Moll (port)

Vaixell Norway amarrat a un moll al port de Bremerhaven (Alemanya) a la riba del riu Weser.

Moll.

Un moll és una construcció de pedra, maó o fusta realitzada en l'aigua, ja sigui a la vora del mar, a un llac, un canal navegable o un riu, afermada al llit aquàtic per mitjà de bases que el sostenen fermament, i que permet a vaixells i embarcacions atracar a efectes de realitzar les tasques de càrrega i descàrrega de passatgers o mercaderies. Alguns documents antics parlen de moll i mandraix com a equivalents.

S'entén com moll també el conjunt d'espais regulats, per a la gestió i administració de l'arribada i sortida de vaixells que transporten càrrega. En alguns casos, quan no hi ha espai suficient per als molls fixos, es construeixen molls flotants, dels quals el major fins ara es troba al Principat de Mònaco.

Als ports acostumen a existir diversos molls, per tal de donar cabuda a un nombre determinat de vaixells. Quan no n'hi ha prou amb els molls a la vora del mar o del riu sovint es construeixen dàrsenes col·laterals, que de més són protegits de les tempestats i de la marea. Als ports llargs, els molls estan generalment especialitzats en un tipus d'activitat, ja sigui el transport de passatgers, la càrrega i descàrrega de vehicles, de contenidors, de petroli i moltes altres.

Visió general

Un moll sol ser una plataforma fixa, sovint sobre piles. Als ports comercials hi pot haver magatzems que serveixen d’emmagatzematge temporal: allà on és suficient, normalment s’utilitza un sol moll amb un sol embarcador, construït al llarg de la riba; si es necessita més capacitat, es construeixen diversos molls o, potser, un moll gran amb diversos embarcadors, de vegades sobresortint sobre l’aigua. Un pantalà, elevat sobre l’aigua i no dins d’ella, s’utilitza habitualment quan el pes o el volum de les mercaderies és reduït. Sovint es consideren els molls com una sèrie de docks on atracan les embarcacions. El moll més extrem està connectat amb la riba al llarg de tota la seva longitud.

Els molls més petits i moderns a vegades es construeixen sobre dispositius flotants (pontons), de manera que es mantinguin a un mateix nivell que la nau fins i tot durant les marees altes i baixes. Als ports marítims, les esculleres de pedra són substituïdes per estructures de pedra compostes per un mur de contenció, perpendicular al nivell de l’aigua i limitada per un dic o una plataforma que permet l’amarratge, la descàrrega i l’embarcament.

Al moll es pot veure equipament d’elevació, com ara grues o grues porticals, així com estructures com cobertes, utilitzades per emmagatzemar mercaderies descarregades dels vaixells.

Les vies de trànsit que passen al llarg de les rutes fluvials, especialment en zones urbanes, sovint s’anomenen “ríxols”, tot i que no tinguin molls.

El manteniment regular dels pantalans i docks inclou la revisió de corrosió, esquerdes i qualsevol dany físic que pugui posar en perill la seva capacitat per resistir embarcacions grans. És necessari un dragatge periòdic per eliminar el fang i sediments acumulats a les zones dels molls, assegurant la profunditat adequada per a la navegació i l’amarratge segur de les embarcacions.

Als ports antics, com Londres (on en un temps hi havia uns 1700 molls), molts molls antics han estat reconvertits en habitatges o oficines.

Panorama

Moll en forma de pont a Schönberg (Holstein).

Vegeu també

• Dic sec
• Dàrsena
• Moll de càrrega

Viccionari