Joan Garriga i Massó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Garriga i Massó
Joan Garriga i Massó.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1871 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1956 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1914 – 16 març 1916
Circumscripció electoral: Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
7 octubre 1905 – 10 gener 1914
← Ricardo Guillerna y de las HerasEduard Aunós i Cau →
Circumscripció electoral: la Seu d'Urgell
Escudo del Senado de España.svg Senador del Regne
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, Jurista, Advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista
Solidaritat Catalana

Joan Garriga i Massó (Barcelona, 1871 - 29 de març de 1956)[1] fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Té una important avinguda dedicat a la ciutat de la Seu d'Urgell on residí durant anys. El nom de l'avinguda és Avinguda de Joan Garriga i Massó.

Biografia[modifica]

Joan Garriga i Massó vist per Ramon Casas (MNAC)

Era fill de Jaume Farriga i Miquel advocat i de Felissa Massó i Verdaguer (1841-1911) natural de Blanes.[2]Es llicencià en dret i col·laborà a La Veu de Catalunya i a Revista Jurídica de Catalunya, però es dedicà a gestionar les terres de la seva família a Sant Feliu de Llobregat. Així fou dirigent de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i directiu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

El 1892 va ingressar a la Unió Catalanista, i fou un dels delegats que va acordar les Bases de Manresa. Poc després ingressà a la Lliga Regionalista, però el 1902 l'abandonà per a ingressar al Partido Democrático Español de José Canalejas, amb el que fou elegit diputat per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1905. El 1906, però, abandonà el partit i a les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat com a independent dins les llistes de la Solidaritat Catalana. Posteriorment tornà a la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit novament diputat per la Seu a les eleccions de 1910 i per Barcelona a les de 1914. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es posicionà a favor de França.[3] De 1920 a 1923 fou senador. Després deixà la política i exercí com a membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entitat que presidí entre 1921 i 1922, i de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Obres[modifica]

  • Contribució a l'estudi de l'actual conflicte agrari de Catalunya (1933)

Referències[modifica]

  1. «esquela». La Vanguardia, 06-04-1956, pàg. 18.
  2. «esquela de: Felissa Massó i Verdaguer». El Poble català: Any 08, Núm. 2146, 20-01-1911, pàg. 1.
  3. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 48. ISBN 9788415720010. 

Enllaços externs[modifica]