Domènec Batet i Mestres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDomènec Batet i Mestres
Retrato oficial de Batet.jpg
Domènec Batet el 1931 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Domingo Batet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Domingo Batet Mestres Modifica el valor a Wikidata
30 agost 1872 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1937 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Burgos (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFerida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Comandant general de la VI Divisió Orgànica VI Divisió Orgànica
24 juny 1936 – 19 juliol 1936
Comandant general de la IV Divisió Orgànica IV Divisió Orgànica
17 juny 1931 – març 1935 – José Sánchez-Ocaña Beltrán → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1887 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral de divisió Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra d'Independència cubana Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juny 1926La Sanjuanada de 1926 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872[1] - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.[2][3][4]

Biografia[modifica]

Fill de Domènec Batet i Rosich natural de Lilla (Montblanc) i de Ventura Mestres i Sugrañes de Tarragona. Va ingressar a l'acadèmia militar el 1887 amb tan sols quinze anys, i el 1895 partí com a tinent voluntari a la guerra de Cuba (1895-1898), on l'any següent la seva actuació en combat li valgué l'ascens a capità.[3] Va tornar a Espanya el 1897 i continuà els estudis fins que el 1919 va ascendir a coronel.[3] El 1921 fou nomenat jutge especial per jutjar els desastres de l'exèrcit a la guerra del Rif, com ara l'expedient Picasso; però va dimitir de l'encàrrec,[2] ja que creia que ho havia de fer un militar del cos jurídic de l'exèrcit.[3] Finalment el 1925 va ascendir a general de brigada i fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona.[2][3]

Durant la dictadura de Primo de Rivera, el 1926 fou detingut i processat acusat de complicitat en l'intent d'alçament militar contra la dictadura de Primo de Rivera, dit de la nit de Sant Joan o Sanjuanada, però fou absolt pel Consejo Superior de Guerra.[2][3]

Els fets del sis d'octubre[modifica]

Vegeu també: Fets del sis d'octubre

El 1931, en ser proclamada, la República, es trobava destinat a Mallorca: va substituir el destituït general López Ochoa com a capità general de Catalunya o cap de la IV Divisió.[3] Durant aquest comandament es distingí per l'acatament a l'autoritat civil, pel respecte al règim democràtic i per la prudència amb què actuà en les tensions entre alguns sectors militars i la nova administració catalana. En produir-se els esdeveniments del 6 d'octubre de 1934, en què el president Companys declarà l'estat català dins d'una república federal espanyola, Batet no va posar les seves tropes a les ordres de la Generalitat. En comptes d'això, es posà en contacte amb el president del govern espanyol Lerroux, el qual li respongué que declarés l'estat de guerra.[5] Després de diferents disturbis amb el resultat de 3 morts,[cal citació] el comandant Fernández Unzué prengué la Plaça de Sant Jaume. Allí va parlamentar amb Enric Pérez i Farràs, el cap dels Mossos d'Esquadra, exigint que abandonessin les armes: aquest no va cedir, i tot d'una hom va disparar contra l'exèrcit espanyol. Aquest respongué disparant els canons contra el Palau de la Generalitat. Després de cinc hores de resistència Lluís Companys es rendí, i llur govern i comandaments foren fets presoners.

Malgrat els aldarulls, es considera que Domènec Batet va aconseguir dominar la situació amb prudència, evitant la destrucció i violència gratuïta,[2] actitud que posteriorment li valgué atacs d'ambdós bàndols: tant de la dreta i d'alguns sectors militars, com dels vençuts i del catalanisme en general.[3]

El cop d'Estat[modifica]

El març del 1935 fou nomenat cap de la casa militar del president de la República Niceto Alcalá-Zamora, càrrec del qual fou destituït amb el resultat de les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 que finalitzaren el Bienni negre.[3] Aleshores fou destinat a Burgos com a cap de la VI Divisió Militar.[2][3] Des d'aquest càrrec, Batet tingué coneixement dels moviments interns de la jerarquia militar per iniciar un cop d'estat: el 16 de juliol de 1936 es va entrevistar al monestir d'Irache amb el seu subordinat, i un dels principals conspiradors, el general Emilio Mola, comandant militar de Pamplona, davant del qual Batet es mostrà contrari a la rebel·lió.[2][3] Malgrat tot, aquesta es va produir els dies següents i de fet a Burgos va triomfar: El dia 18 encara va intentar dissuadir Mola per telèfon,[3] però finalment el general Batet fou detingut pels seus propis oficials acusat d'haver intentat evitar l'aixecament. Condemnat a mort en consell de guerra el 8 de gener del 1937, fou afusellat el 18 de febrer.[2][3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Llibre de Baptismes (1869-1873). Pàg. 208v. Imatge 420.». A.H.A.T. Tarragona. Parròquia de Sant Joan Baptista, 30-08-1872. [Consulta: 8 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 111 "Batet i Mestres, Domènec". ISBN 84-297-3521-6. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Domènec Batet i Mestres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
  5. Raguer Suñer, Hilario M. El general Batet. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.201. ISBN 8478265279. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domènec Batet i Mestres