La Voz de Galicia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesLa Voz de Galicia
Azotea, La Voz de Galicia - Radio Voz, Vigo.JPG
Tipus diari
Fitxa tècnica
Llengua castellà
Inici publicació 1882
Fundat per Juan Fernández Latorre
Lloc de publicació La Corunya
Estat Espanya
Dades editorials i contingut
Format Berliner

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Voz de Galicia és un periòdic escrit en castellà que es publica a Galícia. Fundat el 4 de gener de 1882 per Juan Fernández Latorre,[1] La Voz de Galícia s'ha fet un lloc a nivell estatal, i és un dels principals mitjans impresos per tiratge arreu d'Espanya (123.639 exemplars i 655.000 lectors diaris segons l'últim sondeig de l'OJD).[2]

És capçalera del Grupo Voz que té la seva seu a La Corunya i que és propietari, a més del citat periòdic, de canals de ràdio, 41 freqüències de ràdio, una productora de televisió, una empresa d'estudis de sondeig d'opinió i televisió.

El periòdic compta amb diferents edicions que es diferencien en el quadern central dedicat a cada zona. Les seccions reben els noms de la Corunya, A Mariña, Arousa, Barbanza, Carballo, Deza-Tabeirós, Ferrol, Lemos, Lugo, Ourense, Pontevedra, Santiago, Vigo i Madrid.

Història[modifica]

La Voz de Galicia va ser fundada el 1882 per Juan Fernández Latorre com a un diari republicà, progressista i lliurepensador.[3]​ Durant la Primera Guerra Mundial la seva posició va estar entre la neutralitat i una aliadofília "de facto".[4]​ Consolidada ja durant els anys de la Segona República amb una difusió de més de 20 000 exemplars,[5]​ va ser a la dècada dels seixanta, amb l'arribada de Santiago Rey Fernández-Latorre com a gerent, quan La Voz de Galicia va començar la seva expansió, arribant a aconseguir diferents fites: renovació tècnica i la superació dels 100.000 exemplars de difusió diària. Amb tot, es va convertir en el sisè diari d'Espanya creant un sistema d'edicions que donava cobertura a tota Galícia.[6]​ El 1885 havia creat la Biblioteca Gallega, una editorial amb l'objetiu de divulgar l'obra d'escriptors gallecs.[7]

Durant la déèada dels vuitanta va avançar vers la seva conversió en grup multimèdia, propiciant el posterior naixement de la Corporación Voz de Galicia,[8]​ un grup de mitjans de comunicació del què també en formen part Radio Voz, Voz Audiovisual, Sondaxe, Canal Voz, V Televisión, Disgasa, Gaesa i www.lavozdeasturias.

L'any 2013, la cobertura que va fer de l'accident del tren Alvia a Santiago de Compostel·la i de l'assassinat de la menor Asunta Basterra, va ser durament criticada a causa del seu sensacionalisme i groguisme. La Voz de Galicia va publicar fotografies dels morts de l'accident[9] i dades personals i familiars en el cas de l'assassinat de la nena.[10]

Edició digital[modifica]

Seu de la Voz de Galicia a Arteixo, A Coruña.

La Voz de Galicia va començar la seva edició digital el 17 de maig de 2000.[11] Des del principi la pàgina va ser una de les més seguides a Galícia entre els diaris informatius. Amb el temps va anar ampliant els seus continguts, ja que al principi es limitava a oferir resums de les principals notícies que sortien en l'edició en paper i informacions d'àmbit local. La Voz de Galicia té registrats a internet lavozdegalicia.es, lavozdegalicia.com, lavoz.com i avoz.com. A la pàgina web, a part de en castellà, es poden consultar els continguts en gallec a través d'un traductor automàtic.

El desembre de 2015, l'edició digital va superar els 8,5 milions d'usuaris mensuals.

Existeix una versió de pagament amb accés a tots els continguts del diari.

Ingressos[modifica]

A part dels ingressos per la venda de diaris i publicitat (tant a l'edició en paper com en la digital), La Voz de Galicia rep una subvenció anual de la Xunta de Galicia, que l'ano 2014 va pujar a 662.175,81 €.[12]

Periodistes[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Voz de Galicia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rey Fernández-Latorre, Santiago. Yo protesto (en espanyol). A Coruña: La Voz de Galicia, 2016, p. 7-8. 
  2. «Cercador de publicacions» (en espanyol). [Consulta: 11 juliol 2018].
  3. Fernández Santander, Carlos. ”La Voz de Galicia”, crónica de un periódico (1882-1992), volums I i II. Edición do Castro, 1994. ISBN 84-7492-685-8. 
  4. Román Portas, Mercedes «Aliadofilia y neutralidad de "La Voz de Galicia" en los años de la Primera Guerra Mundial». Historia y Comunicación Social, 18, 0, 2013, pàg. 293-303. DOI: 10.5209/rev_HICS.2013.v18.43427. ISSN: 1988-3056.
  5. Román Portas, Mercedes. Historia de la Voz de Galicia (1882-1939). Universidade de Vigo. Servicio de Publicaciones, 1997. ISBN 84-8158-077-5. 
  6. García González, Aurora. Historia de la empresa de La Voz de Galicia (1939-1992). Libros en red, 2009. ISBN 9781597544641. 
  7. La Voz de Galicia. Apuntes históricos. Goya Estela SL, 1996. ISBN 9788492191116. 
  8. Maiz, Ramón. Identidade colectiva e medios de comunicación: La Voz de Galicia 1977-1996. Centro Ramón Piñeiro para Investigación en Humanidades, 2004. ISBN 84-9757-119-3. 
  9. «Errors i mentides als mitjans sobre l'accident de tren a Santiago». lamarea.com, 28-07-2013. [Consulta: 11 juliol 2018].
  10. «Universidade e Colexio de Xornalistas cargan contra o tratamento mediático da morte de Asunta». galiciaconfidencial.com, 03-10-2013. [Consulta: 25 febrer 2014].
  11. "La Voz de Galicia" ofrece en Internet su edición digital elmundo.es
  12. "RESOLUCIÓ del 15 d'octubre de 2014, de la Secretaría Xeral de Medios, per la qual es dóna publicitat dels beneficiaris de les ajudes concedides a les empreses mediàtiques i de radiodifusió", al DOG.