Una truita d'ous, truita, truitada,[1]ous en truita,[1][2]ous caragolats,[3]truita a la francesa[4] és un plat que es prepara batent els ous (rovell i clara) i posteriorment fregint amb poc oli el líquid que en resulta.[1]
Es tracta d'un plat amb possibles orígens prehistòrics[5] que ha anat evolucionant fins a acabar sent un plat present a moltes cultures diferents, presentant diverses variants. La truita d'ous en si és una recepta bàsica[6] a la qual se li poden afegir ingredients extra com formatge,[7]marisc,[8]verdures,[9][10]embotits... Fent versions de la truita d'ous amb una important història i tradició arreu de la Mediterrània[11][12] i altres regions arreu del món.[13][14]
La manera d’elaborar truites pot variar en gran manera, des de mètodes més tradicionals a mètodes innovadors fent ús, per exemple, de preparats de truita d’ous en pols que poden tenir una vida útil més llarga, ja que estan deshidratats.[15] A més, també existeix la producció industrial de truites d’ous precuinades refrigerades o congelades, que ha de seguir un conjunt de lleis europees i estatals per tal de garantir la seguretat dels consumidors.[16][17][18]
També hi ha normatives pel que fa a la conservació de la truita, per tal d’evitar contaminacions amb microorganismes patògens que puguin causar malalties als consumidors, especialment Salmonella enterica i Staphylococcus aureus.[19] És molt important mantenir un control rigorós, ja que la presència d’aquests i altres microorganismes pot causar brots amb un gran impacte en salut pública.
A dia d'avui, els orígens de la truita d'ous romanen desconeguts, a causa que és un plat fàcil d'elaborar arreu del món i que costa trobar registres antics que el mencionin. Les primeres possibles evidències de preparació d'una "truita prehistòrica" són de fa entre 4000 i 7500 anys a una excavació arqueològica als camps de cultius de Be’er Milka, un moixav d'Israel.[20] Es va descobrir una escena d'una foguera amb closques d'ou d'estruç, així com sílex, pedra i fragments de ceràmica.[5] Més endavant, a l'antiga Pèrsia durant l'Imperi Aquèmida, es cuinava el kuku, una variant tradicional de la truita d'ous.[21]
Els grecs, que el segle IV aC preparaven una mena de truita d'ous primitiva amb ous i herbes aromàtiques.[22] Més endavant, els Romans també en feien: gaudien d’una truita d’ous mencionada al llibre de receptes romà més antic conservat fins ara, escrit per Marc Gavi Apici: De re coquinaria.[22] Aquesta, de nom Ova spongia ex lacte consistia en una truita d’ous amb llet, mel i pebre.[23]
Així i tot, va ser a França que es va popularitzar el plat, que en anglès es coneix pel nom d'omelette, d'origen francès. Aquesta paraula prové del substantiu francès lamelle, que significa 'tall' o 'tira fina'. De fet, la truita d'ous als Països Catalans es coneix amb el nom de truita a la francesa.[24]
Al llarg dels segles, nombroses civilitzacions, antigues i modernes, han desenvolupat diferents tipus de truita d'ous amb variacions pel que fa als ingredients i al procés de preparació bàsica del plat.[22]
La truita d'ous se sol preparar en racions individuals. La recepta bàsica per a una persona inclou un o dos ous de gallina, sal i oli (preferiblement d'oliva) o mantega, segons la tradició culinària de la zona.[6] Actualment, la truita es pot elaborar de manera casolana mitjançant el mètode tradicional o bé utilitzant mètodes alternatius basats en productes industrials.
