Pebre
Piper nigrum  | |
|---|---|
 Planta de pebre amb grans sense madurar. | |
| Dades | |
| Font de | pebre, green pepper (en)  , white pepper (en) i black pepper (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Piperales |
| Família | Piperaceae |
| Gènere | Piper |
| Espècie | Piper nigrum L., 1753 |
El pebre negre o bo, dit també piment,[1] és una espècia de gust coent. És el fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum), de la família de les piperàcies, planta enfiladissa tropical originària de l'Índia i de Java. Es fa servir a escala mundial com a condiment general de diversos plats i embotits.
Història[modifica]
Va ser introduït a Grècia per Alexandre el Gran. La llegenda explica que Eudox de Cícic va ser el primer europeu que, entre altres espècies, portà el pebre a Europa.
Els àrabs van controlar el comerç del pebre i de moltes altres espècies durant segles i, després de la caiguda de l'Imperi romà d'Orient, fou Venècia qui distribuïa i recollia l'or per a pagar a Orient pel pebre i altres espècies, gairebé d'una manera exclusiva. Fou un producte tan rar i car que era usat com a moneda de canvi durant l'edat mitjana.
El seu alt valor va ser una de les raons per la qual els portuguesos van recercar la via cap a les illes de les espècies a Orient, fent la volta a l'Àfrica.
Varietats[modifica]
Les varietats de pebre es deuen a la distinta maduració dels grans de la planta:
- El pebre verd són grans totalment sense madurar.
- El pebre negre es recull a la meitat de la maduració.
- El pebre blanc és gra totalment madur sense pelar.
- El pebre rosa.
- El pebre molt és una barreja de pebre negre i blanc.
Referències[modifica]
- ↑ «piment». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
