El Pilar de la Foradada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticael Pilar de la Foradada
Pilar de la Horadada
Bandera del Pilar de la Foradada Escut del Pilar de la Foradada
Escut del Pilar de la Foradada
Església de la mare de Déu de la Torre Foradada.JPG

Localització
Localització de Pilar de la Foradada respecte al País Valencià.png
37° 52′ 03″ N, 0° 47′ 33″ O / 37.8675489°N,0.7925673°O / 37.8675489; -0.7925673
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Municipis 3
Població
Total 21.348 (2016)
• Densitat 274,18 hab/km²
Gentilici Pilareny, pilarenya
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 77,86 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 35 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Organització i govern
• Alcalde José Fidel Ros Samper
Indicatius
Codi postal 03190-03191-03192
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03902
Codi ARGOS 03902
Altres dades

Web www.pilardelahoradada.org
Modifica dades a Wikidata

El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura. Té 21.033 habitants i té costa, encara que el nucli tradicional està allunyat uns quants quilòmetres. Fins a 1986 va pertànyer a Oriola de la qual es va segregar. Des d'aleshores ha tingut un creixement vertiginós i ha passat dels 7.500 habitants de 1991 als més de 20.000 de l'actualitat.

El predomini lingüístic al Pilar de la Foradada, com a la resta de la comarca, és del castellà. No obstant això, el valencià encara té presència i el propi Ajuntament del Pilar de la Foradada col·labora amb la UMH per impartir cursos de valencià.[1]

Entre els plats típics del poble estan els arrossos i els calderos de peix i també el guisat de patates amb carn, el guisat de pilotes, el conill al ajo cabañil, tota mena de peixos i mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.

Geografia[modifica | modifica el codi]

S'accedix a esta localitat per la N-332 i l'autopista AP-7. Està envoltat pel terme municipal d'Oriola en la província d'Alacant i pels termes de San Pedro del Pinatar, San Javier i Múrcia en la província de Múrcia.

En el terme municipal del Pilar de la Foradada hi ha diversos nuclis de poblacions costaneres com són Torre de la Foradada, envoltada de modernes urbanitzacions (Pueblo Latino, Victoria Playa), Mil Palmeras, El Mojón, i a la muntanya hi ha Pinar de Campoverde i Rebate (actualment, zona agrícola). De tots els nuclis, els de major importància a efectes administratius en són la Torre de la Foradada i el Pinar de Campoverde, popularment coneguts pels seus habitants com la Torre i el Pinar.

Hi ha zones de gran valor ecològic, comunitats d'arbust o màquia d'espí negre, margalló, llentiscle. La garriga (Globularia alypum) i la denominada garriga de palmit compten amb una de les cinc zones més importants per a esta comunitat vegetal dins de la Comunitat Valenciana. Pel que fa a la fauna, és també este un municipi dels més importants de la Comunitat Valenciana i a escala nacional per tindre un gran nombre d'animals rapaços, a més de ser lloc de pas o d'hivernada d'altres espècies com el martinet.

Història[modifica | modifica el codi]

Gràcies al gran nombre de jaciments arqueològics d'època romana molts historiadors situen al Pilar de la Foradada la població de Thiar situada entre la Via Augusta i el mar la qual cosa li donava certa rellevància a nivell comercial; dels àrabs també hi ha testimoni arqueològic. Ha sigut un lloc de cruïlles en trobar-se situada en la frontera històrica entre el Regne de Múrcia i el Regne de València, establerta per la Sentència Arbitral de Torrelles en 1304. En un principi es tractaven d'explotacions agrícoles de secà, agrupades al voltant d'un grup de cases, i la zona s'anomenava Camp de la Foradada.

Davant les incursions dels pirates barbarescs Felip II, en 1591, ordena bastir una línia defensiva costanera de què formaria part la torre de guaita de la Foradada; durant el segle XVII, al recer d'una ermita (embrió de l'actual església) que els mateixos camperols aixequen la població, que llavors era d'uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, el lloc comença a ser conegut amb el topònim actual; en 1835 la que llavors era una finca del terme d'Oriola passà a propietat de Guillermo Maclure, sogre de Ramón de Campoamor —que hi residí i escrigué sobre el lloc— com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal; el 30 de juliol de 1986 rere llargs anys de negociació s'aconsegueix la independència d'Oriola i la constitució en municipi.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Té uns 22.555 habitants (2010). Un 44,8% de la seua població és de nacionalitat no espanyola, principalment procedent d'altres països de la Unió Europea.[2]

Evolució demogràfica
1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
7.636 9.528 10.210 10.723 11.495 12.179 13.246 14.958 16.050 18.051 19.631 21.033

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) n'obtingué 10 regidors, el Partit Popular (PP) 7, Unión Pilareña (U) 3, i Vecinos por el Pilar (VPP) 1. L'Agrupación Independiente Horadada (AIH) no es presentà i perdé els 2 regidors.

