Vés al contingut

Pere Serafí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Serafí
Biografia
Naixementc. 1506 Modifica el valor a Wikidata
Mort1567 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f642007c-94eb-481a-a775-a9235e26f15c Modifica els identificadors a Wikidata
La flagelació de Crist, al MNAC.

Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.[1][2] Els seus contemporanis l'anomenaren «lo Grec»; hom creu que això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre.

Biografia

[modifica]

Serafí s'aproximava a la figura d'home renaixentista que tocava diferents arts: era pintor, escriptor i també tocava un instrument, la lira, però no pot ser considerat pròpiament músic. La literatura era la seva primera ocupació després de la pintura.[cal citació] En el seu vessant pictòric, es poden destacar els retaules d'Arenys de Munt (1544) i de Sant Romà de Lloret (1548) i les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona (1563). Aquesta faceta creativa gairebé total lliga amb l'època renaixentista, i entronca amb el concepte d'home nou que esmentaren Leonardo da Vinci i Miquel Àngel.

A Serafí tot li va anar molt bé, es va relacionar amb l'aristocràcia i va poder viure de l'art gràcies a la protecció de Jeroni Galceran Serapi de Sorribes[3] al qual, a banda de lloar en el pròleg del seu llibre De poesia vulgar en lengua Catalana, dedica un sonet de forma italianitzant. Malauradament, va emmalaltir, empobrir i morir el 1567: està documentat el seu enterrament, el 5 de gener, a l'església de la Mercè.

Obra literària

[modifica]

Pel que fa a la seva obra, tenim tota una col·lecció de poemes. El 1560 col·labora amb un sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs March i, cinc anys més tard, publica Dos llibres, conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual. El fet que emmalaltís va impedir que edités la seva obra castellana, que hauria comprès una «art poètica» adreçada al rei.

En les seves obres, utilitza formes poètiques pròpies del Renaixement. És autor de sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (comentaris de dibuixos), cançons i poemes. Serafí és un poeta sobre el patiment amorós en la línia petrarquista. De fet, en el sonet 34 (que justifica el títol del llibre de poemes) del seu recull de «poemes catalans» fa una valoració renaixentista dels grans poetes de l'antiguitat, al costat d'altres en llengua vulgar. Pel que fa als primers parla d'Homer, Virgili i Ovidi. Pel que fa al segons, de Petrarca, Dant i Ausiàs March.

Els romàntics catalans de la Renaixença el van valorar, desmentint el tòpic de la literatura moderna com a mal vista. I el compositor Pere Albert Vila li musicà el poema Cançó d'un desesperat d'amor.

Obra artística

[modifica]
Llista d'obres de Pere Serafí
Obra Data Nom Tècnica, mides i notes Localització
Taula del retaule d'Arenys
Taula del retaule d'Arenys
1543-1546 Retaule de Sant Martí Tremp sobre fusta
Tenia vint-i-un compartiments: onze són a l'església, reinstal·lats en un nou retaule, després de la crema del retaule en 1936; vuit al MNAC, en dipòsit, i dos es van perdre.
Arquitectura de Joan de Tours; daurats de Jaume Fontanet
Església de Sant Martí
Arenys de Munt

Museu Nacional d'Art de Catalunya
Barcelona
1544 Portes de l'orgue Desaparegudes Catedral de Vic
Vic
1545-1549 Retaule de Sant Romà Tremp sobre fusta
Nou compartiments, desmuntats; daurats de Jaume Fontanet
Església de Sant Romà
Lloret de Mar
Exterior d'una de les portes petites de l'orgue
Exterior d'una de les portes petites de l'orgue

Interior d'una de les portes grans, amb la Nativitat
Interior d'una de les portes grans, amb la Nativitat
1563 Portes de l'orgue Oli sobre tela Catedral de Barcelona. Museu de la Catedral
Barcelona
1563 Portes de l'orgue Oli sobre tela
Contractades conjuntament amb Pietro Paolo de Montalbergo
Obertes, es representa l'Anunciació, en color; tancades, l'Adoració dels pastors i la Resurrecció, en grisalla
Catedral de Tarragona
Tarragona

Referències

[modifica]
  1. «Pere Serafí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lo llibre dels poetes
  3. Romeu i Figueras, Josep «Poemes en castellà atribuïbles a Pere Serafí». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1976, pàg. 133–201. ISSN: 2339-9864.

Bibliografia

[modifica]