Eduardo Sanz y Escartín

Eduardo Sanz y Escartín

Biografia
Naixement	8 desembre 1855 Pamplona (Navarra)
Mort	28 maig 1939 (83 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa)
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
President Instituto de Reformas Sociales
14 agost 1921 – 3 juny 1924 ← José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo – Supressió del càrrec →
Ministre de Treball d'Espanya
13 març 1921 – 14 agost 1921 ← Carlos Cañal y Migolla – Leopoldo Matos y Massieu →
Governador del Banc d'Espanya
18 octubre 1919 – 13 març 1921 ← Manuel Allendesalazar Muñoz – José Maestre Pérez →
Governador civil de Barcelona
18 setembre 1917 – 7 desembre 1917 ← Leopoldo Matos y Massieu – Ramón Auñón y Villalón →
Governador civil de la província de Madrid
30 gener 1914 – 18 desembre 1915 ← Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba – Fernando Merino Villarino →
Senador al Senat espanyol
11 octubre 1903 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Governador civil de Barcelona
29 juliol 1899 – 30 maig 1900 ← José Marina Vega – Joan Dorda i Morera →
Governador civil de la província de Granada
31 març 1899 – 29 juliol 1899 ← Luis de San Simón y Ortega
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Representa: dinou 25 febrer 1894 – 28 maig 1939 ← Carlos María Perier y Gallego – Ramón Serrano Suñer →
Dades personals
Formació	Universitat Central (–1880) Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació	sociòleg, polític, economista
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Instituto de Reformas Sociales (vocal, vicepresident, president)
Altres
Títol	Comte
Premis
(1926)  Medalla al Mèrit en el Treball

Severiano Eduardo Sanz y Escartín (Pamplona, gener de 1855 - Sant Sebastià, 28 de maig de 1939) fou un sociòleg i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

De molt jove va viatjar per Amèrica del Sud, i quan tornà el 1876 es va licenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa i en Dret per la Universitat de Madrid. En 1884 ingressa en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i com a membre del Partit Conservador nomenat governador civil de Granada i posteriorment de Barcelona.

Comte consort de Lizárraga, va ser senador en representació de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques entre 1903 i 1923, en 1927 va passar a l'Assemblea Nacional Consultiva com a representant per dret propi.

President de l'Institut de Reformes Socials, també fou governador del Banc d'Espanya entre 1919 i 1921 i ministre de Treball entre el 13 de març i el 14 d'agost de 1921 en un gabinet que va presidir Manuel Allendesalazar.

Ha estat autor de diversos llibres, treballs, discursos i conferències. Va col·laborar a publicacions com Ateneo, Revista de España i Revista Contemporánea. També fou president de l'Institut Internacional de Sociologia.

Obres

• Ensayo crítico sobre el imperio de Carlomagno (1879)
• La cuestión económica (1890)
• El Estado y la reforma social (1893)
• F. Nietzche y el anarquismo intelectual (1898)
• Indicaciones acerca de la doctrina evolucionista… (1898)
• La transformación del Japón (1902)
• Naturaleza y Sociedad (1903)

Bibliografia

• José Luis Monereo Pérez, El catolicismo social conservador: Eduardo Sanz y Escartín, Editorial Comares, Granada, 2010, 276 pàgs.

Enllaços externs

• Biografia detallada Arxivat 2015-01-05 a Wayback Machine.