Fines herbes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fines herbes

Les fines herbes en gastronomia són un assortiment d'herbes aromàtiques combinades i molt ben picades amb què s'adoben certs menjars.[1][2] S'utilitzen de preferència fresques i verdes, i es distingeixen d'altres condiments a base de les fruites de plantes aromàtiques o de plantes dessecades. Generalment són api, cerfull, julivert i estragó.[2]  La proporció de cadascuna es calcula tenint en compte el seu poder aromàtic i el menjar al qual van destinades.[3] A l'origen l'expressió és un gal·licisme, per traducció literal.[4]

Fines herbes no és un terme botànic. Es referix a herbes que fan bona olor i bon gust, que s'utilitzen a la cuina com a condiment i que se solen trobar al camp, com ara l'alfàbrega, el julivert, l'orenga, la menta, fonoll etc. S'hi sol incloure també les fulles de llorer i de vegades el marduix. La mescla típica d'Occitània i Provença es diu herbes de Provença. A França pot designar una barreja particular de quatre herbes (cibulet, cerfull, julivert i estragó).


Refrències[modifica | modifica el codi]

  1. «herba». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «fines herbes». Optimot. [Consulta: 11 juliol 2017].
  3. «Fines herbes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. Barri i Masats, Montserrat. Aportació a l'estudi dels gal·licismes del català. 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 99. ISBN 9788472834767. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fines herbes Modifica l'enllaç a Wikidata