Elizalde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elizalde, S.A.
Tipus Societat Anònima
Sector Automoció, Aviació
Destí Absorbida per l'INI
Predecessora Sociedad Mercantil J.M. Vallet y Cía (1908)
Successora ENMASA
Fundada 1910
Fundador(s) Arturo Elizalde
Extinció 1951
Seu Barcelona, Catalunya Catalunya
Productes Automòbils, Motors d'aviació

Elizalde fou una marca catalana d'automòbils i motors d'aviació, fabricats per l'empresari Arturo Elizalde Rouvier i els seus descendents a Barcelona entre 1914 i 1951. Fundada el 1910 com a Biada Elizalde y Cía., l'empresa canvià de raó social el 1915 i esdevingué Fábrica Española de Automóviles Elizalde, passant a constituir-se com a Elizalde, S.A. el 1927. La firma tenia la planta de producció al Passeig de Sant Joan de Barcelona i destacà pels seus automòbils de luxe i esportius, així com pels motors d'avions que començà a produir d'ençà de 1925, poc després de la mort del seu fundador.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 8 de gener de 1908, Arturo Elizalde, el seu cunyat Rafael Biada i Navarro i Josep Maria Vallet i Arnau varen fundar la Sociedad Mercantil J.M. Vallet y Cía,[1] amb l'aportació a parts iguals d'un capital social de 150.000 pessetes, mentre que Vallet també hi aportava un taller de reparacions, amb maquinària i personal especialitzat, localitzat al número 149 del Passeig de Sant Joan de Barcelona. Arturo Elizalde i Rafael Biada exercien de gerents.

Un Elizalde Tipo 20 de 1914

El 18 de juny de 1910, després de diverses compres a Vallet, es va fundar l'empresa Biada Elizalde y Cía., dedicada a la reparació de cotxes en general, inclosos els Delahaye, a més a més de la fabricació d'automòbils propis comptant amb el suport dels tècnics de l'anterior taller. Per bé que l'impulsor del projecte era Arturo Elizalde, l'ajudaven els seus fills Salvador, al Departament Tècnic, i Arturo Luis al Departament de proves. S'hi ha d'afegir a Baltasar Bartra, amb una permanència de més de 50 anys en el Departament Comercial.

Durant el 1913 i durant la celebració a Barcelona del Saló Internacional de l'Automòbil, la firma va presentar diverses peces per a automòbil i amortidors Telesco, dels quals eren representants. També durant aquest any, van presentar el prototip d'automòbil Tipo 11 amb al marca Biada y Elizalde.

El 16 d'abril de 1914 van començar a circular els vehicles Biada y Elizalde. Per a fer el primer llançament del Tipo 20 havien comptat amb una casa belga per a obtenir les primeres peces d'estampació (argot mecànic per a designar peces de forja per mitjà de matrius). Amb motiu de la Primera Guerra Mundial, Elizalde es va veure obligat a comprar i instal·lar una forja en uns terrenys adquirits al Passeig de Sant Joan. Axó motivà que Rafael Biada es retirés de la societat mercantil.

1915: Neix una marca[modifica | modifica el codi]

Fotografia de 1921 de la Fàbrica Elizalde, al Passeig de Sant Joan.

El 21 de març de 1915 tota la companyia va restar en mans d'Arturo Elizalde i es va constituir la societat Fábrica Española de Automóviles Elizalde. Durant aquest mateix any, el rei Alfons XIII d'Espanya, gran entusiasta de l'automoció, va fer un recorregut de prova amb un cotxe Tipo 20 pels voltants de Madrid, felicitant els constructors i instant-los a prosseguir amb la seva tasca. El monarca va adquirir poc després un cabriolet (automòbil esportiu de dues places descapotable, assimilable al que avui es coneix com a roadster).

El 1917, i sota els requeriments de l'aviació militar espanyola, Elizalde va començar el projecte per a la construcció de motors d'aviació. Es van dissenyar dos motors: el T-40 de 100 CV i el T-80 de 8 cilindres en V i 150 CV. El 1924, la producció de la fàbrica se centra exclusivament en la construcció de motors d'aviació. El 4 de desembre de 1925, però, Arturo Elizalde es va morir d'una grip a París, on havia viatjat per a signar una llicència de construcció dels motors Lorraine (equipats més tard pels Breguet 19 de les forces aèries espanyoles). Un cop mort, la seva vídua Carme Biada va endegar el projecte de fabricació dels motors d'aviació.[2]

1926: Canvi al sector de l'aviació[modifica | modifica el codi]

En el decurs de l'any 1926, es van lliurar a l'Exèrcit de l'Aire espanyol la primera sèrie de motors de 450 CV designats com a A-1 (llicència Lorraine). L'empresa amplià les seves dependències i s'instal·là al Laboratori de Metal·lúrgia. També aleshores s'abandonà definitivament la fabricació d'automòbils.[3]

El 4 de juny de 1927 es va constituir la societat Elizalde, S.A., amb un capital social de 4.500.000 de pessetes. La vídua Carme Biada ocupà la Presidència del Consell d'Administració, Julio Renteria n'esdevingué Director General i Antonio Elizalde, Administrador General.[3] També durant aquest any, es va començar el disseny i posterior fabricació dels motors d'aviació Dragón, tipus V, VII, IX i el Super-Dragón. També es va modificar l'A-3 que va passar a 12 cilindres en doble V i a denominar-se A-4 (quan s'hi va incorporar reductor, es va quedar en A).

