Ghats Occidentals

Ghats Occidentals
	(hi) पश्चिमी घाट
Tipus	Serralada i àrea protegida
Part de	Eastern and Western Ghâts (en)
Localització
Entitat territorial administrativa	Gujarat (Índia), Maharashtra (Índia), Goa (Índia), Estat de Karnataka (Índia), Kerala (Índia) i Tamil Nadu (Índia)
	10° 10′ 11″ N, 77° 03′ 40″ E / 10.1697°N,77.0611°E
Format per	39
Dades i xifres
Altitud	2.695 m
Mida	100 () × 1.600 () km ;
Punt més alt	Anai Mudi (2.695 m )
Material	basalt, laterita i pedra calcària
Superfície	160.000 km²; Patrimoni de la Humanitat: 795.315 ha
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni natural → Àsia-Oceania insular
Data	2012 (36a Sessió), Criteris PH: (ix) i (x)
Identificador	1342
Història
Període	Juràssic i Cenozoic

Els Ghats occidentals (Western Ghats) són una cadena de muntanyes de la part occidental del sud de l'Índia, paral·lela a la costa i a la cadena dels Ghats orientals, amb la qual es troba al sud, a les muntanyes Nilgiris. La distància nord-sud és de 1.600 km. El seu nom sàscrit és Sahyadri. Va entre el límit de Gujarat i Maharashtra cap al sud, passant per Maharashtra, Goa, Karnataka, la part occidental de Tamil Nadu i Kerala. L'alçària mitjana és d'uns 1.200 metres. La distància de la costa varia entre 300 i 100 km més a o menys. Al Konkan, forma una barrera entre les terres baixes d'aquesta regió i l'altiplà del Dècan. Diverses valls deixen pas als rius Godavari, Bhima i Kistna. La serralada principal és el Satmala o muntanyes Satmalas entre el Tapti i el Godavari; d'altres són les muntanyes Mahadeo al sud del riu Bhima i fins al Kistna.

A Maharashtra, s'inclouen noms destacats de la seva història com el pas de Kundaibari, els forts de Salher i Mulher vigilant el pas de Babhulna, Trimbak a les fonts del riu sagrat Godavari, el pas Thai, el pas Pimpri, amb els forts bessons d'Alang i Kulang, Kalsubai (1.682 metres), el cim més alt de la serralada, Harischandragarh (1.454 metres), el pas Nana (entre Junnar i Konkan), Shivner, el fort de Junnar, Bhimashankar a les fonts del Bhima, Chakan (fortalesa musulmana), el pas de Bhor o de Khandala (cap a Poona des de Bombai), amb les coves de Kondane, Karli, Bhaja, i Bedsa, el pas de Vagji amb les coves de Nadsur i Karsambla, els forts de Sinhgarh i Purandhar (al sud de Poona), el fort de Raigarh a Konkan, el fort de Pratapgarh a l'antic pas de Par, l'estació de muntanya de Mahabaleshwar (1.462 metres) a les fonts del Kistna, el fort i ciutat de Satara, el pas de Kumbharli, que porta a Patan i Karad, el pas Amba cap a Kolhapur, els forts de Vishalgarh i Panhala, el pas de Phonda (de Deogarh a Nipani), els passos d'Amboli i Ram (cap a Belgaum), Castle Rock (per on passa la via fèrria cap a Dharwar), el pas Arbail (cap a Dharwar), el pas Devimane (cap a Hubli) i les cascades de Gersoppa en el riu Sharavati.

A Karnataka, es troba el Chandragutti (866 metres), Pushpagiri o Subrahmanya (1.744 metres), Coorg; després d'aquí s'acosten a 16 km de la costa i segueixen cap al sud-est culminant en el Kudremukh (1.926 metres) entre el Kistna i el Cauvery o Kaveri. Al sud de Coorg es retiren a uns 72 km de la costa i formen les muntanyes del sud de Nagar. Els passos principals en són: Gersoppa, Kollur, Hosangadi, Agumbi, Bundh, Manjarabad i Bisale. Després de Coorg es troba amb els Ghats orientals formant els Nilgiris amb Ootacamund (a uns 2.200 metres), que fou l'antiga capital britànica d'estiu del sud de l'Índia, i els pics Dodabetta (2.715 metres) i Makurti (uns 2.500).

A Kerala segueixen en direcció sud a una distància entre 80 i 160 km de la costa fins a acabar al cap Comorin, extrem sud de l'Índia. Al sud de Malabar i de Coimbatore (a l'oest de l'estat de Tamil Nadu), els Ghats agafen major alçada i són coneguts localment com a Anaimalais, o muntanyes de l'Elefant, amb serralades secundàries a oest i est anomenades muntanyes Nelliampathis i muntanyes Palni. A Travancore, a Kerala, arriba al punt de major alçada a l'Anai Mudi (2.739 metres) i també la major alçària de l'Índia del sud.

Els rius principals són el Cauvery o Kaveri, Bhima, Vaigai, Tambraparni, Periyar, Penner, Ponnaiyar, Kistna i Godavari. Les principals ètnies minoritàries que habiten a les muntanyes són els todes i els kurumbes (als Nilgiris) i els kadars (als Anaimalais).

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ghats Occidentals

The Imperial Gazetteer of India, 1885, Sir William Wilson Hunter, London, Trübner & co.
Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. , Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India. Oxford: Clarendon Press, 1908.