Consisteix en trencar els ous i abocar-ne el contingut (incloent-hi la clara i el rovell) en un recipient, on es pot afegir un polsim de sal al gust.[6] A continuació, s'han de batre amb una forquilla o un batedor fins a obtenir una barreja homogènia.[6] Seguidament, s'escalfa una paella a foc mitjà o mitjà baix amb un rajolí d'oli o una mica de mantega.[6] Quan l'oli és calent, s'hi aboquen els ous batuts.[6] La cocció sol durar entre dos i tres minuts, tot i que es pot ajustar segons si es prefereix una truita més feta o més tendra a l'interior.[6] Mentre la truita qualla, és habitual doblegar-ne suaument les vores cap al centre o plegar-la per la meitat per donar-li forma allargada.[6]
A més del mètode tradicional, la truita d’ous també es pot elaborar a partir de productes industrials, com ara preparats comercials en pols.[15] Es tracta d'un producte comercial format a partir de la barreja de diferents ingredients en pols mitjançant una batedora.[15] Per a la seva preparació, s’ha de barrejar amb aigua i mesclar fins a obtenir una massa homogènia. Tot seguit, la massa es col·loca en una paella preescalfada a 120°C amb oli vegetal i es cuina fins que s’observin bombolles a superfície.[15] Després, es cuina per l’altra banda uns 2,5 minuts.[15]
D'altra banda, també es comercialitzen truites precuinades que acostumen a anar envasades al buit, les quals poden ser refrigerades o congelades, allargant la seva vida útil.[25] En aquest cas, abans del consum i, seguint sempre les instruccions específiques del producte, s'haurà d'escalfar al microones o bé cuinar en una paella.[25]
A partir de la truita d'ous bàsica és possible elaborar nombroses truites variades afegint diversos ingredients i cuinant-los conjuntament amb els ous batuts. D'aquesta manera, poden existir milions de tipus diferents de truita. Alguns exemples tradicionals o coneguts a Catalunya són els següents:
Truita d'ous, elaborada solament amb ou. Tot i que en molts llocs se l'anomena "truita a la francesa", no és únicament d'origen francès. A França se n'acostumen fer amb molts ous, una per família, que després es talla en porcions. A Catalunya, en canvi, sol ser d'un o dos ous i sempre és individual. Se sol menjar amb pa amb tomàquet o dins d'un entrepà.[26] A la majoria de països es diu truita natural. En català, el nom truita d'ous la diferència de la truita de riu.
Truita d'espinacs. Es prepara amb espinacs prèviament lleugerament bullits o també fregits sols o amb una mica de cansalada i alls. A Catalunya sovint s'hi afegeixen panses i pinyons, i de fet és una truita d'espinacs a la catalana. També se li poden afegir mongetes bullides.[9]
Truita de faves amb tavella. Es fa amb faves amb tavella fregides i també se li pot afegir ceba i pebre.[30]
Truita de pèsols. Es prepara amb pèsols verds i tendres. Sovint s'afegeixen trossets de pernil.[10]
Truita paisana. La truita paisana també és típica i tradicional a Catalunya, on de fet és un enriquiment del trinxat. Es trinxen sobres de verdures, patata i cansalada -o pernil o una altra carn- i s'emboliquen en una truita individual a cadascú.[31] A l'actualitat s'ha començat a utilitzar ja no com a enriquiment sinó per allargar encara més les restes.
