Villablino

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVillablino
Bandera de Villablino Escut de Villablino
Street in Villablino.JPG

Localització

42° 55′ 59″ N, 6° 19′ 00″ O / 42.933055555556°N,6.3166666666667°O / 42.933055555556; -6.3166666666667
Estat Espanya
Autonomia Castella i Lleó
Província província de Lleó
Població
Total 9.342 (2016)
• Densitat 40,93 hab/km²
Geografia
Superfície 228,23 km²
Altitud 1003 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Ana Luisa Duran Fraguas
Indicatius
Codi postal 24100
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 24202
Altres dades

Web Web oficial
Modifica dades a Wikidata

Villablino (en asturià Viḷḷablinu o Vitsablinu segons l'escriptura tradicional del patsuezu (variant local)) és un municipi de la província de Lleó a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Està situat al nord-est de la província, a la comarca anomenada Laciana, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. És cap de partit judicial. Limita amb el Principat d'Astúries i les comarques lleoneses de Babia, El Bierzo i Omaña. És travessat pel riu Sil i envoltat per diverses muntanyes com són les anomenades Cueto Nidio (1779 m.), el Cornón (2188 m.)...

Pedanies[modifica | modifica el codi]

El municipi està format pels següents 14 pobles:

  • Villablino (que és la capital)
  • Caboalles de Abajo
  • Caboalles de Ariba
  • Llamas de Laciana
  • Lumajo
  • Orallo
  • Rabanal de Abajo
  • Rabanal de Arriba
  • Rioscuro
  • Robles de Laciana
  • Sosas de Laciana
  • Villager de Laciana
  • El Villar de Santiago
  • Villaseca de Laciana

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1991 1996 2001 2004
15825 15284 12459 12212

Fills del municipi[modifica | modifica el codi]

L'il·lustre lleonès Francisco de Sierra y Pambley (1827-1915)fundador de les revolucionàries escoles per l'època que instruïren a les gents del municipi i que encara avui duen a terme una gran tasca ara ampliant el territori d'ensenyament atraient gent d'altres indrets de l'Estat al torn que omplint de cultura el municipi al qual hi és establerta.

L'escriptor Luís Mateo Díez que és membre de la Real Academia Española i autor d'una infinitat de llibres de narrativa com són Memorial de Hierbas (1971), Camino de Perdición (1995) o Laciana, Suelo y Sueño(2000) i de poesía com Señales de Humo (1972) i El Porvenir de la Ficción (1992)

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal forma de vida del municipi és l'extracció de carbó, però també queda lloc per altres feines com el comerç, els serveis, l'agricultura, la ramaderia...

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

La festa major és l'anomenada Feriona, el 12 d'octubre, on es venen productes téxtils, d'alimentació, artesania...

La festa d'estiu i de la mateixa o més gran intensitat és la de San Roque (16 d'agost) que s'allarga al voltant de la setmana d'aquest dia i a la qual hi ha tot tipus d'activitats, des de parades de venda, concurs d'entibadors (aquells que fan el tramat de fusta necessària per fer que les mines interiors no s'esfrondin), carrera de karts, desfilada de carrosses, concerts, orquestra, atraccions, focs d'artifici...

Referències[modifica | modifica el codi]