Vés al contingut

José Sánchez-Ocaña Beltrán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Sánchez-Ocaña Beltrán
Biografia
Naixement1874 Modifica el valor a Wikidata
Mort1964 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
23 febrer 1936 – 19 juliol 1936
← Francisco Franco BahamondeVicent Rojo Lluch →
Comandant general de la IV Divisió Orgànica
març 1935 – 23 febrer 1936
← Domènec Batet i MestresFrancisco Llano de la Encomienda →
Comandant general de la V Divisió Orgànica
2 maig 1932 – març 1935
← Agustín Gómez MoratoRafael Villegas Montesinos → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFrancisco Sánchez-Ocaña Modifica el valor a Wikidata

José Sánchez-Ocaña Beltrán (1874-1964) a ser un militar espanyol,[1] que va aconseguir el rang de general de divisió.

Biografia

[modifica]

Va ingressar en l'Exèrcit el 30 d'agost de 1888. Procedent de l'Arma de Cavalleria,[1] posteriorment es va especialitzar en Estat Major.

Després de la proclamació de la Segona República, al juliol de 1931 va ser nomenat Director de la Escola Superior de Guerra.[2] Uns mesos després, va ascendir a l'ocupació de General de divisió. Durant el període republicà va arribar a ser cap de les divisions orgàniques IV i V, amb seus a Barcelona i Saragossa respectivament. Al febrer de 1936 va ser nomenat cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit, en substitució de Francisco Franco.[3][4] El seu oficial adjunt en l'Estat Major va ser el general Manuel Lon Laga.[5] Al començament de la Guerra civil no es va unir als revoltats.[1] Tanmateix, Sánchez Ocaña va ser destituït del seu càrrec la nit del 18 al 19 de juliol.[6][n. 1]

No va ser represaliat per cap bàndol. Va sobreviure a la contesa encara que no va arribar a ocupar cap lloc actiu posteriorment.[8]

Família

[modifica]

Va tenir un germà, Francisco, que va ser periodista, polític i diputat en el període de la Restauració.

Notes

[modifica]
  1. Segons Guillermo Cabanellas, va ser el mateix Sánchez-Ocaña qui dimití del càrrec.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. Buenos Aires: Heliasta, pág. 1267
  2. Gaceta de Madrid núm. 210, de 29 de julio de 1931, pág. 779
  3. Carlos de Arce (1998). Los generales de Franco, Seuba Ediciones, pág. 94
  4. Gaceta de Madrid núm. 54, de 23 de febrero de 1936, pág. 1547
  5. Gabriele Ranzato (2014). El gran miedo de 1936: Cómo España se precipitó en la Guerra Civil, La Esfera de los Libros, pág. 348
  6. José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pág. 367
  7. Guillermo Cabanellas (1977). Cuatro generales: La Lucha por el poder. Barcelona: Editorial Planeta, pág. 203
  8. Guillermo Cabanellas (1977). Cuatro generales: La Lucha por el poder. Barcelona: Editorial Planeta, pág. 436