Vés al contingut

José Marina Vega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Marina Vega

El general en 1910 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1850 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1926 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
1r juny 1919 – 30 gener 1926
Circumscripció electoral: senador vitalici
Ministre de Guerra
22 març 1918 – 9 novembre 1918
← Juan de la Cierva y PeñafielDámaso Berenguer y Fusté →
Ministre de Guerra
18 octubre 1917 – 3 novembre 1917
← Fernando Primo de Rivera y SobremonteJuan de la Cierva y Peñafiel →
Capità general de Catalunya
30 maig 1917 – 20 octubre 1917
← Felipe Alfau MendozaJosep Oriol Barraquer i Roviralta →
Alt comissari d'Espanya al Marroc
17 agost 1913 – 10 juliol 1915
← Felipe Alfau MendozaFrancisco Gómez Jordana →
Comandant general de Melilla
octubre 1905 – agost 1910
Governador civil de Barcelona
14 març 1899 – 27 juliol 1899
← Ramón de Larroca y PascualEduardo Sanz y Escartín → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteTercera Guerra Carlina, Campanya de 1909, Revolució Filipina, Guerra Hispano-estatunidenca i Jbala campaign (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
El general de Divisió José Marina Vega, Comandant General de Melilla, passa revista a les tropes, Segona Campanya de Melilla, 1909.

José Marina Vega (Figueres, 13 d'abril de 1850 - Madrid, 30 de gener de 1926) va ser un militar i polític espanyol

Biografia

[modifica]

Fill d'un militar, el 1856 es traslladà amb la seva família a Luzón (Filipines), d'on tornaria el 1862. El 1863 ingressa al Batalló de Caçadors de Llerena, i el 1866 demana ser destinat a les Filipines, on el 1867 és ascendit a tinent.

Veterà capità i comandant en la tercera guerra carlina (1872-1876), lluità com a coronel de 1893 a 1898 a les Filipines i a Cuba al costat del general africanista Camilo García de Polavieja (1838-1914).

També fou governador civil de Barcelona (1899), governador militar de València, 1902, sotssecretari del Ministeri de la Guerra, governador militar de Melilla a partir de 1905, ciutat nord-africana ocupada en 1498, intervenint en les accions militars espanyoles de 1909, amb mobilitzacions de reservistes enviats des de la Península i amb profundes pertorbacions de l'ordre públic a Barcelona del 26 de juliol al 2 d'agost de 1909, conegudes com a Setmana Tràgica.

Finalment, per la seva duresa repressiva a la zona amaziga entorn de Melilla obtindria la promoció a tinent general i comandant en cap de l'exèrcit operant, substituint a l'aleshores capità Miguel Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1917 en el Ministeri de la Guerra fins al seu abandó voluntari l'any següent, durant el govern nacional presidit per Antoni Maura i Montaner. Fou nomenat el 22 de març de 1918 ministre de la Guerra, cartera que va ocupar fins a novembre d'aquell any. Posteriorment va ser senador vitalici des de 1919 fins a la seva mort en 1926.

Bibliografia

[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Ramón de Larroca y Pascual
Governador Civil de Barcelona

1899
Succeït per:
Eduardo Sanz y Escartín
Precedit per:
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte
Ministre de Guerra

oct-nov. 1917
Succeït per:
Juan de la Cierva y Peñafiel
Precedit per:
Felipe Alfau Mendoza
Capità General de Catalunya

1917
Succeït per:
Josep Oriol Barraquer i Roviralta
Precedit per:
Juan de la Cierva y Peñafiel
Ministre de Guerra

març-nov. 1918
Succeït per:
Dámaso Berenguer