Ducat de Neopàtria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaDucat de Neopàtria

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 39′ 06″ N, 22° 18′ 21″ E / 38.6517°N,22.3059°E / 38.6517; 22.3059

CapitalYpati Modifica el valor a Wikidata
Població
Idioma oficialllatí
català Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme i cristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
AnteriorImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Creació 1319Corona d'Aragó
1390República de Florència
Dissolució1393 Modifica el valor a Wikidata
SegüentImperi Otomà Modifica el valor a Wikidata

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Sidirókastron, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria, l'actual ciutat d'Ipàtia.[1]

Extinta la dinastia dels Àngel a Tessalia,[2] l'infant català Alfons Frederic de Sicília amb tropes almogàvers van conquerir el 1319 Siderocastrom i el sud de Tessàlia, amb què es va formar el ducat de Neopàtria i elevat a ducat en unió del d'Atenes. La ciutat de Neopàtria fou poblada per catalans però a poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria (1362-1370) i les embranzides de l'Imperi Romà d'Orient anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar reduït pràcticament a la ciutat.

El 1377 el rei Pere el Cerimoniós assumí el títol ducal però el 1390 caigué totalment en mans dels florentins. El títol de duc de Neopàtria fou mantingut nominalment pels reis d'Aragó i els seus successors fins al regnat de Carles II de Castella i d'Aragó.

Llista de ducs de Neopàtria[modifica]

El ducat d'Atenes i Neopàtria tingué diferents vicaris, llistats a continuació:

Referències[modifica]

  1. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana: Barcelona octubre de 1906. Editorial Vicens-Vives, 1985, p. 241. ISBN 8431623411. 
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p.254. 
  3. 3,0 3,1 Rubió i Lluch, Antoni: Els Governs de Matheu de Moncada y Roger de Llúria en la Grècia catalana
  4. «Lloria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina