Formentera del Segura
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Epònim | Segura | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | Baix Segura | ||||
Capital | Formentera del Segura (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 4.618 (2023) (1.154,5 hab./km²) | ||||
Gentilici | formenterera, formenterer | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 4 km² | ||||
Altitud | 6 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Oriola | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Francisco Cano Murcia | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03179; 03177 (Partidas de Los Palacios (Alicante) | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03070 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03070 | ||||
Lloc web | formenteradelsegura.es |
Formentera del Segura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. El petit terme, tan sols 4,3 km², se situa sobre el marge esquerre del Segura, a 10 km de la seua desembocadura. La població, 2.403 habitants en 2003, es reparteix en dos nuclis: Los Palacios i Formentera. L'ajuntament està governat pel PP, 6 regidors en 2003, en aquelles eleccions el PSPV n'obtingué 5. Com a la resta de la comarca la llengua parlada és el castellà. L'economia s'hi basa en l'agricultura, cítrics, cereals i hortalisses i la seua transformació comercial. Hi abasta importància l'apicultura.
D'origen islàmic, fou senyoriu de Joan de Portugal, qui va vendre-la a Carles Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, i a la família Rojas posteriorment; va pertànyer a Oriola, de la que s'independitzà en 1731; en aqueixa data i a l'empara del privilegi "alfonsí" naix històricament Formentera sota senyoriu de Nicolau Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, qui instal·la 8 colons en règim d'emfiteusi; el terratrèmol del 1829, en què moriren més d'un centenar de veïns, va destruir la població; els hereus del marqués van encarregar-se de la reconstrucció que culminà en 1840 amb l'edificació de l'església. Degut al terratrèmol el patrimoni arquitectònic i històric de Formentera és pràcticament inexistent, entre ells l'església, l'ermita, la sénia i l'assut.
Enllaços externs
[modifica]- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment
- Ajuntament de Formentera de Segura
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- El portal de la Vega Baja.