Truita a la catalana. Truita preparada amb ous, mongetes blanques seques i botifarra. En algunes variants s'afegeix cansalada, all o porro.[32]
Truita de botifarra o truita de Carnaval. Es prepara amb ous i botifarra blanca ferma tallada en làmines. Es menja típicament el Dijous Gras.[33]
Truita fines herbes. Truita preparada amb ous, herbes aromàtiques, millor fresques, com julivert, cibulet, cerfull i estragó. Aquestes herbes en particular són conegudes com a fines herbes a la cuina francesa[34] tot i que a Catalunya les fines herbes són les herbes que utilitzem per a condimentar, en general, i per extensió ho són les emprades al país (romaní, farigola, julivert, etc.). La truita d'ous amb herbes és comuna a molts països, amb la diferència que a cadascun s'hi afegeixen les herbes o condiments més habituals de la seva cultura.[35]
La truita d'ous no destaca només a Catalunya, sinó que també és un plat tradicional a nombroses cultures diferents, que tenen la seva manera característica de fer truita d'ous amb altres ingredients. Alguns exemples tradicionals són els que trobem a continuació:
Kuku sabziKuku sabzi. A l’Antiga Pèrsia destaca el kuku sabzi, un plat similar a una frittata d’herbes, la qual encara forma part de la gastronomiairaniana. El nom kuku [kˈuku], fa referència a un plat d’ou o truita i sabzi [sˈabzi], es tradueix a herbes en persa. Es creu que es va originar a l'Imperi Aquemènida i en gaudien tant la reialesa com els plebeus. Històricament, s’associa amb l’Any Nou persa, Nowruz, on les herbes fresques simbolitzen renaixement i renovació.[13] Els ingredients de kuku sabzi són herbes fresques (julivert, coriandre, anet), cebes verdes, ous, cúrcuma, sal, pebre, safrà i, de vegades, nous. Una vegada cuinat, s’acostuma a tallar en peces. Es menja en conjunt, servit normalment als convidats.[13]
Sfougato. També destaca l’sfougato [sfɔwɣˈatu], una truita tradicional grega que té origen a les illes del Dodecanès com Rodes, principalment, i el seu origen es remunta a l’Antiga Grècia. Es creu que és un plat que deriva de les truites rudimentàries que cuinaven segles abans els antics grecs, però que temps després, durant l’etapa de l’antic Imperi Bizantí, a l’any 600 a.C (segle VI), es va començar a utilitzar el mot sfougato i modernitzar la recepta amb l’addició d’ingredients de la Mediterrània i de Pèrsia, donant vertader origen a aquesta recepta. El nom d’aquest plat tradicional prové de la paraula sfougari [sfɔwɣˈatu], que significa esponja en grec, a causa del seu aspecte dens però esponjós.[12] Els ingredients de l’Sfougato són la ceba, all, carn picada de vedella, carabassó, farigola, brou de pollastre, orenga, julivert, ous, formatge feta, sal i pebre. Hi ha altres varietats d’ingredients, com menta o formatge kefalotiri, i d’altres que no contenen carn.[36]
Eggah. L’eggah [ˈɛɡɡə] és un plat egipci tradicional similar a una truita ferma. Es va crear a l'Edat de Bronze, al 3150 aC, i els egipcis han cuinat variacions de la recepta inicial fins a l'actualitat. És cuinat amb ous, patates, ceba i, de vegades, carn[37] de vedella o xai, espinacs, albergínia; tot i que pot haver-hi molta varietat en els ingredients. Es condimenta amb cúrcuma, pebre negre, julivert, comí, nou moscada i coriandre.[38] L’eggah es pot servir en fred o en calent i es menja en tots els àpats tallat en peces per tal de compartir-lo.[37]
TamagoyakiTamagoyaki. El tamagoyaki [təməɣujˈaki] és un tipus de truita japonesa que es fa recaragolant diverses capes de la truita mentre aquesta s’està coent. Tamago significa ou, mentre que yaki vol dir cuinat, fregit, en japonès. Hi ha molts registres antics d’aquest aliment, però encara es desconeix ben bé qui el va crear al Japó.[39] És un plat que ha evolucionat al llarg dels anys i es creu que inicialment prové del període Edo (1603-1868). Acostuma a menjar-se per esmorzar i normalment s’afegeix com a part dels ingredients que formen un bento, (menjar de carmanyola tradicional japonès). Es requereix de destresa a l’hora de realitzar aquest plat, ja que és complex caragolar la truita de manera simètrica i sense error. Els ingredients són ous, sucre, sal, vinagre d’arròs, aigua o dashi (brou de peix).[39]
