Eduard Aunós i Cau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Aunós i Cau
Biografia
Naixement 3 de febrer de 1858
Es Bòrdes
Mort 2 de maig de 1930(1930-05-02) (als 72 anys)
Barcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
19 de març de 1914 – 20 d'abril de 1914
Circumscripció La Seu d'Urgell[1]
Activitat
Ocupació Militar
Partit polític Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Eduard Aunós i Cau (Es Bòrdes, 3 de febrer de 1858 - Barcelona, 2 de maig de 1930) fou un propietari i polític aranès, diputat i senador les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica. Pare d'Eduard Aunós Pérez.

Biografia[modifica]

Havia estat president de les Joventuts del Partit Conservador amb Antoni Maura, però després com a independent; entre 1912 i 1916 fou propietari del diari conservador La Prensa. Fou diputat de la diputació de Lleida en 1911 i 1913 i diputat a Corts pel districte de la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1914[2] però la seva elecció fou anul·lada i el dret de representació del districte de la Seu fou suspès.

A les eleccions generals espanyoles de 1916 fou derrotat, i el seu protagonisme polític fou eclipsat pel del seu fill Eduard Aunós Pérez, incorporat a la Lliga Regionalista com a secretari de Francesc Cambó el 1918. El 1923 fou escollit senador per Lleida[3] a proposta dels liberals.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]