Domènec Batet i Mestres

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDomènec Batet i Mestres
Domingo Batet en 1931.jpg
Domènec Batet el 1931
Biografia
Naixement 30 d'agost de 1872
Tarragona
Mort 18 de febrer de 1937(1937-02-18) (als 64 anys)
Burgos
Causa de mort Afusellament
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Comandant de la IV Divisió Orgànica
17 de juny de 1931 – març de 1935
Activitat
Ocupació Militar i polític
Període d'activitat 1887-1936
Lleialtat Regne d'Espanya Regne d'Espanya
Segona República Espanyola Segona República Espanyola
Branca militar Exèrcit de Terra Espanyol
Rang militar General
Conflicte Guerra d'Independència cubana
Sanjuanada de 1926
Fets del sis d'octubre
Guerra Civil espanyola
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.[1]

Ingressa a l'acadèmia militar el 1887 i el 1895 partí com a tinent voluntari a la guerra de Cuba (1895-1898), on a l'any següent és ascendit a capità per mèrits de guerra. El 1897 torna a Espanya, continua els estudis i el 1919 és ascendít a coronel. El 1925 ascendeix a general de brigada i és destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona.

El 1926 és detingut i processat acusat de complicitat en l'intent d'alçament militar contra la dictadura de Primo de Rivera, dit de la nit de Sant Joan o Sanjuanada, però el Consejo Superior de Guerra l'absolgué.

Els fets del sis d'octubre[modifica]

Vegeu també: Fets del sis d'octubre

En ésser proclamada l'any 1931 la República, es trobava destinat a Mallorca i substituí el destituït general López Ochoa com a capità general de Catalunya. Durant aquest comandament es distingí per l'acatament a l'autoritat civil, pel respecte al règim democràtic i per la prudència amb què actuà en les tensions entre alguns sectors militars i la nova administració catalana. En produir-se els esdeveniments del 6 d'octubre de 1934, Batet es posa en contacte amb el president del govern espanyol Lerroux que li respon que declari l'estat de guerra.[2] Després de diferents disturbis amb el resultat de 3 morts, l'exèrcit comandat per Batet pren la Plaça de Sant Jaume. El comandant parlamenta amb Enric Pérez i Farràs, el cap dels mossos d'esquadra, perquè abandonin les armes. Aquest no cedeix i comencen a disparar sobre l'exèrcit espanyol produint diverses morts i ferits. Aleshores els canons de l'exèrcit disparen contra el Palau de la Generalitat. Després de cinc hores, els insurrectes manats pel coronel Frederic Escofet es rendeixen i són fets presoners.

Malgrat els aldarulls, es considera que aconseguí dominar la situació amb el mínim de destruccions i violència, actitud que li valgué atacs d'ambdós bàndols: de la dreta i d'alguns sectors militars i dels vençuts.

El cop d'Estat[modifica]

El març del 1935 fou nomenat cap de la casa militar del president de la República Niceto Alcalá-Zamora. El 16 de febrer de 1936 és designat cap de la Sisena Divisió Militar, amb seu a Burgos.

Durant els intents d'aixecament d'alguns sectors militars, ell pren una postura contrària i el 16 de juliol de 1936 s'entrevista, al monestir d'Irache, amb el seu subordinat i un dels principals conspiradors, el general Emilio Mola, comandant militar de Pamplona.

Pels seus nous intents d'intentar aturar l'aixecament, el general Batet fou detingut a Burgos per alguns dels seus oficials. Condemnat a mort en consell de guerra, fou afusellat el 18 de febrer del 1937.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
  2. Raguer Suñer, Hilario M. El general Batet. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.201. ISBN 8478265279. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domènec Batet i Mestres Modifica l'enllaç a Wikidata