Danbing. El danbing [dˈambˈiŋ] és una plat taiwanès que consisteix en una mena de crep farcida amb ou i cargolada. El nom es tradueix a crep d’ou o “egg pancake” en mandarí.[14] Normalment en venen venedors ambulants i existeixen múltiples variacions en els ingredients amb què es cuinen els ous. Els orígens d’aquesta truita d’ous taiwanesa es remunten a la Xina, després del final de la Guerra Civilxinesa l’any 1949. De mica en mica, els taiwanesos van adaptar la recepta al seu gust, donant lloc al danbing actual.[40] Tradicionalment, s’utilitzen pasta de soia o salsa dolça de xili com a salses d’acompanyament. Acostuma a tallar-se en petits mossos i a menjar-se per esmorzar. Els ingredients principals són la massa (feta amb farina d’arròs, aigua, midó de patata), ous, ceba tendra, sal, oli de sèsam, pasta de soia o salsa dolça de xili. Els taiwanesos van adoptar la variació del plat que utilitza moniato a l’hora de fer la crep. Es cuina de diferents maneres depenent de la regió de Taiwan on es faci.[14]
Kaygana. La kaygana [kəiɣˈanə] és una mena de truita d’ous prima de la cuina turca, també similar a una crep. Els seus orígens es remunten a l’antic Imperi Otomà i el plat prové de la regió de la Mar Negra. Els ingredients d’elaboració són ous, farina, herbes, llet i condiments diversos. A més, es pot farcir amb gran varietat d’aliments.[41]
Frittata. La frittata de la gastronomia italiana és una mena de truita de verdures i patates.[28] Avui dia és un plat molt popular arreu del món. Tot i que destaca per ser de verdures, existeixen diverses combinacions d’ingredients: frittata de patates, d’espinacs, de xampinyons, de carabassó, etc. Normalment, també conté formatge i es cou a foc lent, diferenciant-la de la truita d’ous típica.[42]
La truita d'ous és font de proteïna, vitamines (A, B, D i E), minerals (ferro, seleni, zinc) i lípids (saturats, monoinsaturats i poliinsaturats). Com a resultat de la gran diversitat de truites que es poden crear combinant una truita d'ous amb altres ingredients, es poden obtenir diferents nutrients en funció de la truita d'ous que es cuini. De manera que, per exemple, una truita d'ous amb verdures (com pebrots) és rica en vitamines, minerals i fibra, a part dels nutrients de la mateixa truita d'ous.[24]
Taula nutricional de la truita d'ous casolana[43][44][45]
La producció industrial de la truita a la francesa consisteix en una sèrie de passos que segueixen el següent ordre:[46]
En primer lloc, es rep la matèria primera, normalment procedent de diferents empreses, ja que és de diferent origen (oli vegetal, ou animal...).[16] El seu transport i recepció estan altament regulats per evitar contaminacions de la matèria primera.[16] Seguidament, es fa el pesatge per separar la quantitat de matèria primera que s'utilitzarà per produir una determinada quantitat de producte.[46] A continuació, es renten amb aigua i s'assequen els ingredients rebuts per evitar la contaminació del producte final.[46] Aquella part dels ingredients que no s'hagi seleccionat pel processament immediat, s'emmagatzema fins que s'hagi usat la porció seleccionada per produir la truita.[46] Cada ingredient s'emmagatzema a unes condicions determinades per evitar que es podreixi.[19]
Pel que fa al processament en si, es comença amb una preparació dels ingredients seleccionats, en cas que es facin servir ous sencers, s'han de trencar.[46] Ràpidament, es fa una homogenització de tots els ingredients abans de cuinar la truita seguida d'una cocció o format de la truita, que té una doble funció d'escalfar i de donar forma a la truita fent ús d'un motlle.[46][16] Just després, es deixa refredar a una temperatura adequada per impedir el creixement microbià[47] i s'envasa protegint la truita en un recipient, normalment de plàstic.[48] Aquest ha de tenir un etiquetatge reglamentari, amb una font de mida mínima d'1,2 mm.[49] Ha de contenir el nom de l'aliment (en aquest cas, truita d'ous), així com la llista d'ingredients amb els possibles al·lèrgens remarcats, la quantitat neta, la data de consum preferent, la data de caducitat, les instruccions per conservar i per utilitzar, l'empresa, el país d'origen, la forma de consum i la informació nutricional.[50]
