Díaz y Grilló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFábrica Española de Automóviles Díaz y Grilló
Emblem Diaz y Grilló.JPG
Dades
Tipus marca comercial
Indústria Automoció
Història
Creació 1915
Fundador Antonio Díaz i Màrius Grilló
Dissolució 1922
Activitat
Produeix Autocicles
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Díaz y Grilló, abreujat DYG,[1] fou una marca catalana d'automòbils especialitzada en autocicles, fabricats per l'empresa Fábrica Española de Automóviles Díaz y Grilló a Barcelona entre 1915 i 1922. Fundada pel mecànic madrileny establert a Barcelona Antonio Díaz i el barceloní Màrius Grilló,[2] l'empresa tenia la seu al carrer Sicília núm. 141-143 (cantonada amb passatge de Pagès núm. 13-15).[3]

Història[modifica]

Un autocicle DyG de 1916

Antonio Díaz i Màrius Grilló s'havien associat el 1913 per a dedicar-se a la reparació d'automòbils, fins que el 1915 decidiren fabricar-ne de propis.[2] Els DyG eren petits i robusts autocicles dotats inicialment de motors francesos Ballot i més tard, dels suïssos MAG de 2 i 4 cilindres d'un màxim de 1.103 cc. Un dels seus punts forts era la suspensió, amb barres de torsió i els dos eixos connectats entre si, la qual cosa els atorgava una gran estabilitat.[2]

La fiabilitat dels DyG els va fer força populars en el seu moment, en renyida competència esportiva i comercial amb els David, América i Ideal. Alguns dels èxits esportius de la marca varen ser la victòria de Rafael Clarassó en la cursa per etapes Barcelona-Madrid-Barcelona de 1916, la Medalla d'Or del mateix Antonio Díaz a la Prova de Regularitat del RMCC de 1917, a la Prova per Equips del RMCC, a la V Prova de Regularitat de 1919 i a la III Volta a Catalunya del RACC de 1920, en la qual ocuparen les dues primeres posicions en la seva categoria.[2]

Díaz y Grilló va arribar a exposar els seus vehicles al Saló de Madrid de 1919.[3] Poc després, va cessar la producció a causa del progressiu descens de les vendes que experimentà en decaure l'interès pels autocicles al tombant de la dècada de 1920.[4] Després d'intentar sense èxit reconduir la seva activitat a la fabricació de cotxes de turisme en sèrie, els dos socis varen dissoldre l'empresa i varen continuar cadascú pel seu costat, dedicats a altres activitats.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Díaz y Grilló Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Oliveras, Josep «La consolidació d'una ciutat industrial. Barcelona, 1881-1935» (PDF). Barcelona quaderns d'història. raco.cat [Barcelona], Núm. 19: L'Electrificació de Barcelona, 1881-1935, 2013, p. 257 [Consulta: 25 març 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 254-255. ISBN 84-320-6249-9. 
  3. 3,0 3,1 «DÍAZ Y GRILLÓ (DyG) (1915 - 1922)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 24 març 2016].
  4. «DyG» (en castellà). losorigenes.net, 2007. [Consulta: 24 març 2016].