Ministeri de l'Aire d'Espanya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMinisteri de l'Aire d'Espanya
Cuartel General del Ejército del Aire de España - 02.jpg
Seu de l'antic ministeri
Dades base
Tipus entitat ministeri d'Espanya i aviation ministry
Història
Predecessor Ministeri de Defensa d'Espanya
Fundació 9 d'agost de 1939 (1939-08-09)
Dissolució 4 de juliol de 1977
Activitat
Àmbit Emblem of the Spanish Air Force.svg Exèrcit de l'Aire espanyol
Organització i govern
Seu central 
Depèn de Direcció general d'Aviació Civil
Modifica dades a Wikidata

El Ministeri de l'Aire va ser el departament ministerial encarregat de l'aviació civil i militar a Espanya durant la Dictadura franquista, concretament entre els anys 1939 i 1977.

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola va ser creat en 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939, l'organització del qual i funcions van quedar regulades posteriorment. Va existir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina.

Història[modifica]

Durant la Segona República havia existit la Direcció general d'Aeronàutica, un organisme que tenia sota la seva jurisdicció tant a l'aviació militar i com la civil. Va desaparèixer després del començament de la Guerra civil.

Els antecedents directes del Ministeri troben en el Ministeri de Defensa Nacional creat durant Primer govern franquista (1938) i sota les ordres del llavors comandant de l'Exèrcit del Nord, Fidel Dávila Arrondo.[1] Quedaven agrupats sota el seu control les tres branques de les Forces Armades: Exèrcit, Armada i Aviació.[2] En 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939 es defineix i regula el Ministeri de l'Aire,[2] l'organització del qual i funcions van quedar delimitades per Decret d'1 de setembre de 1939. El general Juan Yagüe va ser nomenat nou Ministre de l'Aire, amb Fernando Barrón Ortiz com a Sotssecretari d'Aire.[3]

Després del final de la guerra civil, el Ministre d'Aire va intentar construir un nou Exèrcit de l'Aire comptant amb l'ajuda de l'Alemanya nazi i Itàlia, i amb la clara intenció que participés en la guerra mundial a favor de l'Eix.[4] Al començament de la II Guerra Mundial el nou Exèrcit de l'Aire disposava de 14 regiments i tres grups aeris,[5] compostes al seu torn per 172 caces i 164 bombardejos de diferent tipus, al costat de 82 avions de cooperació i altres 75 aparells de diferent tipus capturats als republicans.[6] Els informes emesos per l'Estat Major, no obstant això, deixaven en evidència el mal estat en què es trobaven els avions, la falta de recanvis i de combustible.[7] Al final el projecte per ampliar la Força aèria va ser un fracàs donada la situació del país, i Yagüe va ser destituït i substituït per Juan Vigón.[4] Des de 1940 es van buscar diferents emplaçaments per a la futura seu del Ministeri, després de diverses opcions es tria el solar de Moncloa. S'adquireixen els solars per l'Ajuntament de Madrid, sent alcalde Alberto Alcocer y Ribacoba; El general Vigón encarrega a l'arquitecte Luis Gutiérrez Soto la renovació de la zona i el disseny del nou edifici. Encara que l'edifici no va anar completament acabat fins a 1958, ja en 1954 estava complint la seva missió.

Va persistir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, del 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina, durant la Transició política, després de les primeres eleccions generals d'aquest mateix anys.

Estructura orgànica[modifica]

El 5 de setembre de 1939 es va organitzar l'estructura del Ministeri, quedant compost dels següents departaments:[8]

Ministres titulars[modifica]

Nom
Inici
Final
Juan Yagüe Blanco 9 d'agost de 1939 27 de juny de 1940
Juan Vigón Suero-Díaz 27 de juny de 1940 18 de juliol de 1945
Eduardo González Gallarza 20 de juliol de 1945 25 de febrer de 1957
José Rodríguez y Díaz de Lecea 25 de febrer de 1957 10 de juliol de 1962
José Daniel Lacalle Larraga 10 de juliol de 1962 29 d'octubre de 1969
Julio Salvador y Díaz-Benjumea 29 d'octubre de 1969 3 de gener de 1974
Mariano Cuadra Medina 3 de gener de 1974 12 de desembre de 1975
Carlos Franco Iribarnegaray 12 de desembre de 1975 4 de juliol de 1977

Referències[modifica]

  1. Hugh Thomas (1976); La Guerra Civil Española, pág. 811
  2. 2,0 2,1 Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 38
  3. Ejército del Aire - Historia 1939
  4. 4,0 4,1 Preston, Paul (2008); pág. 129
  5. Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 72
  6. Mariano Aguilar Olivencia (1999); pág. 73
  7. Preston, Paul (2008); pág. 132
  8. BOE núm. 248, pp. 4938-4941 (5 de septiembre de 1939)

Bibliografia[modifica]