En cas que la indústria produeixi una truita de patates, s'han d'afegir passos de rentatge, pelat, tallat i fregida de les patates i, si escau, de la ceba.[51]
La indústria alimentària té la finalitat de garantir la seguretat a tots els consumidors. Per aquest motiu, és molt important implementar el sistema d’Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control (APPCC), que té en compte les fases de producció mencionades.[16] L'APPCC és dissenyat i controlat per la mateixa empresa, però és molt important que se cenyeixi a un marc legal.[52]
Legislació d'interès per la comercialització de la truita d'ous
La normativa ve donada, essencialment, pel Codex Alimentarius, a partir del qual es van elaborar lleis europees i a cada país amb relació als aliments.[53] Pel que fa a la legislació europea, existeix el Reglament (CE) 853/2004 del Parlament Europeu i el Consell relatiu a les normes d'higiene per aliments d'origen animal.[19] Aquest posa de manifest determinades normes d'interès per la indústria de la truita d'ous, importants de seguir per tal de mantenir una higiene correcta.[19]
En primer lloc, durant el processament dels ingredients abans d'homogeneïtzar-los, cal tenir en compte que els ous només es poden trencar després d'haver-los rentat i assecat de manera que es redueixi al màxim la contaminació.[19] Està prohibit centrifugar o triturar la closca de l'ou per obtenir més clara d'ou.[19] Un cop trencats els ous, la homogeneització del producte s'ha de realitzar el més ràpid possible o emmagatzemar a un congelador o, com a màxim, a una temperatura de 4°C durant un període de temps que no superi les 48 hores.[19] El producte final en si, cal mantenir-lo a una temperatura màxima de 4°C o congelar-lo quan convingui.[19]
Analíticament, també és obligatori assegurar-se que la concentració d'àcid 3-hidroxibutíric no sobrepassi els 10 mg/kg, així com l'àcid làctic tampoc pot superar 1 g/kg.[19] Pel que fa a les restes de closques d'ou, al producte no pot excedir els 100 mg/kg.[19] El Reglament (CE) 2023/915 estableix els límits màxims de dioxines a 2,5 pg/g greix, el conjunt de dioxines i bifenils policlorats similars a 5 pg/g greix i els bifenils policlorats diferents de les dioxines a 40 ng/g greix.[17]
Pel que fa a la normativa espanyola referent a la cocció de la truita, hi ha el Reial Decret 1021/2022 del 13 de desembre, pel qual es regulen determinats requisits en matèria d'higiene de la producció i comercialització dels productes alimentaris en establiments de comerç al detall.[18] Dins d'aquest decret es parla del tractament tèrmic pel qual s'ha de sotmetre els aliments elaborats amb ou.[18] Declara que s'han de tractar a una temperatura igual o superior a 70°C durant 3 segons o a 63°C durant 20 segons en cas que es consumeixi la truita just després.[18]
Acutalment, la truita precuinada té unes especificacions microbiològiques regulades per la llei pel que fa a Listeria monocytogenes, ja que es va fer el Reglament (UE) 2024/2895 de la Comissió del 20 de novembre de 2024, modificant el Reglament (CE) 2073/2005, relatiu als criteris microbiològics aplicables als productes alimentaris.[54] Aquest reglament declara que per cada 5 mostres de cada lot, cap mostra pot superar el límit de 100 ufc/g per poder ser acceptable fent ús del mètode analític EN/ISO 11290-2. De la mateixa manera, de cada 5 mostres, no ha de detectar-se la presència de Listeria monocytogenes en 25 g amb el mètode analític EN/ISO 11290-1.[55]
