Palau del Parlament de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau del Parlament de Catalunya
Imatge
Dades
TipusEdifici parlamentari Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoris Prosper Van Verboom Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XVIII - 
Característiques
Nombre de pisos per sobre el terra3 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParc de la Ciutadella, Barcelona
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.39°N,2.19°E / 41.39; 2.19
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador42298
Activitat
Propietat deGeneralitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
OcupantParlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

El Palau del Parlament de Catalunya és un edifici situat al Parc de la Ciutadella a Barcelona, seu del Parlament de Catalunya des del 1932.

Obra de Joris Prosper Van Verboom, va ser construït al segle xviii com a arsenal de la Ciutadella militar de Barcelona. El 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de Barcelona[1] i el 1932 aquest el va cedir perquè esdevingués la seu parlamentària de Catalunya.[1][2]

L'any 2012, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, i com ja havia fet el President Macià vuitanta anys enrere, es col·locà a la façana principal el senyal de la Generalitat de Catalunya[3] sobre l'escut de les armes de Felip V instal·lat durant la reforma de 1889 per convertir-lo en palau reial.

Història[modifica]

Arsenal de la Ciutadella (1725).

L'edifici va ser construït com a arsenal per a la fortalesa de la Ciutadella, un enclavament militar erigit per ordre de Felip V per dominar Barcelona després de la guerra de successió espanyola, en què Catalunya havia estat en el bàndol del contrincant de Felip, Carles d'Àustria. El projecte va ser encarregat a l'enginyer militar d'origen flamenc Joris Prosper Van Verboom, i fou realitzat entre 1716 i 1748. Al segle XIX, Barcelona va deixar de ser considerada plaça forta i, amb la Revolució de 1868, es va procedir a la demolició de  la Ciutadella, de la qual només van quedar la capella (actual Parròquia Castrense), el palau de l'governador (actualment un institut d'educació secundària) i l'arsenal, que és la seu de Parlament de Catalunya.[4]

Descripció[modifica]

L'edifici de l'arsenal té 5.532 m², amb dues plantes i golfes, i va ser construït amb pedra de Montjuïc i rajoles vermelles. D'estil classicista francès, presenta una planta cruciforme i dos pisos amb galeries voltades, i quatre patis entre els braços de la creu. La façana destaca per un conjunt d'arcades que formen un porxo a la planta baixa.

El palau va ser restaurat per Pere Falqués amb vista a la celebració de l'Exposició Universal de 1888, en què va ser residència de la família reial. Sobre el traçat original Falqués va obrir uns balcons al primer pis i va convertir el pati central en una escala d'honor;  posteriorment, entre 1904 i 1915 va afegir dos cossos laterals a l'edifici principal. A l'interior, Falqués va desenvolupar una decoració d'estil modernista, inspirada en l'Òpera de París, destacant elements ornamentals com a escuts, ferramentes, enteixinats i esgrafiats. També va decorar la façana exterior amb esgrafiats, on va col·locar a l'alçada de les golfes, l'escut de pedra que hi havia a l'antiga porta de l'Socors de la Ciutadella, amb el blasó d'armes de la Casa de Borbó.

El 1900 l'edifici va ser destinat a Museu Municipal d'Art Decoratiu i Arqueològic de Barcelona.[5]

El 1927 es va condicionar el jardí situat davant del palau, antic pati d'armes de la Ciutadella, amb un disseny de Jean-Claude Nicolas Forestier;  es va col·locar llavors enmig de l'estany l'escultura Desconsol, de Josep Llimona (actualment una còpia, ja que l'original es troba al MNAC).

El 1932 es va realitzar una nova decoració a càrrec de Santiago Marco, per acollir el Parlament de Catalunya, després de la proclamació de la Segona República; llavors l'antic Saló del Tron es va convertir en Saló de Sesions. Va ser llavors quan l'escut dels Borbó de la façana va ser substituït per les quatre barres de l'escut de Catalunya.

Després de la Guerra Civil, l'edifici va tornar a ser destinat a fins militars, fins que el 1945 es va destinar a ser la seu del Museu d'Art Modern de Cataluya.[6] Amb la instauració de el franquisme, es va canviar de nou l'escut de Catalunya pel de Borbó.

Amb l'arribada de la democràcia, el 1977 va tornar a ser seu del Parlament, data en la qual l'edifici va ser rehabilitat;  i de nou es va canviar l'escut de Borbó pel de Cataluya. Finalment, després del trasllat del Museu d'Art Modern al Palau Nacional de Montjuïc -seu del MNAC- el 2004, l'edifici va ser destinat per complet a la seva funció parlamentària.

El palau ha tingut contínues rehabilitacions amb el pas el temps, ja que per la seva data de construcció no tenia sistemes de fonamentació, i el pes de l'edifici ha provocat constants problemes d'humitats per capil·laritat i petits enfonsaments.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El Palau del Parlament». Parlament de Catalunya. [Consulta: 10 agost 2012].
  2. «Parlament de Catalunya». Poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 27 abril 2011].
  3. «Restituït a la façana del Parlament l'escut de Catalunya». Parlament de Catalunya, 10-11-2012. [Consulta: 28 setembre 2012].
  4. Garrut, 1976, p. 9.
  5. AA.VV., 2006, p. 303.
  6. AA.VV., 2006, p. 339.

Bibliografía[modifica]