SEAT

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSEAT, S.A.[1]
SEAT logo (2012).png
Fàbrica SEAT Martorell.JPG
Dades base
Tipus entitat Societat anònima
Sector indústria automotriu
Història
Predecessor Sociedad Española de Automóviles de Turismo (S.E.A.T.)
Fundació 9 de maig de 1949
Fundadors Instituto Nacional de Industria (INI)
Activitat
Productes Automòbils
Organització i govern
Seu central 
Presidència Luca de Meo
Empleats 12.700 (2015)
Societat matriu Grup Volkswagen
És propietat de Grup Volkswagen
Xifres destacables
Beneficis Augment 8.900 milions d'[2]

Web www.seat.com
Modifica dades a Wikidata

SEAT, S.A. és un fabricant d'automòbils amb seu a Catalunya, fundat el 9 de maig de 1949 per l'Instituto Nacional de Industria (INI), l'extint holding industrial estatal. Actualment és una companyia subsidiària del grup alemany Volkswagen,[3] al costat d'Audi, Bentley, Bugatti, Lamborghini i Škoda. SEAT es posiciona al mercat i en el Grup Volkswagen com un fabricant amb perfil juvenil i esportiu. A la vegada, dins el grup, la marca SEAT s'ha desenvolupat com un conjunt de companyies subsidiàries (Grup SEAT) essent SEAT, S.A. la companyia matriu.

Les oficines centrals de SEAT S.A. són al complex industrial de SEAT a Martorell, Baix Llobregat. L'any 2000, la producció anual de vehicles va arribar a les 500.000 unitats. En total, fins a 2006, s'han construït més de 16 milions d'automòbils, dels quals una mica més de 6 milions a la planta de Martorell.[4]Actualment, tres quartes parts de la producció anual s'exporten a més de setanta països de tot el món.

La denominació SEAT, que provenia originalment de l'acrònim Sociedad Española de Automóviles de Turismo, va ser substituïda el 1990 per SEAT, S.A.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Models actuals
Seat - Mii - Mondial de l'Automobile de Paris 2012 - 003.jpg
Article principal: Història de la SEAT

La companyia fou fundada el 7 de juny de 1949[6] per l'empresa FIAT i l'INI, amb l'objectiu d'aconseguir motoritzar popularment el país.[7] Durant més de 30 anys, comprà les llicències de FIAT per a poder fabricar i comercialitzar els vehicles d'aquesta marca sota el nom de SEAT. La fàbrica s'ubicà a la Zona Franca de Barcelona, on romangué fins a començaments de la dècada de 1990. El 1993 s'inauguraren les noves instal·lacions de Martorell.

Des de 1950 fins a 1980, la societat va ser altament intervinguda per l'INI.[8] A partir de 1980, FIAT decidí no renovar les llicències amb SEAT i es van vendre totes les accions d'aquesta marca a l'INI. D'aquesta manera, l'empresa quedà plenament en mans de l'estat i en una situació de certa orfandat tecnològica que va superar fent aliances amb diferents socis.

El 1986, Grup Volkswagen adquireix la majoria de les accions en borsa i es pacta que disposarà de les instal·lacions de SEAT a Barcelona per a muntar-hi els models Volkswagen Passat, Santana i Polo clàssics (s'abarateix mà d'obra respecte a Alemanya), a canvi que els futurs models de SEAT comptaran amb la tecnologia Volkswagen. El 1990, trobem el Toledo com a primer Seat desenvolupat per Volkswagen. Aquest any també Volkswagen compra les accions restants que tenia l'estat sobre SEAT i la companyia es privatitza totalment.

L'any 1999 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana.[9]

La SEAT de 1907[modifica | modifica el codi]

Article principal: Catalonia (automòbil)

L'any 1907, al Saló de l'Automòbil de Madrid i sota la marca Catalonia, la Societat Espanyola d'Automòbils i Transports -amb seu a Barcelona- va presentar uns automòbils de la marca francesa Rebour.[10]

Empresa[modifica | modifica el codi]

Departament d'R+D[modifica | modifica el codi]

La companyia realitza un continuat esforç inversor en el llançament de nous models i en la modernització de les seves instal·lacions. Dins d'aquesta estratègia, una de les prioritats és la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) amb la finalitat d'oferir productes innovadors de màxima qualitat i a un preu prou competitiu. En aquesta activitat treballen diàriament 1.300 persones en el Centre Tècnic de SEAT a Martorell. SEAT té una posició singular entre tots els fabricants d'automòbils establerts a la península Ibèrica, ja que és l'única marca capaç de dissenyar, desenvolupar i produir els seus propis vehicles.

Exportacions[modifica | modifica el codi]

A excepció del monovolum Seat Alhambra, fabricat en la planta que el Grup Volkswagen té a Palmela (Portugal), la resta dels seus vehicles es produeixen a la factoria de Martorell (inclòs l'Ibiza, que ha retornat la producció a Catalunya a causa de les fortes pressions dels sindicats obrers). Aquesta planta, que fou inaugurada en 1993, és considerada com una de les més avançades d'Europa gràcies als seus sistemes logístics i a la flexibilitat del procés de producció.