La truita d’ous pot representar un risc microbiològic si no es manipula o es cuina adequadament. Els ous són aliments peribles que poden actuar com a vehicle de microorganismespatògens, especialment quan es consumeixen crus o la truita queda poc quallada i no es conserva a la temperatura adequada.[56]
La contaminació dels ous pot produir-se de manera directa durant la seva formació, o de manera indirecta, quan els microorganismes s'adhereixen a la closca després de la posta.[57] Altres factors que poden afavorir la contaminació i proliferació dels microorganismes són la manipulació, les condicions d’emmagatzematge, la preparació dels ous i la higiene durant l'elaboració de la truita.[57]
La contaminació dels ous pot produir-se en ous aparentment nets i intactes i el bacteri pot trobar-se tant a l'interior com a la closca, facilitant que el bacteri arribi a la truita.[59][60] Si la cocció és insuficient, Salmonella podria sobreviure i multiplicar-se, especialment si la truita es conserva a temperatura ambient o si hi ha deficiències en la higiene durant la manipulació.[61]
Tot i que no és habitual de trobar en ous crus ni en truites fresques, C. botulinum pot proliferar en truites envasades al buit i precuinades que no estiguin correctament processades.[62] Això es deu al fet que és un microorganisme anaerobi obligat i formador d'espores de resistència, a més, és capaç de provocar una intoxicació alimentària molt greu.[63][64]
El creixement i contaminació per part del bacteri es veu afavorit per la manca d’oxigen, temperatures elevades i ingredients crus o poc pasteuritzats.[65] En aquestes condicions, les espores poden germinar dins de l’aliment envasat i produir la neurotoxina botulínica (BoNT).[65]
És un coliform i el principal indicador de contaminació fecal en mostres d'aigua i aliments, fet que el fa rellevant per estudiar la presència d'enteropatògens com Salmonella en la truita.[66] Tot i el seu paper com a marcador de seguretat alimentària, a vegades, algunes soques poden causar malalties quan es consumeixen aliments contaminats, com E. coli O157:H7.[67]
En la truita d'ous, E. coli pot contaminar l'ou per via indirecta i també pot arribar a la truita ja cuita si hi ha deficiències en la higiene durant la preparació, en ambdós casos la contaminació sol ser d'origen fecal.[68]
Aquest bacteri és un dels principals responsables de brots d'intoxicacions alimentàries a escala mundial.[69] És causant de l'enterotoxicosi estafilocòccica a través de la contaminació dels aliments amb enterotoxines preformades, les quals són resistents a la calor i poden mantenir la seva activitat després del procés de cocció de la truita d’ous, especialment si aquest no s’ha realitzat a la temperatura adequada o durant el temps suficient.[69][70]
El bacteri i les seves toxines poden arribar a la truita per contaminació indirecta de l’ou, per contacte amb superfícies i utensilis contaminats (on pot formar biofilms), per contaminació creuada amb altres aliments i, especialment, per manipulació d’aliments per persones portadores assimptomàtiques de S. aureus.[71][72]
Encara que no és habitual en truites casolanes consumides immediatament, L. monocytogenes pot proliferar en aliments precuinats com truites industrials envasades i refrigerades si no es compleixen correctament els processos d’emmagatzematge i la pasteurització dels ingredients, ja que és un bacteri capaç de sobreviure i multiplicar-se en condicions de refrigeració.[73]
La contaminació de la truita per aquest bacteri pot produir-se a través de superfícies, utensilis i ous contaminats, facilitada per la seva capacitat de formar biofilms, que li permeten persistir en l’entorn de producció i afavorir contaminacions creuades, en molts casos provocades per manipuladors d’aliments.[74][75]
Per evitar la presència de microorganismes patògens a la truita és essencial mantenir unes bones pràctiques d’higiene, així com aplicar condicions adequades de conservació i preservació de l'aliment, tant en truites casolanes com en truites elaborades en l'àmbit industrial.
