Eduardo Sanz y Escartín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduardo Sanz y Escartín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1855 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1939 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Ministre de Treball d'Espanya
13 març 1921 – 14 agost 1921
← Carlos Cañal y MigollaLeopoldo Matos y Massieu →
Governador del Banc d'Espanya
18 octubre 1919 – març 1921
← Manuel Allendesalazar MuñozJosé Maestre Pérez →
Governador civil de Barcelona
18 setembre 1917 – 7 desembre 1917
← Leopoldo Matos y MassieuRamón Auñón y Villalón →
Governador civil de la província de Madrid
30 gener 1914 – 18 desembre 1915
← Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de CórdobaFernando Merino Villarino →
Senador al Senat espanyol
11 octubre 1903 – 15 setembre 1923
Governador civil de Barcelona
29 juliol 1899 – 30 maig 1900
← José Marina VegaJoan Dorda i Morera → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Universitat Central (–1880) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, polític, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Severiano Eduardo Sanz y Escartín (Pamplona, gener de 1855 - Sant Sebastià, 28 de maig de 1939) fou un sociòleg i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia[modifica]

De molt jove va viatjar per Amèrica del Sud, i quan tornà el 1876 es va licenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa i en Dret per la Universitat de Madrid. En 1884 ingressa en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i com a membre del Partit Conservador nomenat governador civil de Granada i posteriorment de Barcelona.[1]

Comte consort de Lizárraga, va ser senador en representació de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques entre 1903 i 1923,[2] en 1927 va passar a l'Assemblea Nacional Consultiva com a representant per dret propi.[3]

President de l'Institut de Reformes Socials, també fou governador del Banc d'Espanya entre 1919 i 1921 i ministre de Treball entre el 13 de març i el 14 d'agost de 1921 en un gabinet que va presidir Manuel Allendesalazar.

Ha estat autor de diversos llibres, treballs, discursos i conferències. Va col·laborar a publicacions com Ateneo, Revista de España i Revista Contemporánea. També fou president de l'Institut Internacional de Sociologia.

Obres[modifica]

  • Ensayo crítico sobre el imperio de Carlomagno (1879)
  • La cuestión económica (1890)
  • El Estado y la reforma social (1893)
  • F. Nietzche y el anarquismo intelectual (1898)
  • Indicaciones acerca de la doctrina evolucionista (1898)
  • La transformación del Japón (1902)
  • Naturaleza y Sociedad (1903)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • José Luis Monereo Pérez, El catolicismo social conservador: Eduardo Sanz y Escartín, Editorial Comares, Granada, 2010, 276 pàgs.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Sanz y Escartín


Càrrecs públics
Precedit per:
José Marina Vega
Governador Civil de Barcelona

1899-1900
Succeït per:
Joan Dorda i Morera
Precedit per:
Leopoldo Matos y Massieu
Governador Civil de Barcelona

set-des. 1917
Succeït per:
Ramón Auñón y Villalón
Precedit per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Governador del Banc d'Espanya

1919-1921
Succeït per:
José Maestre Pérez
Premis i fites
Precedit per:
Carlos Cañal y Migolla
Ministre de Treball

març-agost 1921
Succeït per:
Leopoldo Matos y Massieu
Precedit per:
Carlos María Perier y Gallego
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 19

1893-1939
Succeït per:
Ramón Serrano Suñer