Robert Koch
Heinrich Hermann Robert Koch (Clausthal-Zellerfeld, Baixa Saxònia, 11 de desembre de 1843 - 27 de maig de 1910, Baden-Baden) fou un metge i microbiòleg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1905. Descobridor del bacil de la tuberculosi l'any 1882 i del causant del còlera (Vibrio cholerae) el 1883, és considerat un dels fundadors de la bacteriologia com a ciència experimental establint el fonament del cultiu microbià pur imperant durant tot el segle xx, fins a la popularització de mètodes d'identificació molecular de microorganismes.
Biografia[modifica]
Va néixer a la ciutat de Clausthal-Zellerfeld, població avui a l'estat federat alemany de Baixa Saxònia. Després d'acabar els seus estudis escolars brillantment, Koch estudià medicina a la Universitat de Göttingen, on es va graduar l'any 1866, i va fer de metge a les ciutats d'Hamburg i Lagenhagen. L'any 1880 va ser nomenat membre del Departament de Salut Imperial de Berlín i entre 1891 i 1904 va ser director de l'Institut de Malalties Infeccioses. Va morir el 1910 a conseqüència d'un infart de miocardi.
Recerca científica[modifica]
Després de veure la seva carrera temporalment interrompuda per la Guerra francoprussiana, el seu primer descobriment va ser el del bacil d'àntrax (agent del carboncle). En aquella època, Louis Pasteur ja havia publicat la seva teoria sobre el paper dels gèrmens en les malalties, però aquesta havia estat rebutjada per importants patòlegs com Rudolf Virchow. Va ser precisament el treball de Koch sobre l'àntrax el que va convèncer els escèptics que moltes malalties encomanadisses es devien a microorganismes.
L'any 1882, durant la seva estada a Berlín, va realitzar el descobriment del bacil de la tuberculosi, Mycobacterium tuberculosis, conegut posteriorment com a bacil de Koch. El seu treball va consistir a aïllar el microorganisme causant d'una malaltia i fer-lo créixer en un cultiu microbià pur o axènic. El cultiu pur va ser utilitzat per a induir la malaltia en animals de laboratori, aïllant de nou el germen dels animals malalts i comparant-lo amb el germen original.
A partir del 1904 va iniciar un periple per Sud-àfrica, l'Índia i Java en l'estudi de malalties infeccioses. Durant la seva estada a Calcuta va aïllar i identificar el bacil del còlera (Vibrio cholerae). L'any 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia «per les seves investigacions sobre la tuberculosi»,[1] i desenvolupà els anomenats Postulats de Koch que estableixen els motius pel qual un organisme és el motiu d'una malaltia (etiologia).
Posteriorment desenvolupà la tuberculina a partir d'un extracte en glicerina del bacil de la tuberculosi; Koch va pensar que la tuberculina podria utilitzar-se per a immunitzar contra la tuberculosi i fou desenvolupada com a remei per la malaltia, però finalment va resultar no efectiva per aquest propòsit. Posteriorment serviria com a tècnica de diagnòstic.
Reconeixements[modifica]
En honor seu s'anomenà el cràter Koch sobre la superfície de la Lluna i posteriorment l'asteroide (10847) Koch descobert el 5 de gener de 1995 per Freimut Börngen.
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Koch, Robert «Epidemiology of the tuberculosis» (Diversos formats d'arxiu disponibles) (en anglès). Annual Report. Smithsonian Institution, 1910, pàg. 659-674 [Consulta: 14 desembre 2011]. «Traducció d'una ponència feta en alemany a l'Acadèmia de Ciències de Berlín (7 d'abril de 1910, poques setmanes abans del decés de Koch). Document electrònic allotjat a The Internet Archive»
- Koch, Robert. H. Hucke. Was Wissen und Können unsere Aerzte? : Ueber Naturheilung und medicinische Kunst (Diversos formats d'arxiu) (en alemany), 1885, p. 514 pàgs. [Consulta: 14 desembre 2011]. «El títol es traduiria com “Quins coneixements i habilitats per als metges? Sobre la natura de la nostra medicina i arts curatòries.” Document electrònic allotjat a The Internet Archive»