L'empresa exporta les dues terceres parts de la seva producció. Encara que els seus principals mercats són els europeus, està present en 67 països dels cinc continents, a través d'una extensa xarxa comercial composta per més de 3.000 punts de venda i assistència.

Política mediambiental[modifica | modifica el codi]

L'empresa es compromet a la millora contínua i afavoreix la compatibilitat ecològica dels seus productes i dels centres de fabricació, centres de venda i centres de reciclatge, així com en la racionalització de l'explotació dels recursos naturals sota la consideració dels aspectes mediambientals. SEAT té implantat i certificat un Sistema de Gestió Mediambiental (SGMA), segons la norma ISO 14001, la qual estableix la sistematització general per a la gestió responsable del medi ambient. Aquest sistema inclou l'estructura organitzativa, la planificació de les activitats i les pràctiques necessàries per a desenvolupar, implantar, portar a terme, revisar i mantenir al dia la Política Mediambiental.

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

L'abril de 2008, el president del consell d'administració Francisco García Sanz va comentar amb alguns periodistes «Se'ns acaben els pobles i les ciutats». Quan un corresponsal català li indicà que no hi havia cap cotxe amb nom de ciutat catalana, aquell va respondre que «Nosaltres som espanyols», i quan se li recordà que la fàbrica és a Martorell digué que «No es pot portar la fàbrica a Madrid».[11]Seat també ha rebut crítiques per la manca d’ús del català en els seus productes i en els incompliments legals que comporten; especialment en els manuals d’instruccions, en el web i en els sistemes d’ordinador i GPS dels automòbils.[12] [13] El 2016 el president Luca de Meo va confirmar que s'havien plantejat d'afegir el català als sistemes multimèdia i de navegació però el 2017 encara no havien fet els canvis.[14]


Models històrics /antics[modifica | modifica el codi]

Models A/B[15][modifica | modifica el codi]

Models A
600 600 Micro-Urbà
  • 2-portes
  • 2 sèries 1957 - 1973
  • derivat SEAT 800 (4-door)

1964-1967

133 133 Micro-Urbà
  • 2-portes
  • 1 sèrie 1974 – 1981
Panda Panda Micro-Urbà
  • 3-portes
  • 1 sèrie 1980 - 1986
  • derivat SEAT Trans (Furgoneta)
Marbella Marbella Micro-Urbà
  • 3-portes
  • 1 sèrie 1986 - 1998
  • derivat SEAT Terra (Furgoneta)

1986 - 1995

Arosa Arosa Micro-Urbà
  • 3-portes
  • 2 sèrie 1997 - 2004
Models B
850 850 Urbano
  • Sedan 3/4-portes
  • coupe 3-portes
  • cabriolet 2-portes
  • 1 sèrie 1966-1974
127 127 Urbano
  • 2/3/4/5-portes
  • 2 sèries 1972-1982
Fura Fura Urbano
  • 3/5-portes
  • 2 sèries 1981-1986
Córdoba Córdoba Sedan
  • 4-portes/ SX 2-portes / vario 5-portes
  • sèrie Mk1 1993-2002
  • sèrie Mk2 2002-2009
  • Sorgeix a partir de l'Ibiza Mk2 un altre derivat seria el SEAT Inca (Furgoneta)

1995-2003

Models C/D[modifica | modifica el codi]

Models C
124 124 Sedan
  • 4-portes
  • 5-portes (Familiar)
  • 3-portes (SEAT 124 Sport)
  • 2 sèries 1968 - 1980
1430 1430 Sedan
  • 4-portes
  • 1 sèrie 1969-1975
1200 Sport 1200 Sport coupe
  • 2-portes, també en versió 1430 *Sport model conegut com Bocanegra
  • 1 sèrie 1975 - 1980
128 128 coupe
  • 3-portes
  • 1 sèrie 1976 - 1980
Ritmo Ritmo compacto
  • 5-portes
  • 1 sèrie 1979-1982
Ronda Ronda compacto
  • 5-portes
  • 1 sèrie 1982-1986
Málaga Málaga Sedan
  • 4-portes
  • 1 sèrie 1985–1991
Altea Altea Monovolum
  • 5-portes (Compacto, XL, Freetrack)
  • 1 sèrie 2004–2015
Models D
1400[16] 1400 Berlina
  • 4-portes
  • 5-portes familiar
  • 3 sèries ( 1953-1964)
1500 1500 Berlina
  • 4-portes
  • 5-portes familiar
  • 1 sèrie (1963 – 1972)
131 131 Berlina
  • 4-portes
  • 5-portes familiar
  • 2 sèries (1975-1982)
Exeo Exeo Berlina
  • 4-portes
  • 5-portes familiar ST
  • 1 sèrie (2009-2013)

Models E[modifica | modifica el codi]

Models E
132 132 Gran Berlina
  • 4-portes
  • 1973 - 1980

Models Concept[modifica | modifica el codi]

