Llei de fugues

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llei de Fugues)
Salta a: navegació, cerca

Es coneix com a llei de fugues la pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa.

Va ser ideada el 1920 pel governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido.[1] Va ser molt usada a l'Estat Espanyol, especialment entre els anys 1920 i 1923, per a reprimir el moviment obrer i anarquista. El seu punt àlgid va ser el 1921.

Es considera que Gregori Daura Ràdua, militant de la CNT, mort el 5 de desembre de 1920, va ser la primera víctima de la llei de fugues.

Tanmateix hi ha constancia verificada de la seua aplicació a Camilo Albert Redondo, José Franqueza Cortés i Mariano Escribà en Sueca (Valencia) el 21 de juny de 1920. (El Mercantil Valenciano nº 18279). La realitat del que va passar esta escrit a les ' memòries de Matilde Gras Solves, vidua d'un anarcosindicaliste suecà, Quaderns de Sueca Novembre 1981) pag.26) .

Miguel Primo de Rivera, en una carta de 1920 a Eduardo Dato, aleshores president del govern espanyol, li deia:

« Comprenc que l'instint de defensa busqui mitjans extralegals... Una redada, un trasllat, un intent de fuga i uns trets començaran a resoldre el problema.[2] »
— Miguel Primo de Rivera, 1920

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Memòria d'un segle, apartat "El naixement de la CNT".
  2. GAL: Las sorpresas del atajo, de Javier Tusell, publicat el 07/01/1995 al diari El País