Francesc Xavier Nogués i Casas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Xavier Nogués)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Xavier Nogués i Casas
Dades biogràfiques
Naixement 18 de febrer de 1873
Barcelona
Mort 28 de gener de 1941
Barcelona
Sepultura Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona)
Altres noms Babel
Alma mater Académie Colarossi
Activitat professional
Ocupació Pintor, caricaturista, dibuixant, gravador i ceramista
Art pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire
Obra
Obres destacades Ceràmica mural del celler de les Galeries Laietanes i del Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
Dades familiars
Cònjuge Teresa Lostau i Espinet
Modifica dades a Wikidata
Xavier Nogues 01.jpg

Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 187328 de gener de 1941)[1] fou un pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català. Sovint feu servir el pseudònim Babel.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer al número 77 del carrer dels Escudellers de Barcelona. Deixeble de Pere Borrell del Caso, anà a París molt jove amb Alexandre de Cabanyes. Membre del grup d'El Rovell de l'Ou, època en què va fer la seva Auca de l'aplec de Sant Medí, trigà tanmateix un temps a assolir una veritable popularitat entre el públic, cosa que s'esdevingué en participar com a dibuixant a la famosa revista "Papitu" (1908), de la mà de l'Apa, on signava els dibuixos com a «Babel», i també col·laborà a altres publicacions, com Cuca-fera, Picarol, D'Ací i d'Allà, Iberia[2] o la Revista Nova.

Fou el creador d'uns característics i peculiars personatges entre patètics i tendres, amb un estil particularíssim. Dibuixà dues obres cabdals de l'humor gràfic català: 50 Ninots i La Catalunya Pintoresca.

Com a pintor destaquen els seus murals satírics a Barcelona per al celler de les Galeries Laietanes (ara conservats majoritàriament al MNAC) que realitzà l'any 1915, els que va fer per al saló del col·leccionista i industrial Lluís Plandiura, al seu domicili del carrer de la Ribera de Barcelona l'any 1917, i els més sobris del despatx de l'alcalde a la Casa de la Ciutat, realitzats arran de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El 1921 es va casar amb la també pintora Teresa Lostau i Espinet, amb qui col·laboraria en la majoria d'encàrrecs de decoració d'interiors.

Artista completíssim, també cultivà el figurinisme. En aquest camp destaquen especialment els dissenys per a l'estrena de l'òpera El giravolt de maig, d'Eduard Toldrà i Josep Carner, magnífic exemple de la pervivència de l'esperit noucentista en plena Dictadura de Primo de Rivera.

Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i vocal de la junta e l'Ateneu Barcelonès durant la presidència de Lluís Nicolau i d'Olwer (1932-1933).

Cal assenyalar també les seves incursions en el camp de les arts decoratives, amb la realització de pintures ceràmiques i vidre esmaltat a foc. Així com la seva faceta com a docent. Va ser professor de gravat a Barcelona i a Olot i deixà també un tractat de litografia que s'edità en el volum Xavier Nogués i la seva circumstància, escrit per Salvador Espriu.

Xavier Nogues 02.jpg

L'Ajuntament de Barcelona li va dedicar una exposició monogràfica al Palau de la Virreina el 1967.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Figura destacada del Noucentisme, hi aportà una especial ironia que plàsticament es tradueix en un Expressionisme personal, que de vegades pot tenir alguns punts de contacte amb el d'un George Grosz. Això fa del seu estil la versió més escèptica del Noucentisme plàstic.

Francesc Pujols i Feliu Elias (sota el pseudònim de Joan Sacs) li dedicaren cadascú una monografia, si bé la més completa és la que publicà Rafael Benet ja a la postguerra. La seva activitat com a gravador ha estat estudiada exhaustivament per Jaume Pla. L'especialista més modern sobre l'obra de Xavier Nogués és Cecília Vidal, secretària perpètua de la Fundació Xavier Nogués, que vetlla per la difusió del nom de l'artista, premia gravadors, promou edicions limitades sobre Nogués i l'art del gravat i adquireix obres singulars del mateix per a dipositar-les en museus del país.

Obra destacada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Esquela» (en castellà). La Vanguardia, 29-01-1941, pàg. 2 [Consulta: 30 octubre 2014].
  2. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 128. ISBN 9788415720010. 
  3. Xavier Nogués. Pintures Murals del Celler de les Galeries Laietanes. Museu d'Art Modern. 1984. Barcelona
  4. Barral, Xavier i Vicens, Francesc, 2002. 100 Obres de Pintura Catalana. Editorial Pòrtic, Barcelona. ISBN 8473067908. Pàgs. 194-195.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Meix Boira, Loreto. La ceràmica decorada d'en Xavier Nogués. Butlletí CETA
  • VIDAL, Cecília i ROSICH, Mireia: Xavier Nogués a les col·leccions del Museu. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Ed Biblioteca Museu Víctor Balaguer. 2011 ISBN 978-84-936539-6-5
  • VIDAL, Cecilia, AINAUD DE LASARTE, Joan, CADENA, Josep Mª, FONTBONA, Francesc, AINAUD, Joan-Francesc, BOHIGAS, Oriol, i PEDREIRA, Ricard: Xavier Nogués (1873-1941). Ed. Àmbit. 2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Xavier Nogués i Casas Modifica l'enllaç a Wikidata