SEAT Arosa,
SEAT mini Racing concept car.
SEAT Formula concept,
SEAT Racing concept car.
SEAT IBZ,
SEAT Familiar concept car.
SEAT IBEI 2010 Geneva International Motor Show
SEAT IBL 2011 Frankfurt International Motor Show
Any Model concept SEAT Presentació saló de l'automòbil Nota
1955 SEAT 600 Prototype Saló de Gènova
1957 SEAT 750 Sport Saló de Barcelona
1959 SEAT 1400 Descapotable Saló de Barcelona
SEAT 600 Multiple Saló de Barcelona
1987 SEAT Ibiza Mk1 cabrio Saló de Barcelona
1988 SEAT Proto TLD Torí
1989 SEAT Proto T Saló de Frankfurt
1990 SEAT Proto C Saló de París
SEAT Proto TL Saló de Gènova
1991 SEAT Marbella Playa concept Saló de Frankfurt
1992 SEAT Toledo Mk1 exclusive Saló de Gènova
SEAT Toledo Mk1 electric Usat en les Olimpíades i Paraolimpíades de Barcelona 92
SEAT Concepto T Coupé Saló de Paris
1993 SEAT Concepto T Cabrio Saló de Barcelona
SEAT Ibiza Mk2 electric
1994 SEAT Rosé Actualment a la Nau A-122
1995 SEAT Inca electric Saló de Hannover
SEAT Alhambra prototype Saló de Gènova
1996 SEAT Córdoba Mk1 cabrio
1998 SEAT Bolero 330 BT Saló de Gènova
SEAT Inca electric 2 Saló de Hanover
1999 SEAT Toledo Cupra concept Saló de Gènova
SEAT Fórmula Salon de Gènova
2000 SEAT Salsa Saló de Gènova
SEAT Salsa Emoción Saló de Paris
2001 SEAT León Cupra R concept Saló de Barcelona
SEAT Tango roadster/Tango spyder/Tango coupé/Tango Racer Saló de Frankfurt
SEAT Arosa City cruiser Saló de Frankfurt
SEAT Arosa Racer Saló de Frankfurt
2003 SEAT Altea Prototipe Saló de Frankfurt
SEAT Cupra GT Sport Concept Saló de Barcelona
2004 SEAT Toledo Prototipe Saló de Madrid
2005 SEAT León Prototipe Saló de Gènova
SEAT Altea FR Prototipo Saló de Frankfurt
SEATAltea 2 litre 170 hp TDI prototype
2006 SEAT Ibiza Vaillante concept Saló de Gènova
2007 SEAT León Pies Descalzos Saló de Berlin
SEAT Altea Freetrack Prototipo Saló de Gènova
SEAT Tribu concept Saló de Frankfurt
2008 SEAT Bocanegra concept Saló de Gènova
2009 SEAT León Ecomotive concept Saló de Gènova
SEAT León Twin drive Presentat a Martorell
SEAT IBZ concept Saló de Frankfurt
2010 SEAT IBE concept I Saló de Gènova
SEAT IBE concept II Saló de Paris
2011 SEAT IBX concept Saló de Gènova
SEAT IBL concept Saló de Frankfurt
SEAT Altea Electric XL Ecomotive
2012 SEAT Toledo concept Saló de Gènova

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nota Legal, SEAT.
  2. Error en el títol o la url.«». El Confidencial, 14-03-2017.
  3. «Ganancias del Consorcio hispano-alemán». Deutshe Welle, 27-01-2015. [Consulta: 7 maig 2015].
  4. «SEAT produce el coche número 16 millones desde sus inicios». Media.seat.com, 25-01-2008. [Consulta: 8 març 2010].
  5. De Castro, op. cit., p.732
  6. De Castro, op. cit., p. 729
  7. «60 aniversario de SEAT». El Mundo, 2010 [Consulta: 9 maig 2015].
  8. Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.
  9. Seat fa 60 anys a vilaweb
  10. Les marques pioneres
  11. «SEAT: "Nosotros somos españoles"» (en castellà). redescobrint.blogspot.com, 16-04-2008.
  12. «Seat i la negativa d’aplicar els mateixos criteris lingüístics per al consumidor català». Plataforma per la Llengua, 4 juny del 2013. [Consulta: 12 setembre 2017].
  13. «Plataforma per la Llengua i WICCAC demanen a SEAT que implementi una versió en català del web corporatiu». Plataforma per la Llengua, 5 febrer del 2013. [Consulta: 12 setembre 2017].
  14. «Seat i Apple, una mica més a prop del català». Diari Ara, 3 d’octubre del 2016. [Consulta: 12 setembre 2017].
  15. Models SEAT a Museoseat.com
  16. «Historia Modelo SEAT Cap. I: SEAT 1400, el primer SEAT de la historia». Web SEAT Fans Club, 2010. [Consulta: 10 maig 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nuestro SEAT. Ramón Roca, Edicions Benzina.
  • Ambición de superarse. Juan Jose Diaz Ruiz.
  • Seat Auto emoción. Rossinyol Vilardell, Joan Lunwerg editores, S.A.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SEAT Modifica l'enllaç a Wikidata