Almoradí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlmoradí
Escut d'Almoradí
Escut d'Almoradí
Vista aerea Almoradi.jpg
Vista aèria d'Almoradí

Localització
Localització d'Almoradí respecte al País Valencià.png
38° 06′ 35″ N, 0° 47′ 22″ O / 38.109722222222°N,0.78944444444444°O / 38.109722222222; -0.78944444444444
Estat Espanya
Autonomia Comunitat Valenciana
Província província d'Alacant
Comarca Baix Segura
Municipis 1
Població
Total 20.138 (2016)
• Densitat 471,4 hab/km²
Gentilici Almoradienc, almoradienca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 42,72 km²
Altitud 9 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Organització i govern
• Alcalde Jaime Pérez Pacheco
Economia
Pressupost 11405127.93 (2003)
Indicatius
Codi postal 03160
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03015
Codi ARGOS 03015
Altres dades
Agermanament
Condezaygues (França)
Fumel (França)
Monsempron-Libos (França)
Montayral (França)
Saint-Vite (França)

Web www.almoradi.es
Modifica dades a Wikidata

Almoradí és una localitat del Baix Segura i, com a la resta de la comarca, parlen un castellà molt paregut al panotxo dialecte del murcià, farcit d'arrels del valencià antic.

Situada al centre geomètric del Baix Segura compta amb paratges com ara les serres de Callosa i Oriola, esquerpes i ideals per a la pràctica del senderisme; el pantà del Fondó, i el Fondó del Serrà, petit enclavament de bosc mediterrani verge.

Història[modifica | modifica el codi]

Es coneixen antecedents de grecs; cartaginesos, romans i visigots. Segons una llegenda, va ser fundada pel rei Brigo l'any 1196 abans de Crist, el seu nom era Amarion. L'origen del nom d'Almoradí és àrab i són els àrabs qui hi introdueixen el regadiu, com ho prova l'assut d'Alfaitami, que encara canalitza les aigües del Segura per al reg.

Els musulmans arribaren, l'any 713, de la mà d'Abd-al-azis que va pactar amb Teodomir, que al seu torn havia expulsat els romans. Malgrat això els cristians mantenen els privilegis sobre la zona i perviuen en una mena de petit estat anomenat Tudmir fins que, a principis del segle IX, Abd al-Rahman imposa ja la dominació musulmana, que durà fins a 1256 en què Jaume el Conqueridor va envair el terreny. En la seua nova condició de moriscs continuaren realitzant llurs activitats econòmiques fins a l'expulsió del 1609 que tan greus conseqüències carrejaria tant des del punt de vista econòmic com demogràfic. Fins a 1583 depèn a tots els efectes d'Oriola, aleshores Felip II de Castella concedeix el títol de Vila Il·lustre i tres anys després (1586) el d'Universitat la qual cosa comporta la segregació de la municipalitat d'Oriola. En 1609 s'hi fundà el monestir dels Pares Mínims. En el segle XVIII, durant la guerra de Successió es va mantenir fidel al borbó Felip V de Borbó.

En 1829 un terratrèmol acaba amb la prosperitat de la vila en destruir-la totalment.[1] Sobre les seues deixalles l'enginyer José Agustín de Larramendi aixecà la ciutat pròspera i moderna que ara coneixem.

Economia[modifica | modifica el codi]

Actualment es basa en construcció i servicis, sobretot mobles. Econòmicament la seua economia es diversifica en: agricultura de secà (blat, oliveres i raïm) i regadiu (cànem, taronges, llimes, hortalisses, cotó…), ramaderia (vacuna, llanar, porquina i cabria) i indústria, sobretot, de conserves vegetals i molins de pebre roig.

Turisme[modifica | modifica el codi]

El terratrèmol acabà amb el seu passat arquitectònic i totes les edificacions són molt recents, citarem l'Hospital, de 1930; el Casino, el més antic de tots els edificis de la vila; l'església i el Teatre Cortès.

Hi ha el Museu Etnològic i de l'Horta amb les típiques recreacions dels costums del passat d'aquest tipus de museus.

La Sociedad Unión Musical i la seua banda de música són un important referent cultural gràcies als seus més de cent anys de vida.

A finals de desembre s'hi celebra la Milla Urbana, cursa pedestre que en l'edició de 2003 ha arribat a la seua 17a edició.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) n'obtingué 7 regidors, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 4, Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà (EUPV-AC) 3 i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 3.

Escudo de Almoradí.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Almoradí

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png María Gómez García 3.465 38,01% 7 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Jaime Pérez Pacheco 1.797 19,71% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png María Jesús Pérez Galant 1.718 18,85% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg María Quiles Bailén 1.718 18,85% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Vecinos Independientes Almoradí Vecinos Independientes Almoradí.png José Ramón Navarro Rodríguez 335 3,67% 0
Vots en blanc Transparent.gif 83 0,91%
Total vots vàlids i regidors 9.116 100 % 17
Vots nuls 130 1,41%**
Participació (vots vàlids més nuls) 9.246 72,52%**
Abstenció 3.504* 27,48%**
Total cens electoral 12.750* 100 %**
Alcalde: Jaime Pérez Pacheco (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 4 de PSPV-PSOE, 3 d'EUPV-AC i 3 de C's[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Oriola.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2017 l'alcaldessa d'Almoradí és María Gómez García del Partit Popular qui governa amb el suport de Ciutadans.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Guillermo Morales Pertusa UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Manzanera Martínez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio Alonso Gutiérrez AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Alonso Gutiérrez
José Antonio Andújar Alonso
PP
PP
15/06/1991
23/09/1993
Renúncia[7]
--
1995 - 1999 Antonio Alonso Gutiérrez PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Antonio Ángel Hurtado Roca PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antonio Ángel Hurtado Roca PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Antonio Ángel Hurtado Roca PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antonio Ángel Hurtado Roca PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Jaime Pérez Pacheco
María Gómez García
PSPV-PSOE
PP
13/06/2015
16/01/2017
Moció de Censura PP+C's
--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Lingüística[modifica | modifica el codi]

El panotxo, varietat del castellà que es parla a Almoradí.[8] Jordi Colomina i Castanyer ha estudiat la influència del català en aquestes terres i ha trobat gran quantitat de catalanismes a l'agricultura, la pesca, la construcció o el tèxtil.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) José Giner, Sergio Molina, Sismicidad y riesgo sísmico en la C.A.V.
  2. «El socialista Jaime Pérez Pacheco alcalde de Almoradí» (en castellà). Vega Baja Sport Noticias, 18-06-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 15 juny 2017].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Oriola «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Oriola], 80, 28-04-2015, pàg. 3-5. de la inserció 7.784/2015 [Consulta: 5 juliol 2016].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Almoradí», 24-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Almoradí. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].
  7. «José Antonio Andújar Alonso» (en castellà). Almoradí 1829, 20-07-2017. [Consulta: 19 juliol 2017].
  8. (castellà) Revista de filología española, Volum 40, p.96

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almoradí Modifica l'enllaç a Wikidata