Amós Salvador Sáenz y Carreras

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAmós Salvador Sáenz y Carreras
Amos-Salvador-Carreras.jpg
Amós Salvador Sáenz y Carreras, en 1911
Nom original (es) Amós Salvador Carreras
Biografia
Naixement 1879
Logronyo
Mort 1963 (84 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de maig de 1910 – 2 de gener de 1914
Circumscripció Ponferrada

3 d'abril de 1916 – 2 de maig de 1919
Circumscripció Albocàsser

6 de juny de 1919 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Logroño
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
24 de novembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Logroño
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre d'Estat
19 de febrer de 1936 – 10 de maig de 1936
Educació Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Arquitecte
Partit polític Izquierda Republicana
Obra
Obres destacables Dispensario antituberculoso Victoria Eugenia Tradueix
Gal Factory Tradueix
Família
Pare Amós Salvador Rodrigáñez
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Amós Salvador Sáenz y Carreras (Logronyo, 1879 - Madrid, 1963) fou un arquitecte i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Biografia[modifica]

Membre d'una família de polítics liberals, fou el més gran dels tres fills d'Amós Salvador Rodrigáñez. Va estudiar Arquitectura a Madrid, i després de llicenciar-se en 1902 va establir el seu despatx al carrer Tetuán, al mateix edifici en què es trobava la seva pròpia casa. En l'exercici de la professió va projectar i va construir nombroses obres, entre les quals cal citar la més famosa, la fàbrica de la Perfumeria Gal de Madrid, al final de la carrer de la Princesa o la remodelació total de l'antiga fàbrica de tabacs del carrer Embajadores, també a Madrid. A la seva ciutat natal, Logronyo, també va projectar alguns treballs. La major concentració d'edificis de la seva mà es troba, no obstant això, a Vall de Laciana, comarca del nord-oest lleonès en la qual va construir diversos edificis escolars i cases per a particulars en la dècada de 1910. A aquesta comarca va estar vinculat a través de la seva esposa, Josefina Álvarez Carballo y Prieto, qui pertanyia a una acabalada família d'aquesta zona.

Lliurepensador i intel·lectual, va formar part des de la seva joventut de l'Ateneo de Madrid i allí va conèixer Manuel Azaña i Cipriano de Rivas Cherif, entre altres. Va fundar al costat del seu germà Miguel Salvador y Carreras la Universitat Popular de Madrid en 1903. Hi ha notícia dels seus continuats viatges per Espanya i l'estranger, de la seva afició a la lectura i la fotografia, així com del fet que posseïa la millor biblioteca particular d'arquitectura del seu temps.

Va iniciar la seva carrera política com a diputat pel districte de Ponferrada com a membre del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1910 tornant a obtenir un escó pel districte d'Albocàsser (Castelló) a les eleccions de 1916 i 1918.

Després fou elegit diputat per la circumscripció de Logronyo en les eleccions generals espanyoles de 1919, 1920 i 1923 i, després de proclamar-se la Segona República Espanyola, a les eleccions de 1933 com a membre d'Unió Republicana, i a les eleccions de 1936 en representació d'Izquierda Republicana. Va ser ministre de Governació entre el 19 de febrer i el 2 de maig de 1936 sota la presidència de Manuel Azaña.

Després del final de la guerra civil, va estar refugiat a França i es va exiliar, posteriorment, en Caracas fins a 1945, amb algunes estades en Nova York, on es trobava una de les seves filles. En 1943-1944 va ser delegat de la Junta Española de Liberación a Veneçuela, liderada per Martínez Barrio i Prieto des de Mèxic, sent substituït per Toribio Etxebarria Ibarbia.

Sotmès a l'expropiació dels seus béns pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques franquista, que li va imposar la sanció més alta imposada pel franquisme a un ciutadà espanyol, 100 milions de pessetes, que finalment i després de molts anys de batalla judicial es convertiren en 100.000 pessetes, va poder tornar en 1950 a Madrid, per morir en 1963.

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Portela Valladares
Ministre de Governació
Segona República Espanyola

1936
Succeït per:
Santiago Casares Quiroga