Rafael Villegas Montesinos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1875  Còrdova (Espanya) |
| Mort | 23 agost 1936 (60/61 anys) Madrid |
 Comandant general de la V Divisió Orgànica | |
| 1r març 1935 – 12 gener 1936 ← José Sánchez-Ocaña Beltrán – Miguel Cabanellas Ferrer → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1893 – 1936 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} Segona República Espanyola |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra Espanyol |
| Rang militar |  General de divisió |
| Comandant de (OBSOLET) | V Divisió Orgànica |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Premis | |
Rafael Villegas Montesinos (Còrdova, 28 d'agost de 1875 - Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol.
el 1893, amb a penes divuit anys, ingressa en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. El 12 d'octubre de 1928 obté l'ocupació de general de divisió.
Durant el govern d'Alejandro Lerroux és nomenat comandant de la V Divisió Orgànica, amb seu a Saragossa, càrrec que va ocupar entre febrer de 1935 i gener de 1936. També va ser vocal de la Sala Militar del Tribunal Suprem d'Espanya.
El 8 de març de 1936 va anar a Madrid a una reunió convocada pel general Mola a casa de l'oficial en la reserva i en la qual van participar diversos oficials d'alt rang.[1] En aquella reunió es va acordar executar un futur cop d'estat que derroqués al govern del Front Popular. Mola va organitzar un pla de la revolta per a la capital en el qual comptava amb els generals Villegas, Fanjul i García de la Herrán, però l'organització de la trama conspiradora a Madrid va ser un caos des del principi.[2] Segons l'historiador Julio Aróstegui, el general Villegas era l'encarregat de fer-se càrrec de la I Divisió Orgànica.[3] Quan es va produir la revolta, Villegas es va mostrar dubitatiu i va ser Fanjul qui finalment va assumir el lideratge.
Després del fracàs de la revolta a Madrid, Villegas va ser detingut per les autoritats republicanes i posat sota custòdia a la presó Model. La matinada del 23 d'agost va ser assassinat per un grup de milicians, que s'havia pres per la força el control de la presó.[4] Junt a ell també foren afusellats altres presos destacats com el general Osvaldo Capaz Montes o els dirigents falangistes Fernando Primo de Rivera i Julio Ruiz de Alda.
Referències[modifica]
- ↑ Eduardo González Calleja (2011). Contrarrevolucionarios. Radicalización violenta de las derechas durante la Segunda República, Madrid: Alianza Editorial, pàg. 341
- ↑ Hugh Thomas (1976). La Guerra Civil Española, pàg. 269, Ed. Grijalbo
- ↑ Julio Aróstegui (2006). Por qué el 18 de julio... Y después. Barcelona: Eds. Flor del Viento, pàg. 206
- ↑ Hugh Thomas (1976). La Guerra Civil Española, pp 437-438, Ed. Grijalbo