Ministeri de la Governació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMinisteri de la Governació
Dades
Tipusministeri d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Història
Reemplaçasecretari d'Estat Modifica el valor a Wikidata
Creació1812
Data de dissolució o abolició1977 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perMinisteri de l'Interior Modifica el valor a Wikidata
Format per

El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.

Història[modifica]

En el segle xviii el relatiu al govern interior del Regne d'Espanya era competència de la Secretaria d'Estat.

Amb les Corts de Cadis es va establir un Ministeri de Governació, que va desaparèixer en 1814, i de nou va ressorgir en proclamar la Constitució de 1812 durant el Trienni Liberal de 1820 a 1823. A l'abril d'aquest any, després de la invasió de la coalició europea de la Santa Aliança, va desaparèixer aquest ministeri que es va substituir pel ministeri d'Interior que va durar únicament de maig a octubre d'aquest mateix any. El 4 de desembre de 1835 va tornar a denominar-se el Ministeri de Governació: "Secretaria d'Estat i del Despatx de la Governació del Regne"[1] després d'un període en què va ser de Foment i després d'Interior.

En 1847 aquest ministeri es va escindir mantenint-lo i creant un Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques. D'aquesta forma el Ministeri de Governació mantenia les funcions d'ordre públic, organització municipal i províncial, sanitat, correus i telègrafs. Era responsable dels governadors civils des d'on es controlava i manejaven les eleccions aconseguint donar la victòria al govern, fonamentalment en li període des de 1833 a 1931, fins al punt que a un dels seus titulars José Posada Herrera va ser denominat el "gran elector".

Durant la Guerra Civil d'Espanya Francisco Franco, al territori baix domini de l'exèrcit revoltat, constitueix el Primer Govern de Franco (1938 - 1939) creant un Ministeri d'Ordre Públic de breu durada, les funcions de la qual van retornar al de Governació.

Finalitzada la contesa la dictadura franquista, des de 1939 a 1978, va mantenir aquest ministeri, amb les mateixes funcions. Els governadors civils, dependents del ministeri, eren alhora caps provincials del Movimiento.

Durant la transició, en 1977 es va crear el Ministeri de l'Interior amb menys competències, desapareixent el de Governació.

Ministres de la Governació[modifica]

