Carlos Masquelet Lacaci

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarlos Masquelet Lacaci
 Ministre de Guerra
Escudo de la Segunda República Española.svg
3 d'abril de 1935 – 6 de maig de 1935
 Ministre de Guerra
Escudo de la Segunda República Española.svg
19 de febrer de 1936 – 13 de maig de 1936
Dades biogràfiques
Naixement 14 de juliol de 1871
Ferrol
Mort 14 de setembre de 1948(1948-09-14) (als 49 anys)
La Jonquera
Activitat professional
Ocupació Militar
Lleialtat Flag of Spain (1931 - 1939).svg República Espanyola
Arma/servei Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang 4ej.png General de Divisió
Batalles/guerres Guerra Civil espanyola
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Carlos Masquelet Lacaci (Ferrol, 1871 - La Jonquera, Alt Empordà, 1948) va ser un militar gallec destacat durant l'època II República Espanyola. Cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit, escollit personalment per Azaña. Va ser conegut per haver dissenyat un front defensiu fonamentat en fortins, distribuïts en quatre anells, que van construir per la Defensa de Madrid.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a errol en 1871,[1][2] va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Toledo en 1896. Va arribar a participar en les campanyes del Marroc. Militar procedent del Cos d'enginyers, era maçó i d'ideologia republicano-liberal.[3]

Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser professor a l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara i va ser autor del projecte de construcció de la nova Base naval de Ferrol, les obres de la qual va dirigir personalment en la dècada de 1920.[2]

Ascendit a general en 1930, en proclamar-se la Segona República va ser nomenat pel President del Consell de Ministres, Manuel Azaña, cap de l'Estat Major Central i, posteriorment seria nomenat ministre de la Guerra al govern que va presidir Alejandro Lerroux, entre el 3 d'abril i el 6 de maig de 1935.[4][5] Malgrat ser cap de l'Estat Major Central, no va tenir cap rol durant la revolució d'Astúries a causa de la desconfiança que un republicà sincer com Masquelet inspirava al govern radical-conservador.[6] En el seu lloc, el ministre de la guerra Diego Hidalgo Durán va autoritzar al general Francisco Franco que prengués el comandament de l'Estat Major Central.[7] Amb la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de 1936, Masquelet va tornar a ocupar la cartera ministerial de la guerra[a] als governs que successivament presidirien Manuel Azaña i Augusto Barcia Trelles, entre el 19 de febrer i el 13 de maig de 1936.[9][10]

Un cop iniciada la Guerra civil es va mantenir fidel a la República.[11] Fins llavors havia estat cap de la Cambra militar del President de la República.[12][13] Va tenir una destacada participació en la fortificació de Madrid a través del disseny un front defensiu fonamentat en fortins,[3] distribuïts en quatre anells, que van construir per la Defensa de Madrid (novembre de 1936). El 19 de juliol de 1937 va passar a la situació de reserva, encara que després de la reestructuració de l'Exèrcit republicà en el mes de desembre va ser nomenat cap de la nova Comissió de Fortificacions.

En acabar la guerra es va exiliar aFrança,[3] encara que anys després va tornar a Espanya, on moriria en 1948.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Encara que entre el 19 i el 24 de febrer de 1936 la cartera va ser assumida interina pel general José Miaja Menant.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fernández, 1988, p. 196.
  2. 2,0 2,1 Zaragoza, 1983, p. 275.
  3. 3,0 3,1 3,2 Alpert, 2013, p. 342.
  4. Urquijo Goitia, 2008, p. 123.
  5. Thomas, 1976, p. 116.
  6. Alpert, 2013, p. 11.
  7. Blanco Escolá, 2005, p. 121.
  8. Urquijo Goitia, 2008, p. 126.
  9. Urquijo Goitia, 2008, p. 126-127.
  10. Thomas, 1976, p. 196.
  11. Alpert, 2013, p. 87.
  12. Fernández, 1988, p. 29, 196.
  13. d'Arce, 1998, p. 94.

Bibliografía[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro Lerroux
Ministre de Guerra
Segona República Espanyola

(abril-maig) 1935
Succeït per:
José María Gil-Robles
Precedit per:
Nicolás Molero Lobo
Ministre de Guerra
Segona República Espanyola

(febrer-maig) 1936
Succeït per:
Santiago Casares Quiroga