Juan Antonio Suanzes Fernández

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJuan Antonio Suanzes Fernández
Nom original (es) Juan Antonio Suanzes
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Indústria i Comerç[1]
18 de juliol de 1945 – 18 de juliol de 1951
Joaquín Planells Riera
com a Ministre d'Indústria
Manuel Arburúa de la Miyar
com a Ministre de Comerç
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Indústria i Comerç[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost de 1939
Biografia
Naixement 20 de maig de 1891
Ferrol
Mort 6 de desembre de 1977(1977-12-06) (als 86 anys)
Madrid
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Polític i enginyer naval
Altre
Membre del partit polític FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Juan Antonio Suanzes Fernández marquès de Suanzes,[2] (Ferrol, La Corunya, 20 de maig de 1891 - Madrid, 6 de desembre de 1977) va ser General Inspector d'Enginyers Navals de l'Armada; Ministre d'Indústria i Comerç (1945-1951); Fundador i primer president de l'Institut Nacional d'Indústria; president del Patronat «Juan de la Cierva» (del Consell Superior d'Investigacions Científiques).[3]

Biografia[modifica]

En l'Armada Espanyola[modifica]

Als dotze anys va ingressar a l'Escola Naval. Formaven part de la seva promoció Alfredo i Luis Guijarro, José Crespo i Nicolás Franco Bahamonde, germà de Francisco Franco, entre altres. Tres anys després va ascendir a guardamarina i va ser destinat al buc guardacostes Numancia. Posteriorment va ser assignat al cuirassat Pelayo. En 1917 es va graduar d'enginyer naval. Poc després es va casar i en 1921 va ser nomenat tinent coronel d'enginyers.

Convençut del paper estratègic de la marina, tant militar com a mercant, per a la sobirania d'Espanya, participa en l'àrdua tasca de reconstitució de la flota espanyola, promoguda en el si de la companyia La Naval, creada en 1908, i dins d'una sèrie de plans de construcció naval impulsats des del poder (1908, 1925, 1926). En 1919 el nomenen director d'una drassana de la Naval a Cartagena, passant a la factoria de Ferrol en 1926, després a les oficines centrals a Madrid, al començament de la Segona República Espanyola (1932). En 1908, el disseny dels vaixells, així com el 80% de les peces i materials eren importats. A Suanzes li preocupava una cosa : que La Naval depengués cada vegada menys de l'aportació estrangera, concretament de la companyia anglesa Vickers, amb els interessos de la qual entra en conflicte obert en 1933-1934. Per aquests anys, només el 5% de les peces dels vaixells vénen de l'estranger, i La Naval entra en competència oberta amb les drassanes angleses. Un èxit de Suanzes va ser la negociació de la venda de 15 canoneres al govern mexicà en 1933. El conflicte entre La Naval i Vickers desemboca en l'evicció de Suanzes, qui es col·loca en l'empresa d'ascensors Boetticher y Navarro, fins a l'inici de la Guerra civil. Enfront de la vaga de juny de 1936, opta pel lock-out, llavors prohibit, per la qual cosa és detingut per ordre de la Direcció general de Seguretat. Des de 1927 era Gentilhome de cambra amb exercici del rei Alfons XIII.

La Guerra Civil[modifica]

El cop d'estat del 18 de juliol el sorprèn a Madrid. Després de fugir de la zona republicana, entra a la zona revoltada per Irun i ofereix els seus serveis als revoltats. El 2 de febrer de 1938 és nomenat ministre d'Indústria i Comerç en el primer govern del franquisme. Intenta organitzar la producció, reconstrucció i proveïment fins al seu cessament l'11 d'agost de 1939. En 1939 i 1940, com a enginyer naval, organitza el rescat de gran part de la flota militar espanyola.

Els anys de l'autarquia[modifica]

En 1941 és nomenat director de l'Institut Nacional d'Indústria, (INI), romanent en aquest càrrec fins a 1961. La seva preocupació va ser la sobirania econòmica d'Espanya. El principi del INI és fomentar la indústria en sectors no desenvolupats per la iniciativa privada o de caràcter estratègic. Per compensar la falta de petroli, promou un projecte de destil·lació de pissarres líquides, però aquest no es concreta fins a 1950. S'encarrega de desenvolupar la marina mercant, la producció d'alumini, d'energia elèctrica i de carbó, d'automòbils. Seguint el seu rumb de sobirania econòmica, es preocupa per rescatar el sector de telecomunicacions de les urpes de la companyia nord-americana ITT, a la qual en 1924 va ser concedida el monopoli de telèfons. Encara que anterior a la creació de l'INI, també és artífex de la creació de la companyia aèria Iberia (1940). cal assenyalar que llavors, la part del capital estranger en les empreses del INI no podia superar el 24%.

Des del seu lloc de president, Suanzes va encarregar Vilfred Ricart la creació d'ENASA, bressol de la marca de camions i automòbils Pegaso. De l'INI també van sorgir SEAT, ENDESA, ENSIDESA i (ENCASO, origen de l'actual Repsol), entre moltes altres. En 1945 Franco el nomena de nou ministre d'Indústria, càrrec que conserva fins a la remodelació governamental de 1951. En 1963 trenca amb Franco, retirant-se a poc a poc de la vida pública.


Va ser membre de l'Associació d'Enginyers i Arquitectes Navals de Nova York, de la Institució d'Arquitectes Navals de Londres i de l'Associació de Tècnica Naval i Aeronàutica de París. Va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball i la Gran Creu d'Alfons X el Savi.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Decret 1830/1960, d'1 de setembre. Publicat en el «BOE» núm. 236, d'1 d'octubre de 1960, pàgina 13716.
  3. Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014). Instituto Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía.

Bibliografia[modifica]

  • Ballestero, Alfonso (1993): Juan Antonio Suanzes 1891-1977. La política industrial de la postguerra, León, LID Editorial empresarial.
  • Martín-Aceña, Pablo y Comín Comín, Francisco (1991); INI, 50 años de industrialización en España, Madrid, Espasa-Calpe.
  • San Román, Elena (1999); Ejército e industria : el nacimiento del INI, Barcelona, Crítica.
  • Schwartz, Pedro y González, Manuel Jesús (1978): Una historia del Instituto Nacional de Industria 1941-1976, Madrid, Tecnos.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquim Bau i Nolla
(Junta Tècnica de l'Estat)
Ministre d'Indústria i Comerç
Escut de l'estat espanyol

1938-1939
Succeït per:
Luis Alarcón de la Lastra
Precedit per:
Demetrio Carceller Segura
Ministre d'Indústria i Comerç
Escut de l'estat espanyol

1945-1951
Succeït per:
Joaquín Planells Riera
com a Ministre d'Indústria
Manuel Arburúa de la Miyar
com a Ministre de Comerç
Premis i fites
Precedit per:
Blas Cabrera Felipe
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 22

1943-1948
Succeït per:
José María Fernández-Ladreda