de 1829 (13ª parte)». Almoradí 1829. [Consulta: 19 febrer 2010].
  10. «La historia del Teatro Cortés». Ayuntamiento de Almoradí. [Consulta: 18 febrer 2010].
  11. Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996. Les dades de 1787 provenen del cens de Floridablanca, citats per Bernat i Martí i Badenes Martín a Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857). Edicions Alfons el Magnànim. València, 1994.
  12. «PSOE y EU gobiernan desde hoy Almoradí» (en castellà). Diari Información, 13-06-2015.
  13. «Culmina la moción de censura en Almoradí» (en castellà). Cadena SER, 16-01-2017.
  14. «El socialista Jaime Pérez Pacheco alcalde de Almoradí» (en castellà). Vega Baja Sport Noticias, 18-06-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  15. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 15 juny 2017].
  16. Junta Electoral de la Zona d'Oriola «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Oriola], 80, 28-04-2015, pàg. 3-5. de la inserció 7.784/2015 [Consulta: 5 juliol 2016].
  17. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Almoradí», 24-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  18. 18,0 18,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Almoradí. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].
  19. «José Antonio Andújar Alonso» (en castellà). Almoradí 1829, 20-07-2017. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almoradí Modifica l'enllaç a Wikidata