Escudo de Pilar de la Horadada.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - el Pilar de la Foradada

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Ignacio Ramos García 3.017 40,23% 10 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png José Fidel Ros Samper 2.287 30,5% 7 (Red Arrow Down.svg-2)
Unión Pilareña Union Pilarena.jpg Iván Jesús Romero Campillo 1.199 15,99% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Vecinos por el Pilar Vecinos Por el Pilar.jpg José Francisco Albaladejo Hernández 398 5,31% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Agrupación Independiente Horadada (no es presentà) Agrup Indep Horadada.png 0 (Red Arrow Down.svg-2)
Altres candidatures[3] Transparent.gif 494 6,58% 0
Vots en blanc Transparent.gif 104 1,39%
Total vots vàlids i regidors 7.499 100 % 21
Vots nuls 87 1,15%**
Participació (vots vàlids més nuls) 7.586 64,19%**
Abstenció 4.232* 35,81%**
Total cens electoral 11.818* 100 %**
Alcalde: Ignacio Ramos García (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (10 vots de PSPV-PSOE[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona d'Oriola.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde del Pilar de la Foradada es Ignacio Ramos García de PSPV-PSOE.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1987 - 1991 Emeterio Samper Samper CDS 30/06/1987 --
1991 - 1995 Matilde Moreno Soria PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Ignacio Ramos García
José Fidel Ros Samper
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
12/12/2006
Moció de censura
--
2007 - 2011 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Fidel Ros Samper PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Ignacio Ramos García PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Torre de la Foradada. Ja hem parlat dels seus orígens; actualment és de propietat particular i l'accés és des de la casa dels Roche a la qual està adossada. La conservació és bona malgrat haver estat molt modificada.
  • Església del Pilar. De 1981, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar és de 1899. Ubicada en el centre de la ciutat. Va ser edificada l'any 1981 en el mateix lloc que anteriorment havien ocupat els vells temples derruïts pel pas del temps. És dedicada a la Mare de Déu del Pilar i a l'edifici hi ha diverses obres de gran valor escultòric, en especial de l'autor local José María Sánchez Lozano.
  • Museu arqueològic i etnològic Gratiniano Baches G: és el museu més important del municipi. En ell podem conèixer tota la història d'este poble mitjançant les restes arqueològiques i altres objectes conservats a les instal·lacions.
  • Paratge natural del río Seco (Pinar de Campoverde)
  • Zona de reserva especial de les aus de Sierra Escalona.
  • Runes arqueològiques de THIAR: antiga mansió romana a mig camí entre Illici (Elx) i Cartago Nova (Cartagena), ubicada a la Via Augusta.

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

  • Les "Mil Palmeras" (en valencià, Mil Palmeres) és una urbanització i pedania del municipi amb una població de 1.322 habitants (INE 2009). És una localitat litoral, nascuda al caliu del desenvolupament turístic i residencial de la costa d'aquesta comarca. Es troba al costat de l'àrea natural de la desembocadura del riu Sec.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Inscripción Curso Valenciano | Pilar de la Horadada». [Consulta: 24 maig 2017].
  2. Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  3. També hi participaren Independientes Pilar de la Horadada (I.EU) (367 vots, 4.89%) i Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (127 vots, 1.69%).
  4. «Acta 6/15. Sesión constitutiva de la corporación» (en castellà). Libro de Actas del Pleno del Ayuntamiento de Pilar de la Horadada, 13-06-2015. [Consulta: 15 juny 2017].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 15 juny 2017].
  6. Junta Electoral de la Zona d'Oriola «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Oriola], 80, 28-04-2015, pàg. 29-31. de la inserció 7.784/2015 [Consulta: 15 juny 2017].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Pilar de la Horadada», 24-05-2015. [Consulta: 15 juny 2017].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Pilar de la Horadada. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 15 juny 2017].
  9. "Al fresco de Río Seco" (La Verdad, 24/06/11)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Pilar de la Foradada Modifica l'enllaç a Wikidata