Fernando Primo de Rivera y Sobremonte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, de Kaulak.jpg
Retrat de Fernando Primo de Rivera, de Kaulak, a La Ilustración Española y Americana, 1912.
Ministre de Guerra
Escudo de España 1874-1931.svg
31 de desembre de 1874 – 10 de setembre de 1875
President Antonio Cánovas del Castillo

3 de juliol de 1907 – 1 de març de 1909
President Antoni Maura i Montaner

11 de juny de 1917 – 18 d'octubre de 1917
President Eduardo Dato e Iradier
Dades biogràfiques
Naixement 21 de juliol de 1831
Sevilla
Mort 23 de maig de 1921 (als 89 anys)
Madrid
Ocupació General de l'Exèrcit Espanyol
Honors CroceLaureada.PNG Creu Llorejada de Sant Ferran
ESP Orden de San Hermenegildo Gran Cruz pasador.svg Gran Creu de Sant Hermegild
ESP Gran Cruz Merito Militar (Distintivo Blanco) pasador.svg Gran Creu del Mèrit Militar
ESP Isabella Catholic Order GC.svg Gran Creu d'Isabel la Catòlica
Ordre de la Couronne de Fer Chevalier ribbon.svg Gran Creu de la Corona de Ferro
PRT Ordem de Nossa Senhora da Conceicao de Vila Vicosa Cavaleiro ribbon.svg Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, a la revista La Campana de Gracia de 28.3.1874

Fernando Primo de Rivera i Sobremonte (Sevilla, 21 de juliol de 1831 - Madrid, 23 de maig de 1921),[1][2] primer marquès d'Estella i primer comte de San Fernando de la Unión, va ser un militar i polític espanyol, fill del destacat marí José Primo de Rivera i oncle del dictador Miguel Primo de Rivera.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1844 va ingressar al Col·legi General Militar i tres anys més tard es va llicenciar amb el grau de sotstinent. Va prendre part en els esdeveniments insurreccionals del 26 de març de 1848 a Madrid, on s'hi trobava destacat. També va prendre part en els successos del 7 de maig següent. Pel seu comportament distingit se li va concedir la Creu Llorejada de Sant Ferran i l'ascens a tinent.

En els anys següents es va dedicar a l'ensenyament militar al nou Col·legi d'Infanteria i va aconseguir el grau de comandant del regiment de Burgos. Quan el 22 de juny de 1866 va esclatar una nova insurrecció a Madrid va ser encarregat de sufocar-lo, cosa que va aconseguir amb èxit, raó per la que va ser ascendit a tinent coronel. En 1867 va ser encarregat de perseguir el contraban al Camp de Gibraltar.

Quan a l'any següent va esclatar La Gloriosa es trobava a Granada, des d'on va partir al capdavant dels seus homes amb direcció a Antequera, on va aconseguir restablir la calma. Va partir immediatament a Granada, on també havia esclatat la revolució. Al desembre de 1868 va ser ascendit a coronel per la seva tasca en el manteniment de la pau i l'octubre de l'any següent va ser ascendit a brigadier. El 1872 se li va atorgar la Gran Creu d'Isabel la Catòlica en recompensa pels serveis prestats.

Va combatre durant la Tercera Guerra Carlina i després de la presa d'Estella Alfons XII d'Espanya li va concedir el títol de Marquès d'Estella. Fou nomenat capità general de Filipines el 1895,[2] càrrec que ja havia ocupat entre 1880 i 1883. Va aconseguir empènyer les muntanyes a les tropes d'Emilio Aguinaldo amb qui va signar el 1897 el Pacte de Biak-na-Bató pel que el insurgent filipí es comprometia a exiliar-se a Hong Kong.[3][2] En 1898, durant la seva estada a Filipines, li fou atorgada una nova Creu Llorejada de Sant Ferran.[3] L'abril de 1898 seria rellevat en el càrrec i sustituït per Basilio Augustín y Dávila.[2]

Ministre interí de guerra en els inicis de la restauració (1874 i 1875);[4][5] anys després va ocupar de manera oficial la cartera durant el segon govern d'Antoni Maura i Montaner el 1907 i amb Eduardo Dato e Iradier el 1917.[6][4]

Va morir cap a les 2:30 AM del 23 de maig de 1921, al seu domicili del carrer de Serrano 25, a Madrid.[7] Fou enterrat l'endemà a la Sacramental de San Isidro i hi assistiren personalitats com Antoni Maura, el Comte de Romanones, Valerià Weyler, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, José Bascarán y Federic, el seu nebot Miguel Primo de Rivera, Diego Arias de Miranda y Goytia o Manuel de Burgos y Mazo.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Primo de Rivera y Sobremonte Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquim Jovellar i Soler
Francisco Loño y Pérez
Francisco Aguilera y Egea
Ministre de Guerra
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1874-1875
1907-1909
(juny-octubre) 1917
Succeït per:
Joaquim Jovellar i Soler
Arsenio Linares y Pombo
José Marina Vega