Per minimitzar la proliferació microbiana, és recomanable conservar la truita dins d'algun recipient tancat hermèticament o coberta amb film transparent.[76] En el cas de truites poc cuites, s'aconsella consumir-les, com a màxim al cap de dos dies si es mantenen sota refrigeració. Cal tenir en compte que, a temperatura ambient a l'estiu, al cap de 20 hores ja pot resultar perillós consumir aquesta truita.[77]
En el sector de l'hostaleria, s'ha de mantenir un registre del dia i hora de l'elaboració. La truita es pot congelar o mantenir a una temperatura igual o superior a 63°C.[77] També es pot refrigerar a 4°C durant un temps inferior a 24 hores.[77]
Segons el productor, la truita presenta diferents maneres de conservació. Per començar, es pot tractar d'una truita d'ous congelada, que pot arribar a tenir una vida útil aproximada d'un any des de la seva fabricació.[78][79][80] La presència d'additius conservadors, com el diacetat sòdic, pot augmentar aquest temps de vida útil.[79] La conservació per refrigeració és més comuna a la truita de patates, però en qualsevol cas, s'ha de conservar a una temperatura màxima de 4°C, i la seva vida útil depèn de la presència o absència d'additius conservants.[19]
Al llarg dels anys han ocorregut petits brots d'infeccions alimentàries causats per transmissió de microorganismes a través de la truita d'ous. Aquests, destaquen sobretot a Espanya, on la truita de patates és un menjar tradicional de gran rellevància i on destaca el gènere bacterià Salmonella.
De fet, l'any 2019 va haver-hi 40 casos de salmonel·losi a Viscaia, País Basc, a causa de la ingestió de truita d’ous en dos establiments hostalers. 37 persones es van infectar en un hostal i 3 persones en un altre de la mateixa regió. 10 persones van ser hospitalitzades, amb tan sols un cas de gravetat.[81]
El 25 i 26 de gener de l’any 2023 va haver de tancar un famós restaurant a Madrid reconegut per la seva truita de patates a causa d’un brot de contaminació alimentària. En l’incident, inicialment 30 persones es van veure afectades de salmonel·losi després d’haver consumit truita. Més tard, la xifra va ser actualitzada a 101 afectats, dels quals mínim 13 van ser hospitalitzats.[82]
L’11 de juliol de 2023 a Itàlia van sorgir dos casos de botulisme a causa d’una intoxicació alimentària a partir d'una truita de patates envasada. Aquesta, que havia estat comprada i consumida a Espanya, es va relacionar amb 10 casos més de botulisme (8 confirmats i 2 compatibles) notificats a Espanya provocats per truites elaborades per la mateixa empresa.[81] En últim lloc, se li van sumar 2 casos a Noruega de persones afectades que havien menjat truita en un viatge a Espanya. Tot i això, no es va poder confirmar microbiològicament l’associació amb botulisme a causa de no identificar-se la presència de Clostridium botulinum ni de la toxina botulínica a les anàlisis realitzades en les truites potencialment relacionades amb el brot.[83]
El 20 de juliol de l’any 2024 va haver-hi un brot de salmonel·losi a un bar de Barcelona, el qual va afectar a 22 persones, tres de les quals van necessitar atenció hospitalària durant més de 24 hores. L’origen del brot van resultar ser les truites d’ous amb patates servides als clients.[84]
El cap de setmana del 29 i 30 de juliol del 2025 va esclatar un brot de salmonel·losi a causa de la ingestió de truita de patates en un festival de música a A Coruña, Espanya.[85] Es creu que les altes temperatures van influir en la infecció, ja que la truita es va mantenir massa temps sense refrigeració, el qual pot afavorir la proliferació bacteriana. Va haver-hi 162 afectats registrats, on nombroses persones eren joves i dues dones embarassades. Tot i això, ningú es va veure afectat de gravetat.[85]
