Fernando Primo de Rivera y Sobremonte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgFernando Primo de Rivera y Sobremonte
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, de Kaulak.jpg
Retrat de Fernando Primo de Rivera, de Kaulak, a La Ilustración Española y Americana, 1912.
 Ministre de Guerra
Escudo de España 1874-1931.svg
31 de desembre de 1874 – 10 de setembre de 1875
President Antonio Cánovas del Castillo

3 de juliol de 1907 – 1 de març de 1909
President Antoni Maura i Montaner

11 de juny de 1917 – 18 d'octubre de 1917
President Eduardo Dato e Iradier
Dades biogràfiques
Naixement 21 de juliol de 1831
Sevilla
Mort 23 de maig de 1921(1921-05-23) (als 89 anys)
Madrid
Ocupació General de l'Exèrcit Espanyol
Premis Cavaller de lOrde del Toisó d'Or
Modifica dades a Wikidata
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, a la revista La Campana de Gracia de 28.3.1874

Fernando Primo de Rivera i Sobremonte (Sevilla, 21 de juliol de 1831 - Madrid, 23 de maig de 1921),[1][2] primer marquès d'Estella i primer comte de San Fernando de la Unión, va ser un militar i polític espanyol, fill del destacat marí José Primo de Rivera i oncle del dictador Miguel Primo de Rivera.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1844 va ingressar al Col·legi General Militar i tres anys més tard es va llicenciar amb el grau de sotstinent. Va prendre part en els esdeveniments insurreccionals del 26 de març de 1848 a Madrid, on s'hi trobava destacat. També va prendre part en els successos del 7 de maig següent. Pel seu comportament distingit se li va concedir la Creu Llorejada de Sant Ferran i l'ascens a tinent.

En els anys següents es va dedicar a l'ensenyament militar al nou Col·legi d'Infanteria i va aconseguir el grau de comandant del regiment de Burgos. Quan el 22 de juny de 1866 va esclatar una nova insurrecció a Madrid va ser encarregat de sufocar-lo, cosa que va aconseguir amb èxit, raó per la qual va ser ascendit a tinent coronel. En 1867 va ser encarregat de perseguir el contraban al Camp de Gibraltar.

Quan a l'any següent va esclatar La Gloriosa es trobava a Granada, des d'on va partir al capdavant dels seus homes amb direcció a Antequera, on va aconseguir restablir la calma. Va partir immediatament a Granada, on també havia esclatat la revolució. Al desembre de 1868 va ser ascendit a coronel per la seva tasca en el manteniment de la pau i l'octubre de l'any següent va ser ascendit a brigadier. El 1872 se li va atorgar la Gran Creu d'Isabel la Catòlica en recompensa pels serveis prestats.

Va combatre durant la Tercera Guerra Carlina i després de la presa d'Estella Alfons XII d'Espanya li va concedir el títol de Marquès d'Estella. Fou nomenat capità general de Filipines el 1895,[2] càrrec que ja havia ocupat entre 1880 i 1883. Va aconseguir empènyer les muntanyes a les tropes d'Emilio Aguinaldo amb qui va signar el 1897 el Pacte de Biak-na-Bató pel qual l'insurgent filipí es comprometia a exiliar-se a Hong Kong.[3][2] En 1898, durant la seva estada a Filipines, li fou atorgada una nova Creu Llorejada de Sant Ferran.[3] L'abril de 1898 seria rellevat en el càrrec i substituït per Basilio Augustín y Dávila.[2]

Ministre interí de guerra en els inicis de la restauració (1874 i 1875);[4][5] anys després va ocupar de manera oficial la cartera durant el segon govern d'Antoni Maura i Montaner el 1907 i amb Eduardo Dato e Iradier el 1917.[6][4]

Va morir cap a les 2:30 AM del 23 de maig de 1921, al seu domicili del carrer de Serrano 25, a Madrid.[7] Fou enterrat l'endemà a la Sacramental de San Isidro i hi assistiren personalitats com Antoni Maura, el Comte de Romanones, Valerià Weyler, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, José Bascarán y Federic, el seu nebot Miguel Primo de Rivera, Diego Arias de Miranda y Goytia o Manuel de Burgos y Mazo.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Primo de Rivera y Sobremonte Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquim Jovellar i Soler
Francisco Loño y Pérez
Francisco Aguilera y Egea
Ministre de Guerra
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1874-1875
1907-1909
(juny-octubre) 1917
Succeït per:
Joaquim Jovellar i Soler
Arsenio Linares y Pombo
José Marina Vega