Llistat de ministres de Governació des de 1874. La llista més extensa, amb els quals han ostentat el càrrec amb una altra denominació, està en Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Període Inici Fi Nom Partit
Regnat d'
Alfons XII
(1874-1885)
31 de desembre de 1874 7 de març de 1879 Francisco Romero Robledo
7 de març de 1879 9 de desembre de 1879 Francisco Silvela y Le Vielleuze
9 de desembre de 1879 8 de febrer de 1881 Francisco Romero Robledo
8 de febrer de 1881 9 de gener de 1883 Venancio González y Fernández
9 de gener de 1883 13 d'octubre de 1883 Pío Gullón Iglesias
13 d'octubre de 1883 18 de gener de 1884 Segismundo Moret y Prendergast
18 de gener de 1884 13 de juliol de 1885 Francisco Romero Robledo
13 de juliol de 1885 27 de novembre de 1885 Raimundo Fernández Villaverde
Regència de
Maria Cristina
(1885-1902)
27 de novembre de 1885 10 d'octubre de 1886 Venancio González y Fernández
10 d'octubre de 1886 12 de novembre de 1887 Fernando León y Castillo
12 de novembre de 1887 14 de juny de 1888 José Luis Albareda y Sezde
14 de juny de 1888 11 de desembre de 1888 Segismundo Moret y Prendergast
11 de desembre de 1888 5 de juliol de 1890 Trinitario Ruiz Capdepón
5 de juliol de 1890 23 de novembre de 1891 Francisco Silvela Le Vielleuze
23 de novembre de 1891 25 de juny de 1892 José Elduayen Gorriti
25 de juny de 1892 30 de novembre de 1892 Raimundo Fernández Villaverde
30 de novembre de 1892 11 de desembre de 1892 Manuel Danvila Collado
11 de desembre de 1892 14 d'octubre de 1893 Venancio González y Fernández
14 d'octubre de 1893 12 de març de 1894 Joaquín López Puigcerver
12 de març de 1894 4 de novembre de 1894 Alberto Aguilera Velasco
4 de novembre de 1894 23 de març de 1895 Trinitario Ruiz Capdepón
23 de març de 1895 4 d'octubre de 1897 Fernando Cos-Gayón y Pons
4 d'octubre de 1897 4 de març de 1899 Trinitario Ruiz Capdepón
4 de març de 1899 23 d'octubre de 1900 Eduardo Dato e Iradier
23 d'octubre de 1900 6 de març de 1901 Francisco Javier Ugarte Pagés
6 de març de 1901 15 de juliol de 1901 Segismundo Moret y Prendergast
15 de juliol de 1901 23 de juliol de 1901 Miguel Villanueva y Gómez
23 de juliol de 1901 19 de març de 1902 Alfonso González Lozano
19 de març de 1902 17 de maig de 1902 Segismundo Moret y Prendergast
Regnat d'
Alfons XIII
(1902-1931)
17 de maig de 1902 6 de desembre de 1902 Segismundo Moret y Prendergast
6 de desembre de 1902 20 de juliol de 1903 Antoni Maura i Montaner
20 de juliol de 1903 5 de desembre de 1903 Antonio García Alix
5 de desembre de 1903 5 de desembre de 1904 José Sánchez Guerra
5 de desembre de 1904 16 de desembre de 1904 Manuel Allendesalazar Muñoz
16 de desembre de 1904 27 de gener de 1905 Francisco Javier González de Castejón y Elío
27 de gener de 1905 23 de juny de 1905 Augusto González Besada
23 de juny de 1905 1 de desembre de 1905 Manuel García Prieto
1 de desembre de 1905 10 de juny de 1906 Álvaro de Figueroa y Torres
10 de juny de 1906 6 de juliol de 1906 Benigno Quiroga y López Ballesteros
6 de juliol de 1906 30 de novembre de 1906 Bernabé Dávila y Bertololi
30 de novembre de 1906 4 de desembre de 1906 Benigno Quiroga y López Ballesteros
4 de desembre de 1906 25 de gener de 1907 Álvaro de Figueroa y Torres
25 de gener de 1907 21 d'octubre de 1909 Juan de la Cierva y Peñafiel
21 d'octubre de 1909 9 de febrer de 1910 Segismundo Moret y Predergast
9 de febrer de 1910 2 de gener de 1911 Fernando Merino Villarino
2 de gener de 1911 3 d'abril de 1911 Demetrio Alonso Castrillo
3 d'abril de 1911 29 de juny de 1911 Trinitario Ruiz Valarino
29 de juny de 1911 31 de desembre de 1912 Antonio Barroso Castillo
31 de desembre de 1912 27 d'octubre de 1913 Santiago Alba Bonifaz
27 d'octubre de 1913 9 de desembre de 1915 José Sánchez Guerra
9 de desembre de 1915 30 d'abril de 1916 Santiago Alba Bonifaz
30 d'abril de 1916 19 d'abril de 1917 Joaquín Ruiz Jiménez
19 d'abril de 1917 11 de juny de 1917 Julio Burell y Cuéllar
11 de juny de 1917 3 de novembre de 1917 José Sánchez Guerra
3 de novembre de 1917 22 de març de 1918 José Bahamonde y de Lanz
23 de març de 1918 9 de novembre de 1918 Manuel García Prieto
9 de novembre de 1918 5 de desembre de 1918 Luis Silvela Casado
5 de desembre de 1918 15 d'abril de 1919 Amalio Gimeno y Cabañas
15 d'abril de 1919 20 de juliol de 1919 Antonio Goicoechea y Cosculluela
20 de juliol de 1919 12 de desembre de 1919 Manuel de Burgos y Mazo
12 de desembre de 1919 5 de maig de 1920 Joaquín Fernández Prida
5 de maig de 1920 1 de setembre de 1920 Francisco Bergamín García
1 de setembre de 1920 14 d'agost de 1921 Gabino Bugallal Araújo
14 d'agost de 1921 8 de març de 1922 Rafael Coello y Oliván
8 de març de 1922 7 de desembre de 1922 Vicente Piniés Bayona
7 de desembre de 1922 15 de setembre de 1923 Martín Rosales Martel
17 de setembre de 1923 22 de setembre de 1923 Millán Millán de Pedro
22 de setembre de 1923 30 de gener de 1930 Severiano Martínez Anido
30 de gener de 1930 25 de novembre de 1930 Enrique Marzo Balaguer
25 de novembre de 1930 18 de febrer de 1931 Leopoldo Matos y Massieu
18 de febrer de 1931 14 d'abril de 1931 José María de Hoyos y Vinent
II República
(1931-1939)
14 d'abril de 1931 14 d'octubre de 1931 Miguel Maura Gamazo PRC
14 d'octubre de 1931 12 de setembre de 1933 Santiago Casares Quiroga FRG
12 de setembre de 1933 8 d'octubre de 1933 Diego Martínez Barrio PRR
8 d'octubre de 1933 23 de gener de 1934 Manuel Rico Avello Indep.
23 de gener de 1934 3 de març de 1934 Diego Martínez Barrio PRR
3 de març de 1934 4 d'octubre de 1934 Rafael Salazar Alonso PRR
4 d'octubre de 1934 3 d'abril de 1935 Eloy Vaquero Cantillo PRR
3 d'abril de 1935 25 de setembre de 1935 Manuel Portela Valladares Indep.
25 de setembre de 1935 14 de desembre de 1935 Joaquín de Pablo-Blanco Torres PRR
14 de desembre de 1935 19 de febrer de 1936 Manuel Portela Valladares Indep.
19 de febrer de 1936 17 d'abril de 1936 Amós Salvador Sáenz y Carreras IR
17 d'abril de 1936 19 de juliol de 1936 Santiago Casares Quiroga IR
19 de juliol de 1936 19 de juliol de 1936 Augusto Barcia Trelles IR
19 de juliol de 1936 4 de setembre de 1936 Sebastián Pozas Perea Militar
4 de setembre de 1936 17 de maig de 1937 Ángel Galarza Gago PSOE
17 de maig de 1937 5 d'abril de 1938 Julián Zugazagoitia Mendiesta PSOE
5 d'abril de 1938 5 de març de 1939 Paulino Gómez Sáiz PSOE
5 de març de 1939 28 de març de 1939 Wenceslao Carrillo Alonso-Forjador PSOE
Presidència de Franco
(1936-1975)
24 de desembre de 1938 16 d'octubre de 1940 Ramón Serrano Súñer
16 d'octubre de 1940 3 de setembre de 1942 Valentín Galarza Morante
3 de setembre de 1942 25 de febrer de 1957 Blas Pérez González
25 de febrer de 1957 29 d'octubre de 1969 Camilo Alonso Vega / Vicente Fernández Bascarán (Interí)
29 d'octubre de 1969 9 de juny de 1973 Tomás Garicano Goñi
9 de juny de 1973 3 de gener de 1974 Carlos Arias Navarro
3 de gener de 1974 12 de desembre de 1975 José García Hernández
Regnat de
Joan Carles I
(1975-1977)
12 de desembre de 1975 5 de juliol de 1976 Manuel Fraga Iribarne
5 de juliol de 1976 [2] 5 d'abril de 1979 Rodolfo Martín Villa UCD

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]