Elizalde durant la guerra civil[modifica | modifica el codi]

Els darrers anys abans de la guerra civil espanyola, es va fabricar una sèrie de 150 motors amb llicència txecoslovaca de la casa Walter amb 110 CV, destinats a avionetes de pràctiques de vol, que van sortir amb la denominació J4. El motor Super-Dragón estava a punt de superar les proves definitives però, amb el començament de la guerra, va ser destruït juntament amb tota la documentació.

Durant la guerra civil, en el període comprés entre 1936 i 1939, la fàbrica va ser col·lectivitzada amb el nom de SAF 8 i les seves instal·lacions utilitzades per a la fabricació de bombes i el motor Shvetsov M-25, còpia del Wright R-1820 Cyclone 9, que equipaven els avions de l'exèrcit republicà Polikarpov I-16. La fàbrica va ser bombardejada dues vegades i això va ocasionar la disseminació de tallers i oficines pel territori català.

L'Elizalde Tigre, un dels motors d'aviació fabricats

Malgrat tot, el 1939, després de la guerra, es van reiniciar les activitats amb l'encàrrec de fabricar 150 motors Beta B-1 de 9 cilindres en estrella i amb compressor de 750 CV per als Junkers Ju 52/3m que fabricava l'empresa CASA.

Més tard, es van construir noves sèries de 350 motors potenciats fins als 775 CV i motors Tigre, els primers prototips del Tigre G amb potències de 125 i 150 CV. També 500 motors per a les avionetes escola que va fabricar ASA (Bücker Bü 131 "Jungmann" i Bücker Bü 133 "Jungmeister") i AISA (Huarte Mendicoa HM-1B).

El Ministeri de l'Aire espanyol, per mitjà de l'Instituto Nacional de Técnica Aeronáutica, va sol·licitar el projecte d'un motor de 450 CV per a equipar els Hispano Aviación HS-42 i els CASA C-201 Alcotán. El projecte Sirio va restar enllestit en no més de 10 mesos i després de provat va resultar ser de 500 CV.

1951: Nacionalització forçada[modifica | modifica el codi]

Finalment i atesa la manca de mitjans del govern militar franquista, l'empresa Elizalde fou nacionalitzada el 1951, al·legant motius de "Defensa Nacional", i absorbida per l'INI amb seu a Madrid, amb el nom d'Empresa Nacional de Motores de Aviación, S.A. (ENMASA). El 1973, ENMASA es fusionà amb l'empresa Construcciones Aeronáuticas, S.A. (CASA).

Producció[modifica | modifica el codi]

Automòbils fabricats per Elizalde[modifica | modifica el codi]

Un Elizalde dels volts de 1922
Un Elizalde de competició a la Pujada a la Rabassada de 1923

Quadre extret de la Fundació Elizalde:

Model Any Potència
Tipo 20 1914 15/20 HP
Sport Super 20 - 15/20 HP
Reina Victoria Eugenia 1919 16/20 HP
Tipo 48 Super Cumbre 1922 180 CV
Tipo 518 - 20/30 HP
Tipo 30 - 19/30 HP
Tipo Sport Super 29 - 18/30 HP
Tipo 26 1925 15/20 HP
Tipo 513 1922/24 6/8 HP
Tipo 51 1922/24 8/10 HP
Tipo 517 1922/24 11 HP

Motors d'aviació Elizalde[modifica | modifica el codi]

Quadre extret de la Fundació Elizalde:

Tipus Procedència Potència Estat
T-40 Pròpia 100 CV Prototip
T-80 Pròpia 150 CV Prototip
Tipus A Lorraine 450 CV Sèrie
J4 Walter 105 CV Sèrie
Dragón V Pròpia 150 CV Prototip
Dragón VII Pròpia 320 CV Prototip
Dragón IX Propia 480 CV Prototip
Super Dragón Pròpia 600 CV Prototip
Shvetsov M-25 Còpia 700/800 CV Polikarpov I-16
Beta Pròpia 750 CV Sèrie
Beta 4 Pròpia 750 CV Mini sèrie
Tigre Pròpia 150 CV Sèrie
Sirio Pròpia 450/500 CV Sèrie

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fons[modifica | modifica el codi]

A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserva el fons de l'empresa. El fons conté documentació generada per l'empresa Elizalde, S.A. des de 1909 fins als primers anys de la Guerra Civil Espanyola (1937). Hi destaquem un llibre d'actes del consell d'Empresa, un recull de patents, proves de qualitat de motors i xassissos i un llibre d'actes del comitè de fàbrica. Dins del fons també s'han conservat les publicacions de la Escuela de Aprendices Elizalde.

Actualització de l'instrument de descripció: L'actuació sobre el fons ha consistit en la identificació de la documentació, atribució de les sèries, descripció i enregistrament informàtic. Tractament a nivell d'unitat documental (simple/composta) de la documentació continguda en 0,4 metres. El resultat és un inventari que conté 14 registres informàtics.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Elizalde» (en castellà). losorigenes.net, 2007. [Consulta: 24 abril 2013].
  2. «La casa Elizalde – Una mica d'història» (PDF). casaelizalde.com, 22 desembre 2008. [Consulta: 3 abril 2013].
  3. 3,0 3,1 «Fundación Elizalde» (en castellà). fundacionelizalde.org. [Consulta: 3 abril 2013].
  4. «Memòria 2008 de l'Arxiu Nacional de Catalunya» (PDF). gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 18 gener 2010. [Consulta: 3 abril 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Miguel Vidal, Ricardo. El Motor de Aviación de la A a la Z (en castellà). Barcelona: Autoeditat, 2011, p. 15. ISBN 978-84-612-7903-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elizalde Modifica l'enllaç a Wikidata