Manuel Rivadeneyra
 Retrat de Rivadeneyra, per Federico de Madrazo (1867).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1805 Barcelona |
| Mort | 31 març 1872 (66 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 38″ O / 40.401628°N,3.727139°O |
| Activitat | |
| Ocupació | editor, empresari |
| Família | |
| Fills | Adolfo Rivadeneyra |
Manuel Rivadeneyra (Barcelona, 9 d'octubre de 1805 - Madrid, 31 de març de 1872)[1] va ser un impressor i editor català.[2]
Va viatjar durant anys per diversos països d'Europa on va aprendre les tècniques tipogràfiques i el 1830 va fundar amb Antonio Bergnes de las Casas la imprempta Rivadeneyra-Bergnes a Barcelona. Van editar, entre d'altres, el prestigiós diari “El Vapor” (1835). El 1837 s'instal·la a Santiago de Xile on va fundar una altra impremta que publicà “El Araucano” i comprà a Valparaíso el diari i la impremta de “El Mercurio”, que millorà substancialment.
El 1843 tornà a Barcelona per publicar la Biblioteca de Autores Españoles amb el suport econòmic estatal i dirigida per Bonaventura Carles Aribau. Arribà a publicar 71 volums, el darrer el 1880, vuit anys després de la mort del seu fundador. El 1863 imprimí una notable edició del El Quixot a Argamasilla del Alba, a la casa on Cervantes havia estat empresonat. Va ser un dels primers impressors i editors en el sentit modern del terme.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Rivadeneyra |
- ↑ «Biografia».
- ↑ 2,0 2,1 «Manuel Rivadeneyra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.