Ponferrada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPonferrada
Bandera de Ponferrada Escut de Ponferrada
Ayto ponferrada 2005.jpg

Localització

42° 32′ 46″ N, 6° 35′ 27″ O / 42.546111111111°N,6.5908333333333°O / 42.546111111111; -6.5908333333333
Estat Espanya
Comunitat autònoma Castella i Lleó
Província província de Lleó
Capital Ponferrada
Població
Total 66.447 (2016)
• Densitat 234,65 hab/km²
Geografia
Superfície 283,17 km²
Altitud 523 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Samuel Folgueral (Lliure)
Indicatius
Codi postal 24400
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 987
Codi INE 24115
Altres dades
Agermanament Pachuca de Soto

Web Web oficial
Modifica dades a Wikidata

Ponferrada és una ciutat i un municipi de la província de Lleó, capital de la comarca d'El Bierzo, a Castella i Lleó (Espanya). Està situada a 508 m sobre el nivell del mar, en la confluència dels rius Sil i Boeza, i té una població aproximada de 65.000 habitants.

Història[modifica]

Cap al segle XI, el bisbat d'Astorga (més concretament, el bisbe Osmundo) va ordenar la construcció d'un pont pels peregrins del Camí de Santiago. Es va reforzar amb ferro, i això donarà el nom a la població que va créixer als seus voltants, a les ribes del riu Sil: Pons Ferrata. Va passar per diverses mans, primerament va ser propietat dels templers, que es van encarregar de defendre el Camí. De l'Orde va passar a les famílies d'Osorio, o del Comte de Lemos entre d'altres, fins que els Reis Catòlics la van reclamar com pròpia, ja que esclatà una disputa entre el Comte de Lemos i el seu fill, al segle XVI, que va arribar a generar batalles al castell, provocant diversos canvis de mans entre aquests dos. Finalment els Reis Catòlics van decidir que el castell i la vila foren de la seva propietat, i així es va posar fi a la disputa.

Monuments i llocs d'interès[modifica]

El monument més important és el castell templer de Ponferrada, el més gran en extensió d'Europa. La seva construcció va finalitzar a 1282. En realitat, la fortalesa es va veure actualitzada i reconstruïda diverses vegades a la seva història, entre els segles XIII i XVII. Actualment està en procés de rehabilitació. Després d'eliminar enderrocs acumulats, realitzar treballs de consolidació, etc., es pretén reconstruir completament el castell, per recuperar la seua forma original.

Destaca també la Basílica de la Encina (1614), d'estil renaixentista; la Calle del Reloj, que comunica la plaça de la basílica amb la de l'Ajuntament; i la casa consistorial (1692) d'estil barroc.

A les proximitats del municipi es troben també les ruïnes de les mines romanes de "Las Médulas", declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Castell dels Templers S.XII, Ponferrada
Museu de la Ràdio, Ponferrada
  • Museu del Bierzo: Museu d'art i arqueologia general d'El Bierzo. Localitzat a una antiga presó de l'edat mitjana i junt a la torre del rellotge (antiga porta de la ciutat), rehabilitada per aquest fi. Dues plantes d'obres fixes, i una que canvia cada cert temps.

Economia[modifica]

Agricultura[modifica]

Actualment en procés de desaparició. Es manté amb força a la resta de la comarca, però a Ponferrad l'agricultura és actualment testimonial. A la seva àrea d'influència es produeixin vins de gran qualitat (Denominació d'Origen Bierzo), exportats a diversos llocs com Alemanya o Estats Units, fruites i hortalisses (Denominació d'origen Poma Reineta del Bierzo, o Pebrot del Bierzo), castanyes, etc.

Indústria[modifica]

Compte amb la major planta de producció de pales i fusts per aerogeneradors elèctrics d'Europa (LM Glasfiber) que dóna feina a uns 500 treballadors. Una empresa de siderúrgia, Roldan S.A., que posedeix una planta de mida mitjana dins del grup Acerinox i diverses empreses petites. Així mateix és el bressol tant de la MSP, Minero Siderúrgica de Ponferrada, la major empresa minera privada d'Espanya, com d'ENDESA," Empresa Nacional d'Electricitat", fundada el 1947, privatitzada fa uns anys. Compostilla I va ser la seva primera planta de producció, inaugurada a principi dels anys 50.

