Pere Borrell del Caso
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 desembre 1835  Puigcerdà (Baixa Cerdanya) |
| Mort | 18 març 1910 (74 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Apoplexia |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalana |
| Es coneix per | Fugint de la crítica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona (1851–1910) |
| Ocupació | Ebenista, pintor |
| Moviment | Realisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Teresa Pla i Villalonga |
| Fills | Maria, Ramon, Juli, Salvador (tots pintors) i 6 fills més |
| Pares | Francesc Borrell i Borrell / Maria Delcaso |
| Parents | net: Pere Borrell i Bertran, pintor |
Pere Borrell del Caso (Puigcerdà, la Cerdanya, circa 13 de desembre de 1835 – Barcelona, 16 de maig del 1910) fou un pintor català.
El seu pare, mort el 1849, era ebenista i va ensenyar l'ofici al seu fill, que va exercir-lo quan s'instal·là a Barcelona, per tal de poder pagar-se els estudis a l'Escola de Belles Arts. El 30 de maig de 1873 va casar-se a la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona amb la seva deixebla Teresa Pla i Villalonga.
Tot i que establert a Barcelona, mantingué sempre la casa de Puigcerdà i esdevingué el gran pintor de la Cerdanya. Exponent militant del realisme, va tenir sempre, a part de la seva faceta de creador, una forta dimensió docent, que practicà a Barcelona des de la seva acadèmia particular. Va participar en nombroses exposicions col·lectives, singularment a Barcelona, però també a Madrid i a París. Gran retratista, sobri i directe, conreà també el paisatge, especialment de la Cerdanya, tot i que també va fer obra religiosa i costumista. És mundialment conegut pel seu quadre Fugint de la crítica (Madrid, col·lecció del Banco de España), magnífic exponent de trompe-l'oeil.
Entre els seus deixebles, als quals inculcà les excel·lències del realisme, figuren Romà Ribera, Joan Ferrer i Miró, Adrià Gual, Josep Maria Sert, Marià Pidelaserra, Pere Ysern, Xavier Nogués, i els seus mateixos fills Ramon i Juli Borrell i Pla. El seu net Pere Borrell Bertran també fou pintor.
La seva obra Fugint de la crítica fou utilitzada com a cartell anunciador de la "Història de l'Art Català" d'Edicions 62 (1983); aparegué a la coberta del llibre catàleg d'una important exposició, Five Centuries of Trompe l'Oeil Painting, celebrada a la National Gallery of Art de Washington DC, l'any 2003. De febrer a març del 2010, va servir per a il·lustrar el cartell i el catàleg de l'exposició sobre l'art del trompe-l'oeil amb el títol: Täuschend echt [1] al Bucerius Kunst Forum d'Hamburg.[2][3]
A Catalunya, es poden trobar obres d'aquest artista al MNAC i també a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, per exemple el retrat de Lluís Cutchet i Font (1815 - 1892), entre d'altres.
A la seva vila natal hi té dedicat un carrer, concretament l'Avinguda Pere Borrell, que voreja l'estany de Puigcerdà i el Parc Schierbeck.
Referències[modifica]
- ↑ En català: Realitat Enganyadora
- ↑ Ströer und das Bucerius Kunst Forum überraschen Reisende am Bahnhof mit Ground Poster[Enllaç no actiu], Hamburg, 25 de març de 2010 consultat el 14 de gener de 2012, (en català: Ströer i el Bucerius Kunst Forum sorprenen els vianants a l'estació major amb un cartell.)
- ↑ Foto de l'esdeveniment[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Borrell del Caso |
- PASCUAL, Andrea, Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910) L'obra artística d'un mestre de pintors, Barcelona: Editorial Mediterrània 1999.
- FONTBONA, Francesc, Pere Borrell del Caso (1835-1910) y el inventario de sus pinturas, PDF, «D'Art», núm. 2, (maig 1973). pp. 29–44.