Eduard Aunós Pérez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEduard Aunós Pérez
Eduardo Aunós.jpg
Nom original Eduardo Aunós Pérez
 Ministre de Justícia[1]
COA Spain 1945 1977.svg
11 de juny de 1943 – 11 de desembre de 1945
 Ministre de Treball, Comerç i Indústria
Escudo de España 1874-1931.svg
7 de febrer de 1924 – 7 de gener de 1930
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
6 de març de 1918 – 6 d'abril de 1918
Circumscripció Sort

2 d'octubre de 1920 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Solsona[2]
 Procurador en Corts
COA Spain 1945 1977.svg
16 de març de 1943 – 25 de setembre de 1967
← -
- →
Qualitat Conseller Nacional[3]
Dades biogràfiques
Naixement 1894
Lleida
Mort 25 de setembre de 1967(1967-09-25) (als 73 anys)
Lausana
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació diplomàtic i polític
Altres dades personals
Partit polític Lliga Regionalista
FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del polític d'origen aranès Eduard Aunós i Cau, va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i va militar de ben jove a la Lliga Regionalista.

En fou escollit diputat a Corts per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1916.[4] També va ser secretari de Francesc Cambó en el Ministeri de Foment el 1918.[4]

Es va allunyar de la Lliga i durant la dictadura de Primo de Rivera va ser Ministre de Treball, Comerç i Indústria (1925-1930).[4] Admirador del règim feixista italià va tractar d'imitar el seu sistema corporatiu amb la creació d'un Codi de Treball (1926) i l'Organització Corporativa Nacional (1928). Després de la caiguda de Miguel Primo de Rivera, va tractar de formar un Partit Laborista a semblança del Partit Feixista italià, però li van mancar suports.

Després de la proclamació de la República el 1931 es va exiliar a París i amb l'esclat de la Guerra Civil prengué partit pel bàndol colpista.[4] Des de l'exili va col·laborar amb la revista Acción Espanyola, incorporant-se a Renovación Española. En 1937 va ingressar a FE de las JONS com a cap del partit a França; i després de la unificació va ser membre de la Junta Política de FET y de las JONS.[4] Després de ser ambaixador a Bèlgica[4] (1939-1940) i Argentina[4] (1942-1943), fou nomenat Ministre de Justícia de la dictadura franquista entre 1943 i 1945,[n. 1] i impulsor de la Causa General. Després també va ser el president del Tribunal de Cuentas de Madrid.[4]

Leridanismo[modifica | modifica el codi]

Va ser un dels impulsors del leridanismo, un moviment que promovia una visió romàntica i idealitzada de la ciutat, i defensava la província de Lleida com a concepte identitari (relativitzant la seva catalanitat) i exaltava alguns elements del folklore local.[5] El moviment s'organitzava al voltant de l'associació el "Caliu Ilerdenc", un elitista club gastronòmic i literari de la capital ilerdenca al qual se li atribuí la capacitat de decidir qui ocupava els càrrecs públics més rellevants de la província (entre ells l'alcaldia de la capital o la presidència de la diputació).[6]

Imputació en la causa contra el franquisme[modifica | modifica el codi]

Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional d'Espanya en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i en els primers anys del règim, i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[7][8][9] Baltasar Garzón va ser imputat per prevaricació per aquest procediment en considerar el Tribunal Suprem que, sense entrar en el fons de l'assumpte (l'acusació als líders franquistes), no hi tenia competències.[10]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Problemas de España (1928)
  • Estudios de Derecho Corporativo (1929)
  • Itinerario de la España Contemporánea (1941)
  • Biografía de Venecia (1948)
  • Los viñadores de la última hora (1952)
  • Guía de París para españoles (1955)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Fou el primer ministre català del règim.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Flórez Posada
Ministre de Treball, Comerç i Indústria
Escudo de España 1874-1931.svg

1924- 1930
Succeït per:
Pedro Sangro y Ros de Olano
Precedit per:
Esteban de Bilbao Eguía
Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol

1943- 1945
Succeït per:
Raimundo Fernández Cuesta
Premis i fites
Precedit per:
Inocencio Jiménez Vicente
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 12

1941-1967
Succeït per:
Francisco Moreno Herrera