José Pidal Rebollo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Pidal Rebollo
Biografia
Naixement 6 d'abril de 1849
San Fernando
Mort 4 de maig de 1920(1920-05-04) (als 71 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Marina
3 d'abril de 1911 – 31 de desembre de 1912
President José Canalejas y Méndez

20 de juliol de 1918 – 3 de setembre de 1918
President Antoni Maura i Montaner
Activitat
Ocupació Almirall de l'Armada Espanyola
Partit Partit Liberal Fusionista
Rang militar almirall
Modifica les dades a Wikidata

José Pidal Rebollo (San Fernando, 6 de juny de 1849 -Madrid, 4 de maig de 1920) va ser un militar, mariner i polític

Ingrés en l'armada[modifica]

Va ingressar en el Col·legi Naval Militar, en 1862, al desembre de 1863, finalitza la seva estada en el col·legi naval com guàrdiamarina de segona classe, i embarca en diversos vaixells, per acabar els seus estudis.

En 1866, és ascendit a guardiamarina de primera classe. En 1868 va participar en la batalla d'Alcolea, en el qual va demostrar el seu heroisme i per això se li va atorgar l'ocupació de Capità de l'Exèrcit.

Servei en el Pacífic[modifica]

En 1869, se'l va ascendir al grau d'alferes de navili, va passar a Filipines, i en l'acció de Joló, pel seu mèrits en combat, se li va ascendir a l'ocupació de Comandant de l'Exèrcit.

En 1875, se li va ascendir a l'ocupació de tinent de navili de segona classe, amb el qual va romandre en aquell arxipèlag, manant successivament, els canoners Pampanga, Balanguigui i Paragua, i va estar en aquests mars per espai d'una mica més de deu anys.

Va passar destinat a l'estació naval de Bongao, on hi va romandre com a comandant, dels vapors de rodes Gaditano, Kliper i Nautilus, així com el canoner-torpeder Nueva España.

En 1887, se li va ascendir a l'ocupació de tinent de navili de primera classe, i va ser destinat a les illes Carolines Orientals, com a cap de la divisió naval formada pel creuer Velasco i el canoner Quirós, més el creuer auxiliar Alfonso XIII.

De tornada a la península[modifica]

En de 1894 fou ascendit a capità de fragata, passant a manar la Fragata blindada Numancia. Va romandre un temps al comandament del vaixell i després va ser destinat a serveis en terra, com el de Comandant de Marina d'Almeria i Eivissa.

En 1905, va ascendir a l'ocupació de capità de navili, amb el qual va tornar a prendre el comandament de la Numància, transformada en 1896 en cuirassat guardacostes, en desembarcar d'aquest comandament se li va destinar, com a Comandant de Marina de Palma i com a Cap de l'Escola d'Aplicació.

En 1910 fou ascendit a capità de navili de primera classe, i fou destinat a arsenals i dependències de l'armada, entre altres, de secretari de la comandància general de l'Arsenal de la Carraca.

Senador, ministre i cap de l'estat major[modifica]

En 1911, va ser nomenat Senador vitalici, en representació de la Corona.[1] En 1912, va ascendir a vicealmirall i se li va atorgar el comandament de l'esquadra d'Instrucció, enarborant la seva insígnia indistintament, en els creuers Carlos V i Cataluña. En deixar aquest comandament, fou nomenat Segon Cap d'Estat major Central, i posteriorment, Cap de l'Arsenal de la Carraca.

Amb aquesta ocupació, va ser designat per exercir la cartera del Ministeri de Marina en el govern de José Canalejas y Méndez, en el qual va romandre poc temps, per la qual cosa es va reincorporar al seu càrrec de comandant general a l'Arsenal de Cadis.

Va ser cridat de nou a Madrid i nomenat Cap de la Jurisdicció de Marina en la Cort i al mateix temps, Conseller d'Estat. El 12 de desembre de 1914, va ser ascendit a almirall i el 16 de gener de 1915, va rebre nomenament de Cap de l'Estat Major Central.[2]

Va romandre en aquest càrrec fins al seu ascens a Capità General de la Reial Armada en 1918, moment en el qual fugaçment, va tornar a ocupar la cartera de marina en el tercer govern d'Antoni Maura i Montaner. Va morir a Madrid, el 4 de maig de 1920, en l'exercici del seu comandament.

Condecoracions[modifica]

Estava en possessió entre altres de les següents condecoracions:

Referències[modifica]

  1. Senat d'Espanya. «PIDAL Y REBOLLO, José».
  2. José Pidal a xtec.cat

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Diego Arias de Miranda y Goytia
Amalio Gimeno y Cabañas
Ministre de Marina
Escudo de España 1874-1931.svg

1911-1912
(juliol-setembre) 1918
Succeït per:
Amalio Gimeno y Cabañas
Augusto Miranda y Godoy