A la dècada dels 60 es va crear Compostilla II, al municipi de Cubillos del Sil (Lleó)

La seva zona d'influència també compta amb indústries agroalimentàries i empreses que es dediquen a la producció de ciment i vidre. També és d'importància econòmica l'extracció de pissarra.

Serveis[modifica]

El sector serveis, que segueix creixent com a la resta d'Europa, representa actualment el sector probablement més de pujada i el que més ingressos produeix encara que centrat al comerç generant un nul valor afegit i treball amb una escassa demanda de qualificació, com a la resta del país.

Festes locals[modifica]

Festes de La Encina[modifica]

La Verge de la Encina és la patrona de Ponferrada, i oficiosament d'El Bierzo. El Consell Comarcal del Bierzo pretén convertir-la en festa comarcal a efectes legals. El dia de la Encina és el 8 de setembre, el 9 se celebra la Encinina. Els dos dies festius locals establerts per decret de l'ajuntament. Es trasllada a data diferent si coincideix en dissabte o diumenge. Les festes tenen lloc els primers dies de setembre, entre els dies 5 i 9, segons programa establert pel Patronat de Festes, presidit pel Regidor de Cultura. Segons la tradició, la talla de la Verge va ser localitzada a l'interior d'una alzina pels Templers a l'edat mitjana, on hauria estat dipositada per protegir-la dels musulmans. Com a curiositat, es tracta d'una de les moltes verges negres que existeixen, pel que també és coneguda popularment com "La Morenica".

Magostos[modifica]

És un modest magosto que celebren molts barris de la ciutat, on realment es mostra el caràcter hospitalari i acollidor de la ciutat. Consisteix en una tarda/nit a la que es mengen castanyes torrades i pot estar animada per bandes o grups de música. Una festa molt senzilla, a la vegada que satisfactòria.

Barri de Compostilla[modifica]

-Magosto -Foguera de Sant Joan

Barri de Cuatrovientos[modifica]

Barri de Fuentesnuevas[modifica]

15 Agost: Festival de la sardina. S'hi pot degustar una bona tapa de sardines, acompanyada de bon vi i amenitzada amb una orquestra al més pur estil de revetlla.

18 Juliol: Festa del Corpus Christi, amb solemne missa a l'Ermita del Crist (situada al Camí de Sant Jaume), en aquesta festa se sol berenar amb vedella que es ven al bar del "camp de la festa".

A Fuentesnuevas es troben l'Hospital del Bierzo i el parc de bombers de Ponferrada.

Barri de La Placa[modifica]

16 juliol- Festa del Carme.

Barri de Flores del Sil[modifica]

La festa se celebra sempre el segon diumenge de maig en honor a Jesús Diví Obrer. L'Església està dedicada a Sant Jaume Apòstol.

Barri del Puente Boeza[modifica]

- Octubre- novembre: magosto popular amb castanyes, xoriços i vi. - Meitat de juny: festa popular amb balls d'orquestra.

Ponferrada. Municipi[modifica]

El municipi de Ponferrada está integrat, a més de per la ciutat de Ponferrada, per entitats locals menors constituïdes en Juntes Veïnals i Entitats Singulars.

Entitats Locals Menors (Juntes Veïnals)[modifica]

  • Bouzas
  • Columbrianos
  • Dehesas
  • Fuentes Nuevas
  • Montes de Valdueza
  • Otero
  • Peñalba de Santiago
  • Rimor
  • San Andrés de Montejos
  • San Clemente de Valdueza
  • San Cristóbal de Valdueza
  • San Esteban de Valdueza
  • San Lorenzo
  • Santo Tomás de las Ollas
  • Toral de Merayo
  • Valdefrancos
  • Villanueva de Valdueza

Entitats Singulars[modifica]

  • Barcena del Bierzo
  • Campo
  • Carracedo de Compludo
  • Compludo
  • Compostilla
  • Cuatrovientos
  • Espinoso de Compludo
  • Flores del Sil
  • Lombillo de los Barrios
  • Manzanedo de Valdueza
  • La Placa
  • Ponferrada
  • Salas de los Barrios
  • Valdecañada
  • Villar de los Barrios

Altres dades d'interés[modifica]

  • Gentilici: Ponferradino/a
  • Codi Postal: 24400 per a nucli central i 244xx per alguns barris perifèrics (Fuentesnuevas, 24411; Cuatrovientos, 24400)
Vista panoràmica de Las Médulas.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ponferrada Modifica l'enllaç a Wikidata